Estan fent l’agost

Per Jesús Domingo

“Les grans cadenes d’alimentació i els intermediaris estan fent l’agost amb la crisi de l’COVID-19” llegia com a titular d’un article i passat 21 de maig.

I és que Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders denunciava com les grans cadenes d’alimentació i els intermediaris s’estan aprofitant de la situació derivada de l’COVID-19 per pujar els preus als consumidors sense traslladar aquests increments als productors, augmentant així els seus marges comercials.

La esmentada Organització manifestava que aquesta pujada de preus al consumidor – i que no es traslladava a productor – estaria totalment injustificada. Així explica que, d’acord amb les dades del INE, l’índex de preus al consumidor (IPC) relatiu a l’alimentació ha augmentat un 2,0% en el que va de 2020, mentre que l’índex general per al conjunt de l’economia , no només no ha augmentat, sinó que s’ha reduït un -1,2% en el mateix període.

En aquest context, la quota de mercat de grans distribuïdors com Mercadona ha assolit un 40% durant el confinament segons les dades ofertes per Fintonic, la qual a la fi de 2019 se situava en el 26%.

“Les administracions públiques han afavorit el increment de la quota de mercat dels grans supermercats limitant l’ús dels canals curts de comercialització i els mercats de venda no sedentària, la qual cosa li ha eliminat de cop la poca competència que podien fer-los aquests canals de distribució a gegants com Mercadona o Carrefour “declaren des d’Unió d’Unions.

Productes com els llegums i les fruites fresques (11,3%), les patates (5,8%) o la carn d’au (3,3%) han patit importants pujades per al consumidor.

Contràriament es produeix una caiguda important de preus als agricultors.

Des de la perspectiva de la producció, els informes setmanals de conjuntura de l’MAPA, que ofereixen els preus pagats als agricultors i ramaders, mostren com molts productes agroalimentaris han patit dràstiques caigudes de preus. Així, per exemple, el preu mitjà de l’albergínia, el cogombre o la maduixa ha caigut per sota de l’60% entre els dos mesos, a l’igual que el carbassó (-41,4%), el plàtan (-36,5%) , la mantega (-13,4%), el pollastre (-7,1%) o la vedella (-3,1%).

Per la seva banda, la baula majorista, com mostren les dades de MERCASA, ha mantingut una tendència creixent pel que fa a preus percebuts es refereix. Totes aquestes dades indicarien que el increment del preu de la cistella de productes alimentaris del IPC es deu a un major marge de benefici dels intermediaris i les grans cadenes de supermercats i no per als agricultors i ramaders.

L’esmentada organització ja ha denunciat en nombroses ocasions el increment constant de la bretxa de preus ens els consumidors i productors durant els últims anys – acrescuda particularment en aquest període de crisi sanitària -, el que afecta significativament a la sostenibilitat de la cadena agroalimentària espanyola.

En aquest sentit, l’organització ha proposat catorze esmenes al projecte de llei sobre mesures urgents per al sector agrari, que s’està debatent en aquests moments, per a l’actualització de la Llei 12/2013 sobre cadena alimentària. Entre elles, ha proposat la regulació de la posició dominant dins de la cadena, el reforç de el marc legal relatiu a les sancions i denúncies, millores en la definició de venda a pèrdues i l’ampliació de la llista de pràctiques deslleials, mecanismes que considera clau per reforçar la posició dels agricultors i ramaders en la cadena de valor agroalimentària estatal.

 

El Pacte Verd Europeu: estratègies sobre biodiversitat i “del camp a la taula”

Per Antoni García Gabarra

A Segarra IMG_20190511_082944

EL PACTE VERD EUROPEU: ESTRATÈGIES SOBRE BIODIVERSITAT I “DEL CAMP A LA TAULA”

En 2015 la ONU va adoptar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat de tothom amb un horitzó de 15 anys. Al seu assoliment han de contribuir els governs, el sector privat i la societat civil. D’aquests ODS mundials neix el Pacte Verd Europeu.

El canvi climàtic i la degradació del medi ambient són un risc existencial per a Europa i el món. Per afrontar aquests reptes, Europa necessita una nova estratègia de creixement que transformi la Unió en una economia moderna, eficient en recursos i competitiva, on:

  • no hi hagi una emissió neta de gasos d’efecte hivernacle (GEI) el 2050
  • el creixement econòmic se separa de l’ús de recursos
  • no es deixa ningú endarrere

El Pacte Verd (“Green Deal”) europeu, que va ser presentar l’11 de desembre de 2019, és es el programa per fer sostenible l’economia de la UE. Això permetrà canviar els reptes climàtics i mediambientals en oportunitats en totes les polítiques i fer la transició justa i inclusiva per a tothom.

El Pacte Verd europeu proporciona un programa d’accions per:

  • crear un ús eficient de recursos que duguin a una economia neta i circular
  • restaurar la biodiversitat i frenar la contaminació

Això requerirà accions en tots els sectors de l’economia:

  • invertir en tecnologies que respectin el medi ambient
  • ajudar la innovació de la indústria
  • desenvolupar formes de transport més netes, barates i sanes
  • descarbonitzar el sector energètic
  • treballant en l’àmbit internacional per millorar les condicions mediambientals globals
  • proporcionar suport financer i assistència tècnica per ajudar la gent, empreses i regions

Durant l’any 2020 s’ha previst presentar una sèrie de plans i estratègies:

  • 14 gener – Pla d’inversió Pacte verd europeu i Mecanisme de transició justa
  • 4 març – Proposta per a una llei climàtica europea i consulta pública del Pacte climàtic europeu
  • 10 març – Adopció de l’Estratègia industrial europea
  • 11 març – Proposta del Pla d’acció d’economia circular
  • 20 maig – Estratègia “del camp a la taula”
  • 20 maig – Estratègia sobre biodiversitat UE per a 2030

En aquest escrit comentarem breument aquestes dues darreres estratègies.

