Els més beneficiats amb l’acord UE-Japó: carn, làctics i vi

Per Jesús Domingo

L’1 de febrer de 2020 va complir el primer aniversari de l’entrada en vigor de l’Acord d’Associació Econòmica UE-Japó (EPA). En els primers deu mesos posteriors a la implementació de l’acord, les exportacions de la UE al Japó van augmentar un 6.6% en comparació del mateix període de l’any anterior. Això supera el creixement en els últims tres anys, que va ser de 4.7% com a mitjana (dades d’Eurostat). Les exportacions japoneses a Europa van créixer un 6,3% en el mateix període.

Dins el sector agrari, els sectors més beneficiats han estat:

-Les exportacions de carn van augmentar en un 12%. Les de porc es van incrementar en un 12,6% i les de carn de boví congelada s’han triplicat.

-Les exportacions de productes lactis van augmentar un 10,4% (inclòs un augment de l’47% en les exportacions de mantega).

-Les exportacions de begudes van augmentar en un 20%, amb un creixement de l’17.3% en les exportacions de vi.

La Comissió Europea ha donat alguns exemples d’accions que estan afavorint l’exportació UE:

-Llavors franceses: HEMP de França: és una cooperativa d’agricultors especialitzada en la producció i certificació de llavors. Han estat treballant amb l’Associació de Cànem de Hokkaido durant els últims quatre anys, tractant de reiniciar la collita tradicional de cànem al Japó. L’acord comercial de la UE amb el Japó podria ajudar a desenvolupar el negoci entre HEMP-it i els agricultors japonesos mitjançant el desenvolupament de varietats de plantes sense cap tipus de THC.

-Carn de boví irlandesa: Bord Bia, l’Oficina d’Aliments d’Irlanda, ha estat promovent la carn de boví de la UE en un projecte cofinançat per la UE. La campanya busca ressaltar els alts estàndards europeus de seguretat alimentària, qualitat i sostenibilitat al Japó. Gràcies a l’EPA UE-Japó, els aranzels sobre la carn de boví cauran gradualment a l’9% durant el període de l’acord. Això significa que els productes de carn irlandesa es poden vendre a preus competitius.

Saldo comercial agroalimentari molt favorable per a Espanya el 2019

Per Jesús Domingo

Espanya ocupa el quart lloc en la Unió Europea (UE) com a exportador amb el 10,4% i el tercer en el comerç importació amb el 14,5%.

El saldo agroalimentari de la UE amb Xina, és favorable a la UE multiplicant gairebé per sis el valor de les exportacions en els últims sis anys.

Les exportacions del sector agroalimentari a la Xina van representar el 7,8% de les exportacions extracomunitàries en 2018, mentre que les importacions van arribar al 4,4%. Les exportacions agroalimentàries d’Espanya a la Xina, es van multiplicar per 2,6 en valor i per quatre en volum en els últims sis anys, el que representa en aquest període, un augment del 168% en valor i del 283% en volum. D’altra banda, les importacions procedents de la Xina, han suposat un augment del 63% en valor i del 65% en volum.

Els onze primers mesos de 2019, el valor de les exportacions agroalimentàries d’Espanya a la Xina es preveu en 1,9 bilions €, un augment interanual de 81%, mentre que les importacions en el mateix període baixen un 3,6%, resultant un saldo comercial rècord per a Espanya de més d’1 bilió de €.

L’exportació de carn de porcí al mercat xinès, va representar el 2018 el 41,6% de el sector agroalimentari espanyol i del 67,5% en els onze mesos de 2019, el que col·loca a el sector com a principal producte agroalimentari al mercat xinès.

En el Dia Mundial de les Llegums

Per Jesús Domingo

Una arma, els llegums, saludable i contra el canvi climàtic. El 10 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Llegums

Al rebost de la majoria de llars es troba una de les armes més nutritives, saludables i sostenibles que tenim per lluitar contra el Canvi Climàtic: els llegums. L’escassa quantitat d’aigua que necessiten per al seu cultiu, la seva resistència a sequeres i gelades, la seva mínima petjada de carboni i la seva virtut de fixar nitrogen a terra, augmentant la seva fertilitat, les converteixen en un cultiu vital per alimentar el planeta de forma sostenible per poder lluitar contra el Canvi Climàtic.

