Complements alimentosos, un mercat en expansió

Per Antoni García Gabarra

Enllacem aquí l’article d’Antoni Garcia Gabarra sobre complements alimentosos que s’ha publicat a la Revista Tècnica del Col.legi d’Economistes de CAtalunya.

Antoni Garcia Gabarra és vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària

Anuncis

La producció mundial de llet

Per Jesús Domingo

La producció mundial de llet en el primer semestre podria baixar a nivells de 2016

La producció de llet en els 7 principals països productors és previsible que es mantingui ajustada durant 2019. Durant el primer semestre d’aquest any s’espera que la producció es redueixi a nivells no vistos des 2016, d’acord amb les estimacions de Rabobank.

En el primer trimestre del 2019, el creixement anual de l’oferta de llet s’ha estancat. Els elevats costos de les entrades al costat dels baixos preus pagats per la llet als ramaders, s’han reduït els marges d’aquests. Els lliuraments de llet han caigut a Austràlia, la UE i els Estats Units. El menor mida de la cabana també ha limitat la producció. Cal destacar que els lliuraments han augmentat a Argentina i Nova Zelanda, però les recents sequeres han afectat la producció, la qual cosa podrien afegir pressió als subministraments en els propers mesos.

A la UE, la majoria dels principals països productors han reduït la seva cabana, impactant en la producció. L’augment observat en alguns països no és suficient per compensar la reducció d’altres.

Als EUA també s’ha reduït la cabanya a 79.000 caps, però la millora en els rendiments ha promogut un augment de la producció en un 0,2% interanual al febrer, després del  increment del 0,9% al gener.

A curt termini, Rabobank estima que l’oferta limitada de llet, doni suport els preus mundials, si bé encara hi ha riscos centrats principalment a un creixement econòmic més feble i l’alça dels preus minoristes.

La Conferència Sectorial MAPA-CC.AA.

Per Jesús Domingo

Qualitat alimentària, resistència a antibiòtics i sobrepoblació de senglars a la Conferència Sectorial MAPA-CC.AA.

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, va presidir aquest dimarts 12 de març la Conferència Sectorial d’Agricultura i Desenvolupament Rural, en la qual, amb la participació de les CCAA, es va aprovar la programació de les actuacions de control de qualitat alimentària 2019 , així com el Pla Nacional enfront de la resistència d’antibiòtics i l’Estratègia de gestió de les poblacions de senglars a Espanya.

A la Conferència Sectorial es va informar, a més, sobre el Instrument Financer de Gestió Centralitzada (IFGC) i sobre el procés d’elaboració dels plans de prevenció d’incendis forestals.

Control de qualitat alimentària

A la reunió es va aprovar la programació d’inspeccions de 2019, relativa al Programa de control oficial de la Qualitat Alimentària, inclòs en el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2016-2020.

Un programa que s’elabora a partir de les programacions remeses pels Serveis de Control de la Qualitat i Defensa contra Fraus de les comunitats autònomes, i que inclou els objectius, àmbit d’aplicació, criteris emprats per a la seva elaboració i nombre d’inspeccions programades en cada matèria.

Resistència als antibiòtics

D’altra banda, la Conferència Sectorial va aprovar també el Pla Nacional enfront de les Resistències als Antibiòtics 2019-2021, que donarà continuïtat als treballs desenvolupats ja en el període 2014-18, aplicant l’enfocament de “Una Sola Salut” ( “One health “) per reduir el creixement de les resistències als antibiòtics i el seu impacte sobre la salut humana i animal.

Aquest Pla, aprovat en paral·lel pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) del Ministeri de Sanitat la passada setmana, comprèn dues estratègies generals, com són reduir el consum d’antibiòtics i la necessitat d’utilitzar antibiòtics en medicina humana i veterinària.

Segons el MAPA, a Espanya s’ha hagut un lleuger progrés en el període 2014-2018, en produir una reducció de la seva utilització en un 14%. Tot i això, s’ha plantejat dur a terme mesures més ambicioses en aquesta direcció.

A l’àrea veterinària destaquen, entre altres mesures, l’entrada en funcionament del Sistema Nacional de Recollida de Dades de Prescripció Veterinària de Antibiòtics (PRESVET) des l’1 de gener de 2019, que permetrà disposar de dades reals sobre el consum d’antibiòtics per explotació i per espècie.