MENY PÈRDUA DE DIVERSITAT I UN SISTEMA ALIMENTARI MÉS SA I MÉS SOSTENIBLE

La Comissió Europea  va aprovar el 20 de maig un parell de noves estratègies, una sobre biodiversitat per tornar a posar la naturalesa en les nostres vides i una altra anomenada «Del camp a taula» per recuperar un sistema alimentari just, sa i respectuós amb el medi ambient. Totes dues estratègies es reforcen mútuament perquè fan que la naturalesa, els agricultors, les empreses i els consumidors col·laborin per aconseguir un futur sostenible i alhora competitiu.

En la mateixa línia que el pacte verd europeu, totes dues estratègies proposen mesures i compromisos europeus molt ambiciosos per aturar la pèrdua de biodiversitat a Europa i arreu del món i perquè els nostres sistemes alimentaris esdevinguin normes mundials que fomentin la sostenibilitat competitiva, la protecció de la salut humana i planetària i els mitjans de vida de tots els agents de la cadena de valor alimentària.

La crisi del COVID-19 ha demostrat fins a quin punt ens fa vulnerables la pèrdua de biodiversitat i fins a quin punt és important disposar d’un sistema alimentari que funcioni correctament i en benefici de la nostra societat.

Totes dues estratègies situen el ciutadà en el centre de totes les polítiques i impliquen un compromís per millorar la protecció de la terra i del mar, restaurar els ecosistemes degradats i fer que la UE esdevingui líder a nivell internacional tant pel que fa a la protecció de la biodiversitat, com a l’establiment d’una cadena alimentària sostenible.

Ambdues estratègies són un element clau del pacte verd europeu i, a més, permetran d’impulsar la recuperació econòmica europea. En un context com el d’ara del coronavirus, aspiren a millorar la resiliència de les nostres societats davant de futures pandèmies o d’altres amenaces, com ara el canvi climàtic, els incendis forestals, la inseguretat alimentària o noves epidèmies. La manera de fer-ho és donant suport a pràctiques més sostenibles en l’àmbit de l’agricultura, la pesca i l’aqüicultura, protegint  la fauna silvestre i lluitant contra el comerç il·legal d’espècies salvatges.

Totes dues estratègies també tenen un important vessant internacional. L’estratègia sobre la biodiversitat referma la determinació de la UE de donar exemple en la lluita contra la crisi que pateix la biodiversitat a nivell mundial.

La Comissió vol mobilitzar tots els instruments de l’acció exterior i de les seves associacions internacionals per contribuir a crear un nou i ambiciós marc jurídic de l’ONU en matèria de biodiversitat a la conferència de les parts del Conveni sobre diversitat biològica que se celebrarà el 2021.

D’altra banda, l’objectiu de la segona estratègia, «Del camp a taula», és promoure una transició global cap a sistemes alimentaris sostenibles en estreta col·laboració amb els socis internacionals.

ESTRATÈGIA SOBRE BIODIVERSITAT

Aquesta estratègia aborda els factors clau de la pèrdua de biodiversitat, com ara l’ús insostenible de la terra i del mar, la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació o la presència d’espècies exòtiques invasores. Aprovada en plena pandèmia del COVID-19, l’estratègia és un element cabdal del pla de recuperació de la UE, imprescindible per poder prevenir futures pandèmies i millorar la nostra resiliència i per oferir oportunitats de negoci i d’inversió immediates que permetin restaurar l’economia de la UE. També pretén fer que la biodiversitat esdevingui una part integral de l’estratègia general de creixement econòmic de la UE. A més, entre d’altres coses, aquesta estratègia també proposa de fixar-nos uns objectius vinculants que permetin restaurar ecosistemes i rius degradats, millorar la salut de les espècies i hàbitats protegits de la UE, recuperar els pol·linitzadors en benefici de les terres de conreu, reduir la contaminació, fer que les nostres ciutats siguin més verdes, impulsar l’agricultura ecològica i d’altres pràctiques agrícoles respectuoses de la biodiversitat i millorar la salut dels boscos europeus. L’estratègia proposa passos concrets per situar la biodiversitat europea en la via cap a la recuperació d’aquí al 2030. Això suposa transformar com a mínim el 30 % de les terres i mars europeus en zones protegides i ben gestionades i fer que com a mínim el 10 % de la superfície agrícola recuperi la seva alta diversitat i les seves característiques paisatgístiques.

Les mesures previstes en matèria de protecció de la naturalesa, ús sostenible i recuperació de la biodiversitat aportaran beneficis econòmics a les comunitats locals i crearan llocs de treball i un creixement sostenibles. A la recuperació de la biodiversitat s’hi destinaran cada any 20.000 milions d’euros provinents de fons europeus, nacionals i privats.

La protecció i restauració de la biodiversitat és l’única manera de preservar la qualitat i continuïtat de la vida humana en el planeta. Els compromisos proposats en aquesta estratègia obren el camí per a canvis ambiciosos i necessaris –canvis que asseguraran el benestar i la prosperitat econòmica de les generacions actuals i futures en un medi ambient sa. La implementació d’aquests compromisos tindrà en compte la diversitat dels reptes entre els sectors, les regions i els Estats membres, la necessitat d’assegurar la justícia social, l’equitat i el caràcter inclusiu en línia amb el Pilar Europeu de Drets Socials, i requerirà un sentit de responsabilitat i forts esforços conjunts de la UE, els Estats membres, els actors implicats i els ciutadans.

L’estratègia sobre Biodiversitat conté un calendari de les accions a realitzar. La major part d’elles es realitzarà durant els anys 2020 i 2021. El 2024 es farà una avaluació del progrés aconseguit per tal d’arribar als objectius de 2030 sobre les àrees protegides i es decidirà si calen accions addicionals.