Així ho reconeix Nacions Unides que, a través de la FAO, va decidir el passat any dedicar oficialment cada 10 de febrer a el ‘Dia Mundial de les Llegums’, dins de la seva iniciativa “Objectius 2030 de l’ONU per al Desenvolupament Sostenible i Fam Zero”.

Hi ha tres raons de pes: el seu paper en la sostenibilitat del planeta; seva importància estratègica en la seguretat alimentària mundial (són el suport principal de milions de persones); i els seus beneficis nutricionals claus per aconseguir una dieta equilibrada i cuidar la nostra salut.

A més, la FAO posava també l’accent passat any en un tema molt important en països en vies de desenvolupament: el cultiu i comerç de llegums depèn en moltes zones rurals de la feina de les dones, que les cultiven i venen, o intercanvien per altres aliments i, per tant, ajuden a la seva emponderament dins de les seves comunitats.

Si en els països en vies de desenvolupament els llegums són clau per alimentar la població pel seu baix cost, facilitat d’emmagatzematge i utilització, en els països desenvolupats la tendència dels últims anys parla d’un aliment cada vegada més de moda. Grans xefs de tot el món han recuperat els llegums en les seves cartes i també són tendència entre molts col·lectius de gent jove, com vegans, esportistes o persones preocupades pel medi ambient.

A casa nostra, després de molts anys de caiguda, en l’últim lustre s’està recuperant a poc a poc el consum de llegums, que ha crescut per sobre del 8% en l’acumulat dels darrers anys. Segons l’últim estudi de “L’Alimentació a Espanya 2019”, elaborat per Mercasa, l’any 2018 les llars espanyoles van consumir 146.600.000 de quilos de llegums i van gastar 284.300.000 d’euros en aquests productes. En termes per càpita, es va arribar als 3,2 quilos de consum per persona i any, però molt lluny encara dels 7 kg per persona i any que es consumeix de mitjana al món.

Pel seu menor consum és convenient augmentar el consum i potenciar el seu cultiu al nostre país, a hores d’ara el repte principal és seguir augmentant el consum de llegums fins arribar a les 3-4 racions setmanals que recomanen tots els experts i institucions. Per empènyer en aquesta direcció, la Fundació Espanyola de la Nutrició ha llançat una “Declaració nutricional sobre les Llegums” en què destaca tots els beneficis d’aquest aliment.

Emergència climàtica versus emergència alimentària

Per Francesc Reguant

Fa dotze anys Mariano Rajoy parlava del canvi climàtic com a una situació que ens podia afectar d’aqui a trescents anys, un argument aparentment de sentit comú pel qual no calia preocupar-nos. Avui parlem d’emergència climàtica, com a quelcom que pot generar severs impactes en un futur relativament proper i dels quals ja en comencem a percebre els seus efectes (increment de temperatures, fusió dels glaciars, elevació del nivell del mar, major frequència de fenomens metereològics extrems, fussió del permofrost, pèrdua de biodiversitat). Però els historiadors futurs explicaran que el canvi climàtic ja feia anys que estava impactant i condicionant la nostra societat. El canvi climàtic ja té passat i aquest passat s’amaga sobretot sota la disfressa de crisis alimentàries. Estem tot just en els temptejos del que podria obrir en moments no molt allunyats expressions indesitjables de pànic que podrien generar moviments socials molt disrubtors. Cal ser-ne conscients per reforçar els mecanismes estabilitzadors i apostar a temps per les solucions de fons. Una crisi alimentària obre les portes a tensions dificils de reconduir, però el que està fent el canvi climàtic es acostarnos-la. Els fets parlen.

En realitat quasi no recordem les crisis de preus alimentaris recents ni les seves conseqüències. Cal, doncs, fer memòria. A l’any 2006-2007, amb la finalitat de cercar alternatives renovables als combustibles fòssils i fer front al canvi climàtic,  un seguit de països, entre els quals Estats Units i la Unió Europea, van programar un increment progressiu de la producció d’agrocarburants. Aquesta crida legal a la demanda va obrir les portes a l’especulació, fins al  punt que en pocs mesos l’índex de preus dels cereals de la FAO va passar de prop de 100 a 268, disparant totes les alertes de les organitzacions econòmiques internacionals i dels grans centres de coordinació (G8 i G20), la seguretat alimentària estava en risc. Ràpidament es van produir respostes en frontera (aranzels a l’exportació, prohibició de l’exportació, etc.) de diferents països per protegir el seu proveïment mentre que els index de desnutrició mundial es disparaven.