Entre les mesures d’aquest Pla s’inclou el desenvolupament de normativa sectorial en la qual s’inclogui l’ús correcte d’antibiòtics i la vigilància del seu consum

Gestionar la població de senglars

Així mateix, en la reunió MAPA-CC.AA. es va presentar i va aprovar una Estratègia de gestió de les poblacions de senglars. Un acord marc en el qual es fixen les prioritats nacionals perquè les CA, en compliment de les seves competències, desenvolupin actuacions per regular i si és possible disminuir les poblacions de senglars, allà on la informació disponible indiqui sobrepoblació per sobre del nivell òptim suportat pel mig, o on s’estimi que provoquen un greu impacte en la seguretat viària i de les persones, la salut pública, l’agricultura, el medi ambient o la sanitat animal.

A l’una i per assegurar la correcta coordinació de les diferents autoritats, en el si de la Conferència Sectorial s’ha creat un grup de treball que actuarà com a Comissió de seguiment Administració General del Estat-CCAA, a formar de manera definitiva al mes de maig.

Aquest grup de comprovar els avenços i establirà les línies d’actuació en relació amb aquesta Estratègia d ‘actuació per gestionar les poblacions de porcs senglars, establint-se un calendari de reunions periòdiques.

Instrument Financer

En matèria de Desenvolupament Rural, es va informar sobre el Instrument Financer de Gestió Centralitzada (IFGC), que promou el MAPA i que facilita l’accés al crèdit per finançar projectes d’inversió en el medi rural, en unes condicions més avantatjoses que les que s’ofereixen al mercat actualment.

L’ús d’aquest tipus d’instruments financers complementa les vigents ajudes, en forma de subvencions, que proporcionen els programes de Desenvolupament Rural (PDR), afavorint així l’accés al crèdit per a joves i per a titulars d’explotacions agràries i forestals, amb l’objectiu de avançar en la modernització de les seves empreses.

A més, incrementa el finançament del sector privat en aquest tipus d’inversions i afavoreix un efecte multiplicador de les ajudes dels PDR, ja que la devolució dels préstecs permet reutilitzar aquests recursos financers.

L’experiència que es pot adquirir en l’ús d’aquest tipus d’instruments financers serà de gran utilitat en el següent període de programació post-2020, on es pretén que adquireixin un major protagonisme en el finançament de les inversions del sector.

Les tasques d’execució i gestió d’aquest IFGC són realitzades pel MAPA, en col·laboració amb la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària (SAECA) i sota la responsabilitat de la comunitat autònoma que s’adhereixi a aquest.

Fins a la data són només dues les CCAA que utilitzen aquest instrument financer: Castella i Lleó i Extremadura, encara que altres CCAA ja han manifestat el seu interès i actualment estan valorant també la seva adhesió.

Incendis forestals

Finalment, a la Conferència Sectorial el ministre va traslladar el interès de la Fiscalia General de l’Estat pels plans locals de prevenció d’incendis forestals i per la col·laboració entre les CCAA i les entitats locals al respecte.

A més es va abordar també la situació del sector de la remolatxa sucrera, davant la decisió de la multinacional AB Azucarera de retallar de forma unilateral el preu base 6,5 € / t d’arrel a partir de la campanya 2019/20 (actuals sembres en la zona Nord), sense negociar-ho amb la resta d’organitzacions agràries i sectorials signants de l’Acord Marc Interprofessional (AMI), vigent fins a l’any 2020 inclòs, el que ha portat a aquestes últimes a acudir a la mesura d’arbitratge davant la Cambra de Comerç i compensació de Madrid.

Les ajudes als joves agricultors

Per Jesús Domingo

Demanen celeritat en les resolucions de les ajudes als joves agricultors perquè puguin sol·licitar la PAC

L’organització agrària ASAJA de Castella-la Manxa ha dirigit un escrit al conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Desenvolupament Rural, Francisco Martínez Arroyo, sol·licitant celeritat en les resolucions dels expedients d’ajudes a la creació d’empreses agràries per joves agricultors, perquè puguin sol·licitar aquest any les ajudes de la PAC i els drets a la Reserva Nacional.