 

ESTRATÈGIA “DEL CAMP A LA TAULA”

L’estratègia «Farm to fork» permetrà de fer una transició cap a un sistema alimentari europeu sostenible que protegeixi la seguretat alimentària i garanteixi l’accés a dietes sanes i conreades en un planeta sa. A més, reduirà la petja ambiental i climàtica del sistema alimentari europeu i en millorarà la resiliència tot protegint la salut dels ciutadans i garantint alhora els mitjans de subsistència dels operadors econòmics. Aquesta estratègia fixa uns objectius concrets per transformar el sistema alimentari europeu, com ara la reducció del 50 % de l’ús i del risc que plantegen els pesticides, la reducció de com a mínim el 20 % de l’ús de fertilitzants, la reducció del 50 % de les vendes d’antimicrobians que es fan servir en els animals de granja i en l’aqüicultura i l’increment de l’agricultura ecològica fins arribar a una quota del 25%. També proposa mesures molt ambicioses per aconseguir que la tria alimentària saludable sigui la més senzilla per als ciutadans europeus, inclosa la millora de l’etiquetatge per tal de satisfer més bé les necessitats d’informació dels consumidors sobre els aliments saludables i sostenibles.

Els agricultors, els pescadors i els aqüicultors europeus han de tenir un paper clau en la transició cap a un sistema alimentari més equitatiu i més sostenible. Per tant, rebran tot el suport de la política agrícola comuna i de la política pesquera comuna mitjançant nous mecanismes de finançament i règims ecològics que fomentin les pràctiques sostenibles. La sostenibilitat de la marca europea obrirà noves oportunitats de negoci i diversificarà les fonts d’ingressos dels agricultors i dels pescadors europeus.

L’objectiu d’aquesta estratègia és fer que el sistema alimentari de la UE sigui una norma mundial per a la sostenibilitat. La transició vers a sistemes alimentaris sostenibles requereix un enfocament col·lectiu que impliqui les autoritats públiques en tots els nivells, els agents privats de tota la cadena alimentària, les ONG, els interlocutors socials, el món acadèmic i els ciutadans.

La Comissió invita tothom, incloent-hi els ciutadans, a participar en un ampli debat destinat a formular una política alimentària sostenible i al Parlament europeu i al Consell a què aprovin aquesta estratègia i contribueixin a la seva aplicació.

La Comissió vetllarà perquè l’estratègia sigui aplicada de forma molt coherent amb els altres elements del Pacte Verd, en particular amb l’Estratègia sobre la Biodiversitat d’ara fins al 2030, el nou Pla d’acció per una economia circular i l’aspiració a una contaminació zero. Supervisarà la transició vers un sistema alimentari sostenible sense superar els límits del planeta, inclosos el avenços en els objectius i la reducció general de la petja ambiental i climàtica en la UE. Recopilarà dades periòdicament i a mitjans de 2023 revisarà aquesta estratègia per avaluar si les mesures adoptades són suficients per arribar als objectius o si calen accions addicionals.

Cinc minuts amb el Dr Sergi Tudela: Estratègia Marítima de Catalunya

Dr Sergi Tudela

En Sergi Tudela i Casanovas, director general de Pesca i Afers Marítims del Govern de la Generalitat de Catalunya, és doctor en biologia, especialitzat en ecologia pesquera, àmbit en el que compta amb una extensa i meritòria trajectòria. Ha realitzat recerca en l’àmbit de la pesca i de les ciències marines al CSIC. Autor d’una trentena d’articles científics i de diversos llibres i articles de divulgació, i membre del grup d’experts de la FAO responsables de la redacció de les ‘FAO Technical Guidelines on Ecosystem-based Fisheries Management’.

Ha treballat durant els darrers vint ants en l’àmbit de la governança marina i pesquera. Entre 2001-2015 va dirigir el programa de pesca del Fons Mundial per la Natura (WWF) a la Mediterrània, període durant el qual desenvolupà una intensa tasca internacional, tant pel que fa a polítiques europees com referent a processos regionals i globals. La seva tasca ha estat recollida abastament en els mitjans de comunicació més prestigiosos, incloent National Geographic Magazine, BBC, Time Magazime, New York Times i Finantial Times, entre altres.

El 2013 li fou atorgat el Guardó Internacional de WWF al Mèrit de la Conservació, i el 2015 va ser mereixedor de la Medalla del guardó de la Pesca Catalana.

Avui ha tingut l’amabilitat d’atendre la nostra entrevista que des d’aquí agraïm

  • Catalunya és un país amb una història vinculada al mar, al mar Mediterrani. Tanmateix, avui, la pesca és un sector molt desconegut i poc explicat en els mitjans de comunicació. Quines són les causes d’aquest desajust?

És cert que hi ha hagut una tendència decreixent quant a captures pesqueres al Mediterrani. Catalunya va assolir el màxim de captures als anys noranta, des de llavors hi ha hagut una reducció de captures i també de la flota associada, en concret hem perdut el 50 % de la flota en els últims deu o quinze anys. En aquest context, el ciutadà s’ha acostumat a sentir parlar de la pesca en negatiu, ha sentit parlar de la crisi de la pesca, de la crisi de la sobrepesca, i dels problemes lligats als oceans, tals com el tema dels plàstics.

Tot i que som una societat marítima, amb un fort lligam de la nostra economia amb el mar, la seva gestió ens agafa una mica allunyada atesa la gran complexitat de legislacions que depenen d’òrgans jurisdiccionals internacionals, europeus, espanyols. Potser per aquestes raons culturals i competencials s’ha anat desdibuixant la nostra relació amb el mar.