L’”ensurt” del 2007-08 va afectar als concerts comercials internacionals. Al juliol de 2008 s’havia de concloure la Ronda de Doha de la Organització Mundial de Comerç (OMC) amb uns acords elaborats durant anys,  però aquests ja no es van aprovar. Des d’aquest moment la OMC va quedar com a convidat de pedra en les relacions comercials internacionals. D’altra banda la crisi havia deixat ben clar que en moments de dificultat de res serveixin els acords, les fronteres poden tancar-se en un sol dia doncs, lògicament, cap govern està disposat a assumir una crisi alimentària.

Novament, l’any 2010 un episodi de calor va posar a Rússia per sobre dels 40 graus durant més d’un mes. Es va malmetre part de la collita de blat i novament el blat i el pa van doblar el preu. Com a conseqüència, uns mesos després, la població de Tunísia i Egipte sortia al carrer al crit de “pa i llibertat”. El preu del pa va fer de guspira  per a iniciar les guerres del nord d’Africa. Tanmateix, a més de la guerra, encara avui estan caient altres peces d’aquest dominó dramàtic. A Europa el conflicte l’hem viscut en forma de moviments desesperats d’immigrants i, com a resposta, l’emergència de moviments xenòfobs i autoritaris. Alhora, a l’any 2012, una gran sequera a la conca del Mississipí va fer remuntar de nou els preus. Aquesta, però, va ser seguida d’una ràpida i forta caiguda dels preus del petroli que va propiciar la caiguda i relativa estabilització dels preus dels aliments bàsics fins avui.

Així, en un escenari com l’actual, on la demanda de cereals (per a l’alimentació humana, l’alimentació animal i com a combustible) s’ha incrementat un 30 % en tant sols tretze anys, el desajust oferta-demanda pot ser explossiu. Alhora, no hauria de passar desapercebut que les tres crisis de preus exposades, amb les seves gravíssimes consequències, han tingut com a detonants algun fet atribuïble directa o indirectament al canvi climàtic: agrocarburants, altes temperatures a Rússia, sequera a Estats Units. Uns impactes que seran cada cop més frequents o més intensos posant en risc el proveiment d’un producte crític i fràgil com son els aliments. Un producte que com més escàs es torna més atractiu es fa pels fons especulatius. Probablement avui, grans centres financers de poder sense escrúpols, estan a l’aguait d’una nova guspira que obri el camí a una nova bombolla especulativa sobre el preu dels aliments. Uns aliments que son molt més que una mercaderia i que, alhora, poden esdevenir dinamita contra l’estabilitat global. 

Francesc Reguant

Quarta Ponència sobre Bioeconomia: Bioenergia (26 de març)

INSCRIURE’S AQUÍ

Organitzador

  • COMISSIÓ ECONOMIA AGROALIMENTÀRIA
  • COMISSIÓ D’ECONOMIA I SOSTENIBILITAT

Programa

DATA: 26 de novembre de 2020

HORARI: de 18.00 a 20.30 hores

LLOC: Sala d’Actes del Col·legi d’Economistes de Catalunya (Plaça Gal·la Placídia, 32)

Bioenergia

Introducció

El model actual de producció d’energia és responsable de la majoria d’emissions d’efecte d’hivernacle a la UE. Serà crucial, enfront del canvi climàtic, descarbonitzar el sector energètic el qual encara depèn massa dels combustibles fòssils. A Europa només el 17% del consum d’energia prové de les renovables. Calen esforços polítics i financers per promoure un canvi cap a fonts d’energia més netes. La bioenergia representa avui el 63,3% del consum d’energia renovable a la UE, sent la font més important durant les properes dècades i serà essencial per mantenir la temperatura global per sota dels nivells crítics.

Així mateix l’ús de la bioenergia pot contribuir a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenibles europeus en matèria energètica a l’agenda 2030.

Aquesta jornada posar èmfasi al potencial de la bioenergia a Catalunya en totes les seves varietats de tecnologies i procesos per produir tot tipus de necessitats energètiques (electricitat, calefacció i combustible de transport).