Així ho va acordar el Comitè Executiu Regional de l’organització agrària després de reunir a Albacete per tractar diversos assumptes relacionats amb el sector agrari i ramader.

Segons explica l’organització agrària, des de la Direcció general de Desenvolupament Rural s’està requerint als tècnics la modificació de la majoria dels plans empresarials dels expedients d’aquests ajuts. Aquestes modificacions afecten més al continent que al contingut i, en la majoria dels casos, es tracta de mers canvis en gramàtica o puntuació. A més, s’estan emetent models diferents de tràmits d’audiència, uns, amb requeriments que ja estan contemplats en el mateix pla empresarial, i altres, sense especificar.

Lamenten la mala planificació que des de l’Administració s’ha realitzat per a la gestió de les ajudes a la creació d’empreses agràries

En qualsevol cas, aquesta situació provoca retards en les resolucions dels expedients, més quan totes aquests aclariments s’han efectuat en el mes de febrer, tres mesos després de tancar-se les sol·licituds, podent-se més haver evitat tant retard si s’haguessin emès amb anterioritat, en comptes d’en les mateixes dates en què els tècnics es troben immersos en la campanya de la PAC.

Com a Entitat de Gestió de Modernització d’Explotacions, ASAJA CLM lamenta la mala planificació que des de l’Administració s’ha realitzat per a la gestió de les ajudes a la creació d’empreses agràries i es qüestiona si podran resoldre tots els expedients en temps i forma per als agricultors interessats a sol·licitar la PAC, ja que suposarà un greuge comparatiu molt perjudicial per als afectats.

Per això, l’organització agrària ha exigit a l’Administració que no es denegui cap expedient per defectes d’aquest tipus en els plans empresarials, ja que es poden solucionar amb posterioritat a la resolució, així com que s’enviïn immediatament les resolucions per no perjudicar els joves que es volen incorporar a l’agricultura i sol·licitar la PAC i els drets a la Reserva Nacional.

Explotacions agrícoles 1999-2016

Per Rosa Bonet Rocher

A Catalunya hi ha 57.543 explotacions agràries i 1.115.367 hectàrees de superfície agrícola utilitzada (SAU) que ocupen el 34,97% del territori català. Segons l’Idescat i l’INE, l’any 2016 les explotacions agràries de Catalunya representen el 6,1% del conjunt de l’estat espanyol, i el 4,8% de la SAU.

Nombre d’explotacions i superfície agrícola (en hectàrees)

Font: Elaboració pròpia amb dades Idescat / INE.

Segons la darrera Enquesta sobre l’Estructura de les Explotacions Agrícoles, a Catalunya el nombre d’explotacions es redueix el 14,4% respecte a 1999 i la superfície agrícola utilitzada (SAU) disminueix un 3,3%.

Explotacions agràries a Catalunya

A Espanya, el nombre d’explotacions es redueix un 47,2% respecte a 1999 i la superfície agrícola utilitzada (SAU) només disminueix un 11,7%.

Explotacions agràries a Espanya

Font: Elaboració pròpia amb dades Idescat (a partir de les dades de l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries de l’INE).

Font: Elaboració pròpia amb dades Idescat (a partir de les dades de l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries de l’INE).

Això és degut, a que les explotacions agràries catalanes han incrementat la seva dimensió mitjana, passant de 17,7 hectàrees per explotació l’any 1999 a 19,9 ha l’any 2016, en el cas de Catalunya. A Espanya, s’ha incrementat fins a 25,1 hectàrees per explotació, el valor més alt de la sèrie.

Font: Elaboració pròpia amb dades Idescat (a partir de les dades de l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries de l’INE).

Superfícies agràries a Catalunya

Superfícies agràries a Catalunya per tamany

Evolució dels preus de la terra i cànons d’arrendament

Per Rosa Bonet i Francesc Reguant

Índex.-

  1. Introducció
  2. Consideracions metodològiques
  3. Evolució dels preus de la terra
  4. Evolució dels cànons d’arrendament
  5. A modus de síntesi

a.- Introducció

El sòl agrari està esdevenint un dels recursos en tensió front a l’escenari del segle XXI amb unes demandes o necessitats creixents i uns recursos limitats  per a satisfer-les. Són cada vegada més presents les compres estratègiques de terres entre països desenvolupats i altres en desenvolupament (veure Land Matrix), atès que el sòl agrari és clau per garantir altes taxes d’autosuficiència alimentaria.