Malgrat tot, encara conservem un múscul important tal com podré comentar més endavant i fins i tot estem més ben posicionats que els nostres veïns. Cada vegada veiem que hi ha mes interès per tot el que té a veure amb l’oceà, amb el mar, i amb la seva sostenibilitat. Jo sóc ecòleg marí, i, quan jo tenia 25 anys aquest tema no hi era, les ONGs parlaven de salvar el tigre o l’elefant però poc en relació al medi marí. Ara ha canviat, i fins i tot Europa té un Comissari de Medi Ambient, Oceans, i Pesca. D’altra banda, el nostre treball cada vegada és més conegut a nivell internacional.

  • Quina és la importància de la pesca i l’aqüicultura a Catalunya?

Definir una Política Marina per a Catalunya és el gran projecte que ara ens ocupa. Ens cal tornar a posar el mar al nivell que li correspon. En aquest sentit, cal sortir del marc estricte del sector primari (pesca i aqüicultura) per una visió de sistema, i des del punt de vista econòmic ens cal parlar d’economia blava.

Estem valorant el valor econòmic de l’economia blava on Catalunya, possiblement per a sorpresa de molts, hi té una posició important: propera a un terç del conjunt de l’Estat.  L’economia blava inclou evidentment el sector primari però també el turisme marítim, no pròpiament el de Barcelona, que té un altre contingut, però sí el turisme de costa, les activitats nàutico-recreatives, les pròpies de biotecnologia marina, les drassanes, etc. En resum, hem de considerar Catalunya com una potència marítima euromediterrània mitjana. Per exemple, els desembarcaments pesquers a Catalunya són el doble dels desembarcaments de tot el mediterrani francès i, malgrat la davallada, la confraria encara és la primera empresa en algunes poblacions litorals de Catalunya. A nivell més local, més territorial, tot el que mou la pesca és important, també a nivell alimentari, proveïnt els ciutadans d’un producte fresc i saludable.

“cal sortir del marc estricte del sector primari (pesca i aqüicultura) per una visió de sistema, i des del punt de vista econòmic ens cal parlar d’economia blava.

  • Quines són les línies estratègiques que estan orientant la Política Marítima de Catalunya.

A la història mai ens havíem plantejat una Política Marítima a Catalunya. Com a societat necessitem posicionar-nos sobre el fet marítim. Aquest és el llenguatge que parla Europa actualment, i que està desenvolupant des de 2008. Europa ha desenvolupant conceptes tals com la política marítima integrada, l’economia blava… Si volem aprofitar les oportunitats d’Europa, sobre les quals hi ha finançament però un  gran desconeixement de com accedir-hi, com a administració i sobretot com a societat hem de fer aquest exercici d’implicar-nos-hi.

Hem de ser conscients que som un país marítim, que té una economia, un lleure, un benestar de la ciutadania lligat al fet marítim. Això té moltes dimensions i aprofundir en els diferents àmbits d’actuació és el que està duent a terme en aquests moments l’Estratègia Marítima de Catalunya. Estem posant les bases d’una política marítima catalana.

  • Les estadístiques ens indiquen una disminució del consum de productes de pesca. Aquesta és una tendència amb continuïtat o, pel contrari, atenent a les noves exigències d’un consum alimentari més sostenible i saludable, la pesca pot esdevenir un producte més demandat?

Si ens enfoquem en el primari, hem perdut múscul i les captures s’han reduït a la meitat per un problema de recurs, car hi ha menys peix al mar. Però alhora tenim una crisi de consum, que s’està reduint; les generacions joves no consumeixen el peix que consumien els més grans. En aquest sentit, el relleu generacional del consumidor és més important que el del pescador. Aquí hem de treballar molt per a afiançar aquest consum.

Atenent a això, què hem fet nosaltres? Hem fet una lectura de la realitat, tenim un sector pesquer amb una estructura sectorial molt bona, l’estructuració en confraries és molt sana i saludable. Tradicionalment, han tingut participació directa en la gestió de la seva activitat. Tenen una tendència a autogestionar-se i això és bo, però això al llarg del segle XX s’ha anat perdent i això ha provocat una certa desafecció del pescador respecte a la regulació del sector perquè considera que no hi participa.

Per aquesta raó hem introduït el concepte de la cogestió, que el conjunt del Departament d’Agricultura ha adoptat com a model propi de governança. No l’hem inventat nosaltres. El que si que hem fet és crear el marc jurídic que reguli la cogestió pesquera. Això no s’havia fet mai a Europa, som els primers que ens hem dotat d’un decret de governança pesquera fonamentat en la cogestió com a clau de volta.

  • Què vol dir això de la cogestió pesquera?

Vol dir anar a buscar els diversos actors, que són administració, sector pesquer, ciència (mon científic), societat civil (ONG, etc), i donar-los a tots ells el mateix pes en el procés de presa de decisions. De retruc vol dir delegar el poder que tenim com a administració, en favor del conjunt. Això ho fem a través dels comitès de cogestió pesquera. Això no vol dir que es pugui fer el que es vulgui, hi ha una normativa europea, línies que venen des de Brussel·les, però hi ha molt marge de maniobra per a poder fer una política i gestió territorialitzades. El que és més important és que malgrat que el sistema ho preveu, mai en les nostres pesqueres cogestionades hi ha hagut una votació: sempre hem arribat al consens. La filosofia és aquesta, canvi de cultura i també de manera de relacionar-se amb l’administració.

A més, la nostra pesca està molt vinculada al territori. Aquests comitès de cogestió (pels qual hem estat premiats per la FAO), a banda de desenvolupar un pla de gestió, fan una gestió bioeconòmica. Durant molts anys el nostre sector s’ha dedicat a pescar molt o tant com podia i parar la mà per a veure quant els pagaven a la subhasta. Avui dia volem canviar això per una aproximació bioeconòmica. Es tracta de pescar allò que el mercat ha d’absorbir, “no es tracta de pescar quilos sinó de pescar euros”. Aquesta frase la diuen  públicament alguns pescadors, vol dir que alguna cosa està canviant.