Presenta i modera:

Sra. Anna Garcia, presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Ponències:

Bioenergia a Catalunya

Sra. Laia Sarquella, Enginyera química, ICAEN

Biogas, un gas renovable

Sr. Xavier Flotats, Doctor Enginyer Industrial. Membre d’honor de l’Associació Espanyola de Biogas (AEBIG)

Agrocarburants, una opció controvertida

Sr. Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Els gasos renovables en la transició energètica

Sr. Angel Fernández, vocal de la Junta Directiva del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya – CEEC

Cloenda:

Sr. Ricard Estrada, membre de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes de Catalunya

La maduració de la carn d’oví

Per Jesús Domingo

La maduració de la carn d’oví, protagonista a Madrid Fusió de la mà de Fernando de el Turó

El cuiner madrileny ha emprat més de dos anys experimentant amb la implementació de les modernes tècniques de maduració de les carns en l’oví

INTEROVIC ha participat, per tercer any consecutiu, al congrés gastronòmic més important del món, Madrid Fusión Reale Seguros. Dins de la seva agenda d’activitats, una de les principals presentacions ha estat la realitzada per Fernando del Cerro, de restaurant “Casa José” d’Aranjuez. Del Cerro ha revelat davant els assistents congregats a la Sala Polivalent de Madrid Fusión Reale Seguros el seu últim projecte d’investigació. El cuiner madrileny ha emprat més de dos anys experimentant amb la implementació de les modernes tècniques de maduració de les carns en l’oví. Gràcies a aquest projecte, s’obre una via d’aprofitament de les carns del sector oví i cabrum adaptades als gustos dels consumidors actuals que busquen aquest perfil de carns, marcades per una intensitat de sabor i textura, segons recull Hostaleria a València en el seu web.

Explorant el potencial de la maduració amb Fernando del Cerro

El responsable de Casa José, ha centrat la seva recerca en oví de la raça autòctona. Exemplars femella dedicades, en exclusiva, a la producció càrnia. Aquestes tenen en comú un perfil organolèptic diferenciat, al no haver produït mai llet per alletar cries. L’absència d’aquesta lactància genera una carn diferent, que obté un sabor únic després d’una llarga maduració en un entorn completament controlat, permetent obtenir uns perfils organolèptics únics al món.

Segons el parer del cuiner riberenc, la maduració permet plantejar noves formes de gaudir de les carns, en què les textures, les aromes i els sabors són radicalment diferents. Per a això, és imprescindible comptar amb un producte de qualitat garantida, procedent de races determinades, el que suposa el pilar sobre el qual es porta a terme la maduració. La recerca d’un envelliment de les carns obre la porta a noves formes de gaudir i a noves maneres de cuinar, basades en la potenciació de la personalitat pròpia d’aquestes carns.

R+D per a professionals

Un altre dels punts forts de l’agenda gastronòmica implementada per INTEROVIC a Madrid Fusión ha estat l’elaboració in situ de receptes en fred i en calent. Per plantejar formes d’utilització dels nous talls per a professionals, Antonio González ha portat fins l’estand degustacions en fred, com els embotits realitzats a baixa temperatura, i en calent, com les agullons a la planxa, basades en les carns d’oví i cabrum . Aquest cuiner, expert en investigar i desenvolupar receptes i membre del moviment Slowfood a Espanya, comparteix amb els congressistes formes d’integrar aquestes carns en una oferta gastronòmica sense necessitat de calor en el punt de servei.

Nous formats per a les carns de sempre

Juntament amb les noves tècniques conviuen els nous talls. Madrid Fusión Reale Seguros ha servit perquè el sector pugui compartir amb els destacats representants de la Gastronomia les novetats que té a la seva disposició. Per a això, Daniel Herrero, director de Carnisseries Herrero, ha realitzat demostracions diàries per a visualitzar d’on surten els nous talls del de llet (lechazo), xai i cabrit.

Finalista en el Concurs Artesà del Paladar en la seva categoria Millor Elaborat Innovador, Herrero realitza, davant els assistents, una classe magistral perquè els nouvinguts a les carnisseries, com poden ser els turnedós, les hamburgueses, els filets de cama o els ‘churrasquitos’, siguin els propers protagonistes de les cartes dels restaurants. Gràcies al seu saber fer, els cuiners han pogut veure a l’estand de INTEROVIC a Madrid Fusión el potencial gastronòmic que es tanca en els nous talls que el sector té ja a disposició dels millors professionals.

El sector de la carn de xai i cabrit, unit al seu interprofessional, INTEROVIC, amb el suport de la Unió Europea, ha posat en marxa una completa agenda d’activitats dirigides a fomentar el coneixement de la pastura tradicional i els beneficis socials, culturals, econòmics i mediambientals que implica el consum d’aquestes carns.