En el cas de Catalunya, precisament, el sòl conreat és escàs (un 26 % de la superfície) degut sobretot a la complicada orografia en la qual el 50,5 % de la superfície té més d’un 20 % de pendent, dada que fa molt difícil, quan no impossible, una agricultura competitiva en aquestes condicions de pendent.

Tot plegat fa que la importància del sòl agrari a Catalunya tingui una importància singular. En aquest sentit cal que les polítiques públiques estiguin vigilants sobre el control d’aquest recurs, i sobre les seves exigències mediambientals  i sobre els seus potencials productius.

En aquest document s’estudia el desenvolupament dels preus agraris com a una primera informació bàsica per a conèixer les dinàmiques econòmiques que sobre aquest recurs s’estan produint.

b.- Consideracions metodològiques

L’estudi es realitza en base a les dades publicades pel DARP intentant oferir la sèrie més llarga a disposició. Sobre aquestes dades cal observar un conjunt de dificultats.

  • La sèrie de preus de la terra s’inicia a 1984, si bé hi ha importants mancances que no ofereixen una sèrie prou complerta fins 1997.
  • Pel que fa als cànons d’arrendament la sèrie s’inicia el 2001
  • La sèrie de preus de la terra es construeix des de diferents bases i suposadament amb criteris metodològics no sempre estrictament comparables, tanmateix acceptant les diferencies que poguessin provenir d’aquest fet s’ha optat per oferir la sèrie complerta, tot i que caldrà tenir present aquest tema a efectes de valoració de la qualitat.
  • En general algunes variacions importants i molt sobtades d’alguns preus fan  pensar en la baixa qualitat de les dades com a explicació de part de les variacions. En qualsevol cas les dades ens permeten aproximar a algunes conclusions, al marge que una de les conclusions haurà de referir-se a la millora d’aquesta qualitat.

c.- Evolució dels preus de la terra

La primera taula 1 posa a disposició la totalitat de la sèrie disponible on, tanmateix, resten alguns aspectes sense dades

Taula 1 Preus de la terra a Catalunya de 1984 a 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP

Aquesta informació traslladada al gràfic 1 ja ens aporta un dibuix global de l’evolució dels preus amb algunes conclusions d’interès exposades sota el gràfic.

Gràfic 1 – Evolució dels preus de la terra a Catalunya de 1984 a 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP

A l’entorn de l’any 1996 es produeix una remuntada molt significativa de preus de la terra, sobretot i de manera destacada a les terres de regadiu. Aquests increments no son explicables, si més no en la seva totalitat, per millores en els rendiments. Com a causa possiblement més probable en seria el procés de periurbanització creixent del territori rural català en plena bombolla Inmobiliaria, fet que podria incrementar expectatives especulatives.

Precisament a l’entorn de 2007-2008 a l’inici de la crisi hi ha una frenada del creixement de preus i fins i tot amb decreixements a les àrees de regadiu.

Gràfic 2 – Evolució detallada dels preus de la terra de secà a Catalunya de 1984 a 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP

El gràfic 2 ens apropa l’evolució dels preus de secà per tipus de conreus d’on es pot observar el següent:

  • Les terres de conreu de secà mantenen des de 1995 un creixement moderat però sostingut.
  • La vinya de secà segueix una evolució accelerada des de 1995, sofreix un cert estancament durant la crisi i remunta de nou al finalitzar aquesta. Es una prova del bon moment de valoració del vi com a producte de qualitat i una prova de la relativa comoditat en que es troba la vinya en terres de secà moderat.
  • En sentit contrari tant la fruita seca com l’olivera sofreixen un retraïment de preus al darrer període post-crisi. Precisament coincidint en l’emergència d’ambdos tipus de conreus a regadiu.

Seguidament la taula 2 facilita la mateixa informació de la taula 1 però pel període 1997 – 2017 a efectes de facilitar la seva lectura, identificant, alhora, el període on les dades estan ja més complertes.