Aquesta és la nostra aposta, sobre la base d’aquestes estructures del sector que encara tenim, construir unes eines de participació. Això només podem fer-ho en aquelles pesqueres que són del nostre marc competencial. Allà on ho estem fent està funcionant molt bé, els propis pescadors han canviat rutines i maneres d’actuar. Potser l’exemple més conegut és el del sonso, un peixet que abans es coneixia sobretot localment (entre el Maresme i l’Empordà), que valia mig euro i que ara s’ha arribat a cotitzar per sobre de 30 euros. És un altre concepte de pescar. S’ha aconseguit que arribi al mercat la idea que el sonso és una espècie molt particular, que és escassa, i que és molt bona. En aquest moment és una font de riquesa molt important sobretot per a les confraries d’Arenys i Blanes. Ja ens agradaria que l’experiència del sonso fos extrapolable a totes les pesqueres de Catalunya, però no ho és al 100%. En aquest cas tenim un esquema de gestió que inclou el 100% de les embarcacions que capturen l’espècie, situació molt singular. En tot cas, el que estem fent és com de laboratori: podem experimentar en un cas real com tocant els paràmetres de la gestió canvien moltes coses, una mica ens indica el camí.

“La nostra aposta és la cogestió pesquera”

Els pescadors del sonso estan pescant anualment la tercera part de la quota que podrien pescar, perquè tenen un model adaptat a la generació de valor, estan pescant setmanes alternes i tot i així estan guanyant més diners dels que han guanyat mai. Estem proposant un model  radicalment diferent al que s’ha fet fins ara on ells gestionen en treball en comú amb els científics i això també contribueix a augmentar l’autoestima del sector. Segurament som l’únic lloc d’Europa on els científics també gestionen la pesca. No vull dir que a tot Catalunya funciona així, ja m’agradaria, però si més no hem fet un camí i estem sembrant un sistema de futur. En aquest moment aproximadament el 10% dels desembarcaments de peix de Catalunya provenen de pesqueres cogestionades per comitès.

Però s’ha de pensar també en la comercialització i això requereix d’una certa escala. Cal mirar molt més enllà dels ports concrets. Necessitem mancomunar esforços. S’ha de crear organitzacions de productors que, a més, gaudeixen del suport dels fons estructurals europeus. Això ho hem explicat al sector, els hem dit poseu-vos les piles, hi ha diners, fons en tindreu, sabreu com està funcionant el mercat, què esta passant al món, sabreu quant peix heu de col·locar al mercat; podreu fer una venda estratègica, estem treballant en això. Molt aviat tindrem les primeres organitzacions de productors funcionant.

  • Més enllà de la cogestió pesquera?

Hem de parlar del conjunt de l’economia blava, els centres d’activitat marítimes, el món de la pesca recreativa, etc. Estem fent un esforç de seguiment a una escala diferent al que s’ha fet fins ara. Una millor informació és la que ens permetrà orientar, millorar-ne la gestió, i aprofitar millor els recursos disponibles.

Amb el suport del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) estem apoderant els grups d’acció local per a desenvolupar projectes territorialitats i dinamitzar l’economia blava en els territoris marítims.

En un altre àmbit hem creat l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), òrgan creat en cooperació entre aquesta direcció i el CSIC, a través de l’Institut de Ciències del Mar, el qual hem dotat amb un programa de mostrejadors, i hem creat una estructura per a desenvolupar la recerca oceanogràfica (que tenim transferida des de 1982). A partir d’aquí estem començant a obtenir dades per a la gestió de les quals no havíem disposat mai abans.

  • El conjunt d’iniciatives i activitats s’apleguen en l’anomenada Estratègia Marítima de Catalunya?

L’Estratègia Marítima de Catalunya és la nostra gran aposta, dins d’ella es pretén aixoplugar i articular el conjunt de iniciatives que ens permetin fer un salt en el desenvolupament sostenible dels sector marítims. L’Estratègia no s’acaba en aquest Departament, és un encàrrec de govern que interpel·la tots els departaments. Estem dinamitzant els actors de l’economia blava, col·legis, cambres de comerç, professionals, clústers, … Necessitem dinamitzar els nostres sectors, crear comunitats blaves que promoguin les sinèrgies intersectorials i que puguin aprofitar plenament els recursos i les oportunitats, incloent els fons europeus. El juny de 2019 vam celebrar el primer aniversari de l’Estratègia Marítima de Catalunya amb un acte amb la participació del director de Política Marítima i Economia Blava de la Comissió Europea, Bernhard Friess, i estem organitzant jornades blaves de planificació estratègica en tots els territoris marítims.

L’Estratègia Marítima de Catalunya té un òrgan de governança, que és el Consell Català de Cogestió Marítima. Estem enllestint el Decret en el qual hi consagrarem l’esquema de participació de tots aquests agents públics, sectorials, científics, i socials.

Alhora estem treballant per a estructurar la recerca, per tal que sigui un dels fonaments de l’estratègia marítima (que s’ha de basar en el coneixement, com no pot ser de cap altra manera). A Catalunya tenim un nivell d’excel·lència internacional en els àmbits de recerca marítima: ecologia i biologia marina, oceanografia, enginyeries, biotecnologia, antropologia, i ciències socials, etc. En concret, en el marc de la política de recerca de la Generalitat, s’acaba de constituir la primera xarxa de recerca marítima de Catalunya (BlueNetCat), que ha de jugar un paper clau en el desenvolupament de l’estratègia.

  • Quina part del consum de productes de la pesca i de l’aqüicultura de Catalunya prové de la producció pròpia?

Aproximadament, un 20 % del peix fresc és proveït per operadors de Catalunya. De fet aquí hi ha una tradició cultural de consum de peix, però, tal com he comentat abans, cal assegurar el relleu generacional. Alhora, hi ha un tema afegit que és la pèrdua de diversitat en el consum. Cada cop es consumeix menys espècies. Algunes espècies ben bones han deixat de consumir-se, desaprofitant, així, recursos.