La producció de porc a la Xina en mínims

Per Jesús Domingo

Com a conseqüència de la pesta porcina africana, la producció de carn de porc a la Xina està sota mínims. S’ha desplomat als nivells de fa 16 anys. Segons ha informat l’Oficina Nacional d’Estadístiques (NBS) de la Xina, el 2019 es van produir 42,55 Mt de carn de porc, un 21,3% menys que el 2018 i el registre més baix des de l’any 2003.

Paral·lelament, la producció total de carn, incloent porc, boví, xai i aus de corral, va caure un 10,2% el 2019 en comparació amb l’any precedent fins 76,49 Mt Davant d’aquest dèficit d’oferta, els preus dels aliments a la Xina es van disparar, portant la inflació a nivells propers a el màxim de fa 8 anys, segons assenyala la Borsa de Rosario.

JDM

Més del 60%

Per Jesús Domingo

Més del 60% del sector porcí ja està acollit a el segell “Compromís Benestar Certificat” de Interporc

Més de el 60% de el sector porcí de capa blanca espanyol ja està acollit a el segell “Compromís Benestar Certificat”, que avala les bones pràctiques del sector porcí i implica que compleixen amb el “Reglament Tècnic de Benestar Animal i Bioseguretat Interporc ANIMAL WELFARE SPAIN”, el de major exigència de la Unió Europea en benestar animal i bioseguretat.

Així ho ha avançat el director de la Interprofessional del Porcí de Capa Blanca (Interporc), Alberto Herranz, en la seva intervenció a Vic (Barcelona), durant la Jornada d’Immersió Estratègica organitzada per l’Associació Catalana d’Innovació del Sector Carni Porcí (INNOVACC), on a més ha mostrat el seu convenciment que “en poc temps el 90% de el sector compti amb aquest segell, la acollida ha estat excepcional per part de tots: granges, indústries i distribució”.

Durant la seva intervenció, sota el títol “El sector porcí espanyol a la recerca de l’oceà blau”, Herranz ha exposat que aquest segell de certificació, impulsat pel mateix sector, “és el millor instrument per arribar a la societat i fer-lo partícip de l’important treball que realitza en matèria de benestar animal i sostenibilitat, valors que té en compte, cada vegada més, a l’hora de triar un producte “.

En aquest sentit, ha subratllat que el sector porcí “no només no és aliè a aquestes demandes de la societat, sinó que a més s’avança a elles com demostra la creació d’aquest segell”. Tot i això, ha recalcat la necessitat de “comunicar perquè la societat conegui el que fem i com ho fem i poder reforçar així la nostra imatge davant l’opinió pública”.

Màximes garanties en benestar animal i bioseguretat

“BENESTAR ANIMAL CERTIFICAT” és el segell de certificació que avala les bones pràctiques dutes a terme en matèria de benestar animal, sanitat, bioseguretat, maneig dels animals i traçabilitat en totes les baules de la cadena de valor del porcí de capa blanca d’Espanya i permet al consumidor reconèixer que un producte s’ha elaborat amb les màximes garanties en aquestes matèries.

Per obtenir el segell han de complir, a més de la normativa legal comunitària de benestar animal, altres requisits més exigents detallats en el Reglament Tècnic IAWS, elaborat per Interporc en col·laboració amb empreses del sector, certificadores, administració, científics i experts en benestar animal; avalat per un Comitè Científic d’alt nivell; i testat per organitzacions de protecció i defensa dels animals.

Responsable o mitigadora?

Per Jesús Domingo

La ramaderia és responsable o mitigadora del Canvi climàtic?

Una gran part de l’opinió pública, especialment habitants de les ciutats, considera que la ramaderia té un important part de responsabilitat en l’escalfament global. Segons les estimacions del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el sector ramader global contribueix amb el 14% de les emissions de GEH generades per activitats humanes.

Davant d’aquesta afirmació parcial i sense matisacions, el Grup de Productors de Sud (GPS), que agrupa especialistes i institucions d’Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai, ha realitzat un treball científic sobre el rol de les terres de pastura en el balanç regional, segons recull la Borsa de Rosario.

Aquest estudi ha posat de manifest que en els països de Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) s’estaria generant un segrest de carboni, és a dir que les emissions que produeixen els animals resulten més que compensades pel segrest de carboni que fan les pastures.