Taula 2 Preus de la terra a Catalunya de 1997 a 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP

El gràfic 3 exposa l’evolució per tipus de conreu de les terres de regadiu pel període del qual es disposen dades (1997-2017).

Gràfic 3 – Evolució detallada dels preus de la terra de regadiu a Catalunya de 1997 a 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP

Del gràfic 3 destaca la forta variació de l’horta, amb un fortíssim increment des de 2001 i una sobtat descens des de 2008. Aquesta imatge troba difícil explicació en la dinàmica del sector i podria ser simplement una correcció d’algun estadístic desajustat.

Altres elements a destacar serien:

  • Relatiu descens, coincidint amb la crisi econòmica, dels preus dels camps d’arròs i de cítrics.
  • Sostingut però moderat increment de la fruita fresca
  • Molt destacat increment de preus dels camps de fruita seca des de 2011, coincidint amb la febre de preus de l’ametlla.

Taula 3 – Comparant els preus de la terra en quatre  moments (1984, 1997,2007 i 2017). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP

La taula 3 compara diferents moments per a diferents conreus on es visualitzen numèricament les conclusions exposades.

En el darrer període analitzat (2007-2017) destaquen com a sectors guanyadors la vinya de secà i, sobretot, el regadiu de fruita seca. A regadiu la fruita fresca es manté estable, lleugerament per sota de la inflació. I, com a sectors en retrocés, l’horta, l’arròs i els cítrics, tots ells a regadiu.

d.-Evolució dels cànons d’arrendament

La taula 4 i el gràfic 5 ens informen de les variacions dels cànons d’arrendament de terres des de 2001.

Taula 4 – Evolució dels cànons d’arrendament de 2001 a 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP.

Gràfic 5-Evolució detallada dels cànons d’arrendament  de 2001 a 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP.

De manera similar a les tendències en els preus de la terra els cànons dels arrendaments de terra agrària s’incrementen significativament per sobre de la inflació en les terres de regadiu i en la vinya de secà. Així mateix l’olivera de secà perd valor.

e.- A modus de síntesi

  • En la llarga evolució exposada es distingeixen quatre períodes
    • Des de 1984 a 1997 amb una relativa estabilitat de tots els preus.
    • De 1997 a 2007/8 es produeixen increments notables que podrien referir-se no tant a millores de rendiment sino a contagi de les tensions especulatives en plena bombolla Inmobiliaria i al si d’un procés de creixent periurbanització del territori cada cop més ben comunicat.
    • De 2007 a 2013 sobtada frenada de preus quan no reduccions d’aquests en alguns sectors.
    • Posteriorment a 2013 amb la recuperació econòmica alguns sectors reprenent el creixement de manera vinculada aquest cop a les expectatives pròpies del sector, destacant en aquest sentit la fruita seca de regadiu i la vinya de secà. En sentit contrari sectors com l’olivera i fruita seca de secà i l’horta, cítrics i arròs sofreixen davallades
  • Amb l’excepció del darrer període post-crisi econòmica, els preus de la terra han tingut uns moviments de preus per sobre de la inflació.
  • Atesa la creixent importància de la informació dels preus del sòl, per a donar suport a les polítiques de planificació territorial i com a indicador de les tendències estratègiques que s’hi estan configurant, es suggereix a l’Administració Pública el reforç de la qualitat d’aquesta informació estadística.

Brexit sense acord?

La UE completa els preparatius per a un possible Brexit sense acord

Per Jesús Domingo

Com és cada vegada més probable que el Regne Unit abandoni la Unió Europea sense un acord el 12 d’abril, la Comissió Europea ha finalitzat els seus preparatius per a una sortida “sense acord”.

La Unió Europea (UE) s’ha preparat per a aquest escenari i s’ha mantingut unida al llarg del procés de preparació. Ara és de vital importància que tots estiguem preparats i siguem conscients de les conseqüències pràctiques que es deriven d’un escenari de sortida “sense acord”.

En un escenari de sortida “sense acord”, el Regne Unit es convertirà en un tercer país sense disposicions transitòries. A partir d’aquest moment, tot el Dret primari i derivat de la UE deixarà d’aplicar-se al Regne Unit. No hi haurà període de transició, tal com s’estableix en l’acord de retirada. Això, òbviament, provocarà importants pertorbacions per als ciutadans i les empreses.