Alhora, en un moment en què el consumidor valora particularment els productes sans i naturals, cal posar de relleu que el peix és la proteïna animal natural, produïda sense insums ni additius, més barata del mercat. Cal també pensar en nous formats, nous productes, i cal abordar el tema de la identificació. Cal identificar el peix de llotja que aporta frescor, proximitat, i és excel·lent. També hem creat la identificació del peix de cogestió, però avui el mercat encara ha de ser educat per a què capti plenament el valor d’aquest concepte.

  • L’aqüicultura es pot considerar una alternativa més sostenible que la pesca?

A nivell global, la producció de l’aqüicultura ja ha depassat la producció pesquera. Segons les darreres dades de la FAO, l’aqüicultura representa el 53 % de la producció enfront al 47 % de la pesca. De tota manera, aquestes dades són una mica esbiaixades des d’una perspectiva catalana ja que la major part de l’aqüicultura mundial és d’origen asiàtic i continental (aigua dolça), molt lluny dels nostres sistemes locals de producció. És evident, en tot cas, que l’aqüicultura té i tindrà un nínxol important en el consum de peix a casa nostra, i per això és un sector pel qual apostem amb decisió. En aquest sentit, constatem una revitalització del sector de la truita, i un interès renovat en l’aqüicultura marina de peix, amb nous inversors internacionals.

Ara bé, és substancialment millor l’aqüicultura que la pesca? Pensem que no hem de comparar. El futur de la pesca a casa nostra no és pas l’aqüicultura sinó la pesca sostenible. Tots dos sectors tenen el seu lloc.

  • Quins són els potencials de desenvolupament de la pesca i de l’aqüicultura a Catalunya?

Si els recursos milloren, amb un sector pesquer compromès en un esquema d’explotació modern, adaptat al modus de vida actual, compatible amb la preservació del medi, potser podríem tornar a les produccions dels anys 90 de manera sostenible. Però podem assumir que tenim un sostre en aquestes 60.000 tones dels anys 90.

El futur és la gestió pesquera sostenible, és a dir, una activitat compatible amb la preservació del medi, i sota un model de gestió bioeconòmic. En aquest tema, actualment, i per primera vegada, tenim un reglament europeu que estableix un pla pluriennal per a l’arrossegament al Mediterrani, que és la modalitat que aporta la major part dels ingressos als nostres pescadors. En la definició d’aquest pla hi hem jugat un paper destacat, i s’ha establert com a paràmetre de gestió la jornada de pesca. El fet que sigui la jornada de pesca el factor limitant obliga a buscar estratègies més eficients en el si d’una gestió bioeconòmica. En general, hem de fer bé les coses per a evitar el que ha calgut fer en el cas del corall, en què hem estat pioners a establir una veda de 10 anys per a la seva extracció ja que la situació extrema en què es trobava l’espècie no permetia cap activitat extractiva sostenible.

  • Quina repercussió pot tenir el canvi climàtic en el desenvolupament del sector pesquer i aqüícola?

El canvi climàtic no és un problema de futur, és el present ara mateix, ens afecta a molts nivells, i, especialment a l’aqüicultura. Als musclos, a les badies del Delta de l’Ebre, s’ha produït mortalitats per elevades temperatures abans de completar la collita; però el sector està aprenent, i adapta el cicle productiu anual a aquestes estius més extrems. Pel que fa al peix, hi ha espècies pròpies d’aigües fredes que gairebé han desaparegut mentre que altres espècies d’aigües subtropicals cada vegada són mes presents, com per exemple la gamba blanca. No oblidem tampoc les espècies al·lòctones: a Catalunya fa sis anys va aparèixer el cranc blau, una espècie americana, que afortunadament és comestible, i ja hem creat un comitè de cogestió específic que regula la seva explotació comercial. Hi ha molts canvis en l’ecosistema, on el factor climàtic hi juga un paper central.

  • Quin rol pot i/o ha de jugar el mar i els recursos marins en la mitigació del canvi climàtic?

El mar és un gran embornal, però ho serà en la mesura que siguem capaços de mantenir els sistemes naturals funcionals. És embornal per la dinàmica química de l’aigua però també hi contribueixen components biòtics, com ara les mateixes praderies de posidònia. A més, l’increment de CO2 en el mar té una altra afectació que no és la temperatura, és l’acidificació, és l’efecte sobre el pH. El pH té unes repercussions enormes en totes les espècies que tenen closca, si es modifica el pH a la baixa disminueix la capacitat de construir estructures calcàries. En la banda positiva, hi ha un estudi que vincula les femtes dels peixos amb l’acidificació, de manera que mantenir una alta població de peixos és mediambientalment important perquè augmenta la resiliència del sistema.

Webinar GRATUÏT: “Assegurar una bona nutrició de les persones grans: un repte per a tots”

CONFERÈNCIA EN DIRECTE (WEBINAR):

INSCRIPCIONS AQUÍ

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ofereix els seus continguts online i en directe, que es podran seguir des d’on es vulgui.

Aquests actes (“Webinars” o seminaris web), són en format online. Per tramitar la inscripció serà imprescindible fer-ho a través d’aquesta pàgina, com en qualsevol acte, i un breu registre a la plataforma “ZOOM” que el Col·legi ha contractat, per poder obtenir l’enllaç de connexió.

Un cop s’hagi completat la inscripció en aquesta pàgina, l’usuari rebrà una invitació per al Registre a la plataforma ZOOM i poder obtenir així l’enllaç de connexió necessari per al seguiment en directe del Webinar.