És destacable el cas d’Argentina, en el qual la seva ramaderia segresta 12 vegades més carboni del que emet. La mitjana en Mercosur seria de 3,5 més segrest que emissió. En el quadre adjunt es pot veure el resultat per països.

https://www.agrodigital.com/wp-content/uploads/2020/01/210120.jpg

Similars mesuraments es van realitzar per als cultius anuals i per als canvis d’ús de la terra provocats principalment per desforestació, resultant ambdues mesuraments en balanços negatius per a la regió.

No obstant això, integrant els tres balanços, el resultat és positiu. L’Argentina segueix al capdavant, segrestant 6,7 vegades el carboni emès, mentre que els restants països se situen entre 1,1 i 2,1.

En conclusió, l’excedent de carboni generant per un sistema de pastures, per a l’alimentació ramadera especialment remugants que són els que més carboni produeixen, no només pot compensar les emissions de el sector rural en el seu conjunt sinó també, parcialment o totalment, les emissions de sectors no rurals. No obstant això, al no mesurar-lo i considerar només una part d’aquest flux d’intercanvi, el que es produeix, no el que segresta, porta a generalitzar conclusions errònies.

LA RIUADA DEL TER 2020 VISTA I VISCUDA PER UN AGRICULTOR DEL BAIX TER

Per Joaquim Alabau Cruset

Vaig néixer en el poble de Foixà a l’any 1955, prop del riu Ter, riu que sempre ha estat quelcom important a la meva vida, del que ha depès l’economia dels meus avantpassats, de la meva generació i espero que de generacions futures. Gràcies a ell hem regat els camps de blat de moro que ens han ajudat a subsistir i també a progressar.

Quan era petit, el riu era la nostra platja. Guardo grans records d’aquelles capbussades i dels berenars que fèiem sota les arbredes amb la família i amics.

Quan arribava la tardor, eren freqüents les riuades (en aquella època no hi havia pantans). Veure la força de l’aigua era tot un espectacle per un nen; veure aquelles extensions de terra plenes d’aigua que anava de mota a mota tot escoltant al meu pare que em parlava de la sort d’haver recollit el blat de moro per la banda inundada i de la preocupació de que l’aigua no trenqués a l’altra mota, on encara hi havia camps sense recol·lectar la collita. Però aquestes riuades que jo vaig viure de petit, el pare em deia que no eren res comparades amb la que va tenir lloc al 1940.

A partir de 1960, es van construir els embassaments, i la gestió del riu estava en mans dels enginyers de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, que eren verdaders experts en el repartiment hidrològic de l’aigua a la seva llera.

Al disposar de més maquinària i amb el increment de la demanda d’àrids, s’extragueren de forma periòdica les acumulacions de graves que obstaculitzaven el pas de l’aigua. Per descomptat que també es netejava la vegetació que creixia en el seu interior.

Tot això va fer que en aquelles èpoques, els desbordaments fossin menys freqüents i les riuades amb cabals d’entre 1000 i 1100 m3/s en el seu pas per la presa de Colomers fossin ben canalitzats per la llera del riu sense desbordar-se.

Degut a la regulació dels pantans de Saus i Susqueda cabals superiors als esmentats eren poc freqüents però es continuaven donant i així arribem a l’any 1977, any en el que van tenir lloc desbordaments en algú punt de la llera. A l’any 1982 també va desbordar amb conseqüències més greus, doncs la mota del riu es va trencar en diversos punts i l’aigua va inundar la carretera d’Ultramort a Verges, arribant pel seu pas a Colomers a cabals d’aproximadament 1500 m3/s. Aquest darrer incident i amb el mateix abast de pèrdues va tenir lloc a l’any 1996.

I així vam arribar fins el 2005 que amb cabals del voltant d’uns 800 m3/s el riu va desbordar en el paratge de Sant Romans. Ja feia temps que la gestió del riu estava a mans de l’Agència Catalana de l’Aigua, (ACA, any 2000). També feia temps que ni s’eliminaven graves del riu ni per descomptat la vegetació, quedant així en evidència que amb menors cabals que anys anteriors el riu desbordava. Aquest mateix incident en el mateix paratge i també amb cabals de 800 m3/s va repetir-se els anys 2015 i 2018, deixant constància de que sense extreure les graves i netejar la vegetació cada vegada costava més que el riu es mantingues a la seva llera.