En aquest supòsit, les relacions del Regne Unit amb la UE es regeixen pel Dret internacional públic general, incloses les normes de l’Organització Mundial del Comerç. La UE està obligada a aplicar immediatament les seves normes i aranzels a les seves fronteres amb el Regne Unit. Això inclou comprovacions i controls de les normes duaneres, sanitàries i fitosanitàries, i verificacions del compliment de les normes generals de la UE. Malgrat els considerables esforços de preparació de les autoritats duaneres dels Estats membres, aquests controls podrien causar importants retards a la frontera. Les entitats del Regne Unit també deixarien de ser elegibles per rebre subvencions de la UE i participar en els procediments de contractació de la UE en el context actual.

De la mateixa manera, els ciutadans britànics deixaran de ser ciutadans de la Unió Europea. Seran objecte de controls addicionals en creuar les fronteres de la Unió Europea. Un cop més, els Estats membres han realitzat importants preparatius en els ports i aeroports per garantir que aquests controls es realitzen de la manera més eficient possible, però poden, però, causar retards.

Sector agrari

La EU-27 és un exportador molt important de productes agroalimentaris al Regne Unit (40.000 milions d’euros el 2017). A partir de la data de Brexit, el Regne Unit es convertiria de la nit al dia en el principal soci comercial agroalimentari de la UE, tant en termes d’exportacions com d’importacions. Els països de la UE exporten importants volums de productes agroalimentaris al Regne Unit, especialment fruites i verdures fresques i processades, productes carnis i preparacions alimentàries.

Un percentatge significatiu de les importacions agroalimentàries del Regne Unit provenen de la UE (73%), i els productes lactis, preparacions alimentàries i productes carnis són els productes agroalimentaris més pronunciats de la UE com a percentatge del total de les importacions agroalimentàries del Regne Unit. De les importacions agroalimentàries del Regne Unit procedents de la UE, les principals procedències són els Països Baixos (14%), Alemanya (11%), Irlanda (10%) i França (10%).

En un escenari sense acord, els compromisos internacionals subscrits per la Unió Europea ja no s’aplicaran al Regne Unit. Les disposicions de l’acord de lliure comerç romanen inalterades per a la UE (per exemple, accés al mercat, quotes d’aranzels aranzelaris) i els comerciants de la UE han de verificar les normes d’origen, ja que els ingredients del Regne Unit ja no es consideren origen de la UE. Només un futur acord entre la UE i el Regne Unit podria canviar algunes modalitats pel que fa als acords bilaterals.

Transport

Les mesures de contingència per a una sortida “sense acord” inclouen, en relació amb el transport i la connectivitat:

-Connectivitat i seguretat aèria: aquestes dues mesures han de garantir la connectivitat aèria bàsica per tal d’evitar la interrupció total del tràfic aeri entre la UE i el Regne Unit en cas d’un escenari de sortida “sense acord”.

-Connectivitat viària: permet el manteniment d’una connectivitat viària bàsica segura entre la UE i el Regne Unit durant un període de temps limitat, sempre que el Regne Unit concedeixi un tracte recíproc a les empreses i operadors de la UE.

-Connectivitat ferroviària: garanteix la validesa de les autoritzacions de seguretat en determinades parts de la infraestructura ferroviària durant un període estrictament limitat de tres mesos, amb la finalitat que puguin adoptar solucions a llarg termini d’acord amb la legislació de la UE. Aquesta mesura està relacionada, en particular, amb el túnel del canal de la Mànega i estarà condicionada al fet que el Regne Unit mantingui unes normes de seguretat que satisfacin plenament els requisits de la UE.

-Inspecció de vaixells: l’objectiu és garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats de transport marítim.

Reajustament del corredor de la xarxa bàsica mar del Nord – Mediterrània: s’afegeixen nous enllaços marítims entre Irlanda, França, Bèlgica i els Països Baixos a la xarxa bàsica, i s’introdueix una nova prioritat de finançament per al Mecanisme “Connectar Europa” (MCE ): adaptació de les infraestructures de transport per raons de seguretat ia l’efecte de control fronterer.