DATA: Divendres, 15 de maig de 2020

HORARI: de 18 a 19 hores

INTERVENEN:

undefinedDra. Núria Virgili Casas, Metgessa especialista en Endocrinologia i Nutrició. Unitat de Nutrició i Dietètica de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Professora associada de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

PRESENTA:

Sr. Antoni Garcia Gabarra, Consultor en regulació alimentària. Vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del CEC – àrea de qualitat i seguretat alimentària

MODERA:

Sr. Xavier Ticó Camí, Gestor de projectes del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del CEC – àrea d’ agroinnovació.

PRESENTACIÓ:

L’augment de l’esperança de vida comporta un envelliment de la població i un increment de la prevalença de malalties cròniques.

En el procés d’envelliment es produeixen canvis en els anomenats compartiments corporals, alteracions sensorials, discapacitat funcional que, juntament amb l’aïllament social, predisposen a hàbits alimentaris inapropiats i/o desequilibris entre l’aportació de nutrients i les necessitats de l’individu. Això pot estar afavorit per les alteracions en la masticació i deglució, pèrdues del gust i olfacte, la polimedicació, a més de les limitacions en la mobilitat i augment de l’estada en residències o l’hospitalització. Per tot això, les persones grans és troben amb freqüència en situació o risc de  desnutrició.

Per aconseguir una òptima nutrició de la gent gran és fonamental l’atenció sanitària per tal de conèixer l’estat nutricional i detectar aquelles persones que es troben en situació o risc de desnutrició  per, quan calgui, posar en marxa estratègies destinades a contrarestar-la o evitar-la, recomanant  canvis en l’estil de vida i l’alimentació que incloguin modificacions de la textura i tipus d’aliments, forma de preparació més adequada o utilització de suplements nutricionals.

OBJECTIUS: 

  • Analitzar els motius pels quals les persones grans es troben amb freqüència en situació o risc de desnutrició
  • Proposar estratègies per millorar la nutrició d’un segment cada cop més gran de la població.
  • Fer ressò d’un problema social i sanitari d’elevada prevalença i alts costos, la solució del qual, a més d’afavorir l’envelliment saludable, és tot un repte per a les empreses alimentàries i la restauració, així com per als hospitals i les residències assistides i, al mateix temps, contribueix a la disminució de la despesa sanitària associada.

DESTINATARIS:

Qualsevol persona interessada en els àmbits de la nutrició i la salut, l’economia de la nutrició, l’agroalimentació i l’envelliment saludable de la població

Col·loqui:

Mentre duri el Webinar, hi haurà obert un xat per poder plantejar preguntes per escrit a la ponent.

ORGANITZA:

Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Essencial tota l’activitat productora d’aliments

Per Jesús Domingo

El Govern considera essencial tota l’activitat de la cadena de proveïment alimentari

Entre les 40 excepcions de el Reial decret llei 10/2020, que regula les persones treballadores, a les quals no és aplicable el permís retribuït recuperable i que, per tant, resulten una activitat essencial per a l’economia i la societat espanyola s’inclouen totes les activitats relacionades amb la cadena alimentària. Entre elles, segons l’annex del Reial Decret, aprovat pel Consell de Ministres extraordinari del diumenge 29 de març: • Reial decret llei 10/2020

A les persones treballadores en les activitats que participen en la cadena de proveïment del mercat i en el funcionament dels serveis dels centres de producció de béns i serveis de primera necessitat, incloent aliments, begudes, productes higiènics, medicaments, productes sanitaris o qualsevol producte necessari per a la protecció de la salut, permetent la distribució dels mateixos des de l’origen fins a la destinació final.

També a les persones treballadores de les activitats d’hostaleria i restauració que presten serveis de lliurament a domicili, així com a les persones treballadores de totes les activitats productives del sector industrial manufacturer i, especialment, les del sector químic, els sectors de fabricació de medicaments i farmàcia, de el sector de l’alimentació i begudes, els subsectors del tèxtil, el vidre, el tabac, els productors de béns d’equip i els sectors de la cadena de valor de fabricació de tot tipus de tecnologia sanitària, material mèdic, equips de protecció, equipament sanitari i hospitalari, els sectors de producció de pasta, paper, cartró o cel·lulosa, així com aquelles altres activitats connexes que ofereixin els subministraments, equips, materials, matèries primeres o serveis professionals necessaris per al correcte desenvolupament d’aquestes activitats.

Així mateix, s’inclou a les persones treballadores en les activitats que hagin de prestar els serveis de transport, tant de persones com de mercaderies, que es continuïn desenvolupant des de la declaració de l’estat d’alarma, així com d’aquelles que hagin assegurar el manteniment dels mitjans emprats per a això, a l’empara de la normativa aprovada per l’autoritat competent i les autoritats competents delegades des de la declaració de l’estat d’alarma.

Igualment, a les persones que prestin serveis presencials imprescindibles per al despatx duaner, els de vigilància duanera i els realitzats per a l’exercici dels serveis crítics necessaris per a l’aplicació de el sistema tributari, així com a les persones que treballen en la distribució i lliurament de productes adquirits en el comerç per internet, telefònic o correspondència.

Finalment, seran exceptuades de la paralització d’activitats no essencials, aquelles activitats realitzades per empreses dirigides a salvaguardar la seguretat de les persones i el medi ambient, la sanitat animal, la seguretat de les mines, prevenció i extinció d’incendis, així com les dirigides a la recerca i rescat de persones.

Activitat agro-pesquera i alimentària

Des del Ministeri d’Agricultura es recalca que aquesta norma no és aplicable a les persones treballadores de l’agricultura, ramaderia, aqüicultura, pesca i indústria alimentària, així com a les activitats imprescindibles per assegurar el seu funcionament.