Arribem ja a l’episodi del Gener 2020.

Els meteoròlegs anuncien un gran temporal de llevant que ha de tenir una durada d’ almenys tres dies.

Avisen que a la conca del Ter poden haver-hi precipitacions superiors als 200 L/m2 .

Es van iniciar les pluges el dilluns 20 i a la següent nit, a la conca del Onyar, ja van caure fortes precipitacions al voltant dels valors previstos. El matí del dimarts, i al seu pas per Girona, l’Onyar ja portava un cabal de 500 m3/s i el Ter, 150 m3/s. Durant la tarda del dimarts a la part baixa del Ter el riu ja anava ple però encara aguantava, fins hi tot va baixar el seu nivell durant la nit. Però al llarg de la mateixa nit s’anuncien fortes precipitacions i nevades a la part alta del Ter. El matí del dimecres es comunica que es desembassaran els pantans de Sau i Susqueda de forma gradual. Inicialment 60 m3/s i que no es sobrepassaran els 260 m3/s. Al mig dia, es comunica que estan desembassant més de 500 m3/s, degut a que el pantà de Sau s’ha omplert molt ràpidament. A la tarda, comença a arribar la punta a la presa de Colomers amb un cabal de l’ordre de 1500 m3/s i el riu desborda en cinc punts al municipi de Foixà: El primer a la mota de Sant Romans, el segon en front del canal de l’illa de Jafre ja a la banda del Pla de Foixà on es

trenca la primera mota, ocasionant una bretxa enorme que fa que l’aigua envesteixi cap a la segona mota, darrera de la qual hi ha granges i dues cases de planta baixa. La segona mota aguanta, però el perill per la granja es manté. Aigües avall la primera mota es trenca per tres punts més i l’aigua passa per sobre la carretera de Verges. L’elevat cabal es manté fins al capvespre, desprès baixa una mica i sembla que no anirà a més, tot i que ja ha fet grans destrosses. Aquesta nit però, a TV3, anuncien la compareixença dels Consellers d’Interior i de Territori i Sostenibilitat, així com Protecció Civil, i deixen anar la bomba: decretant el confinament de tots el municipis de la zona del Baix Ter i que els habitants que viuen en zones inundables es mantinguin en els primers pisos dels edificis. Per les seves expressions es nota que han perdut el control de la situació i anuncien que a Susqueda l’aigua està sobreeixint i caldrà desaiguar més de 1000 m3/s. A més es torna a preveure que torni a ploure intensament a la conca del Ter.

L’endemà a la part baixa del riu, l’aigua ha disminuït de nivell respecte de la nit anterior, però es comunica que ha de baixar una punta màxima que serà superior a la del dia anterior. A les 8 de la tarda comença a pujar el nivell del riu de forma ràpida arribant a un cabal de 2138 m3/s a la presa de Colomers. A les motes trencades el dia anterior els forats es fan més grossos i es trenca per la banda del Mas Sabrià arribant ràpidament a Serra de Daró i Gualta. Per l’altra banda, el riu trenca per Canet de la Tallada i arriba fins a Ullà tot amenaçant de trencar la mota de Verges així com la segona mota de Foixà, tot i que totes dues resisteixen.

Al matí del dia següent tot el Baix Ter està inundat, motes trencades, camps destrossats que s’han convertit de cop amb la llera del riu, infraestructures de reg destrossades (pivots i cobertures fixes d’aspersors), granges inundades algunes amb animals ofegats en el seu interior, plantacions de fruiters que no resistiran tants dies coberts d’aigua sense patir greus conseqüències. També s’observen molts camps recoberts de sorra.

Segurament ha estat la riuada més gran desprès de la de l’any 40, i ara ens preguntem: si ara tenim els embassaments es podria haver evitat aquest desastre?. Els des embassaments s’han gestionat bé? Per què no es va començar a desembassar abans de l’episodi, el dia 19 o 20, quan les prediccions meteorològics anunciaven amb tota seguretat fortes precipitacions que durarien al menys tres dies?

Em pregunto com es prenen les decisions de desembassar. Segons tinc entès la informació s’extreu de programes informàtics que arriben a prediccions en base a simulacions de possibles escenaris reals que poden tenir lloc. Però en aquests moments, hi ha suficient informació sobre escenaris reals que ja s’han produït per tal d’obtenir unes prediccions més exactes?.

Segurament pels joves tècnics de l’ACA aquests programes són dogmes de fe, però crec que per prendre decisions correctes cal també aplicar l’experiència, el sentit comú i sobretot la intel·ligència humana.

Si s’hagués desembassat tant sols el 10% de la cabuda dels embassaments abans d’iniciar-se l’episodi de pluges i les lleres del rius haguessin estat netes, les coses haurien estat diferents i els danys causats molt inferiors per no dir poc significatius.

Una altra prova de que alguna cosa s’ha fet malament, es que a la mateixa conca, l’any 2020 amb pluviometries mitjanes equivalents a la meitat de les del 1940 (2020:300 L/m2, 1940:600 L/m2) i tot i la presència actual dels pantans, a l’aigua, en alguns punts, li va faltar poc per arribar a la mateixa alçada.

Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció es que quan escoltes els mitjans de comunicació públics (Catalunya Radio, o bé TV3) només sents opinions de Catedràtics en ecologia, naturalistes, biòlegs, i gent amb carreres que no recordo ni el nom i que no sabia ni que existien. Però no he sentit parlar a cap Enginyer de Camins i Ports. Al llarg de la meva vida sempre he vist que les solucions i les innovacions tecnològiques ens arribaven a través de l’enginyeria. Actualment tota aquesta gent que entrevisten, opinen que si un camp s’inunda la solució no és fer una mota tal com feien abans. El meu avi m’explicà, que les actuals motes es van construir al segle XVIII amb molt d’esforç i amb els mitjans amb que es comptava llavors, les construccions varen durar molts anys i tots els agricultors dels pobles hi col·laboraven amb prestacions personals, sense cobrar,

treballant principalment els hiverns que era quan tenien menys feina en els camps. I aquestes motes, tot i que alguna vegada s’han trencat, en general han salvat moltes collites. Doncs segons el criteri d’aquesta gent que han estat entrevistats no cal fer aquestes actuacions, el que s’ha de fer es abandonar el camp i deixar més espai al riu. Si hi ha granges no s’han de protegir sinó treure-les, i si es tracta de vies de tren igual, encara que faci 150 anys que serveixin.

Diuen que tot això es culpa del canvi climàtic, i tot i que no digui pas que no hi sigui, jo crec que això ha passat sempre i que forma part del clima mediterrani.

Als anys 60, quan es va concedir el transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona, es van signar els pactes del Ter del General Vigon, governador civil d’aquella època. El pacte constava d’una sèrie de contrapartides per la conca del Ter i especialment pel Baix Ter. Una d’aquestes contrapartides era la modernització i ampliació dels seus regadius. “Farem els regadius més moderns d’Europa”, deien. En el projecte hi constava que per tota la zona subministrarien aigua a pressió i a la demanda, fet que permetria el reg per aspersió.

Sens dubte això constituïa una gran innovació per aquells temps, i una gran millora per l’agricultura del Baix Ter, així com una gran ajuda pels agricultors. En canvi es va construir la nova presa de Colomers i aquí van finalitzar les inversions. La presa porta 50 anys construïda i mai ha servit per res. El transvasament de l’aigua cap a Barcelona s’ha doblat al llarg del temps, mentre que els regadius històrics ja existents,s’hi varen fer

millores, però actualment es troben contínuament sota pressió. S’intenten restringir les concessions, i en els regs de pou s’incrementen els controls de les extraccions fent obligatòria la col·locació de comptadors.

Aquests pactes també establien que en períodes de sequera es respectessin els cabals ecològics del riu, un fet que mai s’ha arribat a complir ni en períodes sense sequera.

Al final pensava que de tot això l’únic positiu que ens quedava era que almenys el riu es trobaria ben regulat i que hi haurien menys riscos de desbordament, però ara veig que si no es gestiona bé, encara és pitjor.

Existeix una dita que fa: “El pagès de la vora del riu tan aviat plora com riu”. M’adono que no riurem mai, que quan els pantans es troben per sota del 50%, Decret de Sequera i restriccions per el reg, i quan sobrepassen el 60% tenim risc de desbordaments. Queden pocs agricultors a la zona tot i ser una zona fèrtil.

Cada vegada en quedaran menys i em costa creure que això sigui el que volen l’administració i la societat urbana. Perquè la gent encara ha de menjar cada dia, però no puc negar l’evidència….

Foixà, gener 2020