L’objectiu d’aquest Reial decret llei és reforçar, amb caràcter temporal, les limitacions del moviment de les persones per contenir el Covid-19, i garantir que els sacrificis i esforços de tota la població tinguin una major repercussió en la lluita contra aquesta malaltia. En el seu annex, relaciona les persones treballadores a les quals no és aplicable el permís retribuït recuperable. Més en concret, segons el MAPA, relacionades amb l’activitat agrària, pesquera i agroalimentària, figuren:

-Les activitats que participen en la cadena de proveïment del mercat i en el funcionament dels serveis dels centres de producció de béns i serveis de primera necessitat, incloent aliments, begudes i alimentació animal, permetent la distribució dels mateixos des de l’origen fins la destinació final.

-Les activitats imprescindibles per al manteniment de les activitats productives de la indústria manufacturera que ofereixen els subministraments, equips i materials necessaris per al correcte desenvolupament de les activitats essencials.

-Les activitats que hagin de prestar els serveis de transport, tant de persones com de mercaderies, que es continuïn desenvolupant des de la declaració de l’estat d’alarma, així com d’aquelles que hagin assegurar el manteniment dels mitjans emprats per a això.

-Les activitats que prestin serveis en matèria de gestió de residus i transport i retirada de subproductes.

-Les activitats dels centres, serveis i establiment d’atenció sanitària a animals.

D’altra banda, el Reial Decret 463/2020 estableix que les autoritats competents delegades d’adoptar les mesures necessàries per garantir l’abastament alimentari.

La producció agrícola, ramadera i aqüícola, així com l’activitat pesquera, la transformació de productes agraris i pesquers, els centres o clíniques veterinàries, el transport i la distribució d’aliments, així com la seva comercialització a través de la venda minorista a consumidor, formen la cadena de proveïment alimentari l’activitat ha de garantir-se en la situació d’estat d’alarma.

Això implica, segons el MAPA, que s’ha de mantenir no només l’activitat de les empreses agroalimentàries en el seu conjunt, incloses les explotacions agrícoles, ramaderes, aqüícoles i l’activitat pesquera, sinó també la de les empreses que, al seu torn, els subministren els entrades i serveis necessaris per al seu funcionament i que resultin imprescindibles en aquest moment.

Agroalimentació i societat

Per Jesús Domingo

Uns missatges atribuïts a Edeka sobre la seva preferència de “sempre preus baixos” amb la pseudo intenció de protegir als seus clients en les compres d’alimentació dels clients a les seves botigues va desencadenar irades protestes entre els agricultors alemanys. Això era al febrer, durant a Fruit logística de Berlín.

A Don Benito, Badajoz, uns dies abans el president d’Extremadura, i el ministre d’Agricultura d’Espanya es van tancar darrera de les portes de la fira Agroexpo per protegir-se de la ira dels agricultors. La policia per protegir les “autoritats” va carregar contra els productors agroalimentaris com si fossin els enemics de la societat benestant.

A finals de l’any passat durant una crisi de preus del caqui es va celebrar a la ciutat de València, un acte social organitzat per una empresa de fitosanitaris de la postcollita, amb la intenció d’analitzar la continuïtat de les infraestructures dels actuals horts valencians. Mantenir moltes de les hortes de cítrics i caquis costa més del que ingressen els productors per la collita. D’altra banda, hi ha informació de plantacions de cítrics en grans extensions a Huelva, Múrcia i el Marroc.

A la Comunitat Valenciana hi ha cultius emergents que es disparen com alvocats, kiwi i magraner mentre perden cada any més de 1.000 hectàrees de cítrics. (De 94.000 ha a 66.000, en 10 anys) i la bombolla del caqui s’ha punxat.

Què hi ha darrere de les crisis de preus en l’oli d’oliva? Mentre els preus pagats als oliverers són escandalosament insuficients. A Andalusia, Extremadura i en les regions del sud de Portugal hi ha una proliferació de noves plantacions d’oliveres per a cultius intensius. A el mateix temps a Jaén hi ha un gran nombre de productors manifestant-se perquè no els surten els comptes.

Fa 20 anys al Baix Camp, a Reus i voltants, es produïen manifestacions dels productors d’avellanes, amb imatges mediàtiques en tots els diaris, de tractors amb pancartes a la porta de la catedral de Tarragona. Actualment a Espanya i Itàlia es promouen subvencions per a noves plantacions de fruita seca. La promoció del consum de nous entre els espanyols és una iniciativa de les Nous de Califòrnia.

A Itàlia, a la fira Macfrut, el grup xocolater Rocher, explica als italians que falten milers d’hectàrees d’avellanes per al processat de dolços de xocolata, mentre augmenta la demanda de fruits secs com a ingredient de snack’s fàcil i saludable. A Espanya hi ha projectes de milers d’hectàrees de noves plantacions de noguers, ametllers i castanyes. Des de fa anys la promoció sobre el consum de fruita seca com a ingredient de la # AlimentaciónSaludable va ser una iniciativa d’una empresa privada, Borges.

El preu de l’oli d’oliva cau a mínims històrics en el camp i es dispara al súper. La pressió de distribuïdors i cadenes de venda força als agricultors a vendre el litre de verge extra per un euro menys del que costa produir-lo mentre a les botigues arriba a triplicar-se i fins i tot a quintuplicar, diu una informació del diari on line Público.es

En l’oli d’oliva hi ha marges de més de tres euros per litre en la qualitat verge extra de consum massiu entre els espanyols. Segons Juan Luis Àvila, de la COAG, a finals de gener el productor cobra 1,68 euros/litre i a les botigues, els preus més baixos estan entre 4 i 6 euros, el litre. (Depèn de l’oferta, l’envasat i marques de qualitat dels olis).

En Infaoliva, la Federació Espanyola d’Industrials Fabricants d’Oli d’Oliva, una referència de productors i comerç, es mostra al quilo de AOVE-picual sense sobrepassar els dos euros al novembre i desembre, calendari de les almàsseres en què es molen les olives, mentre el llampant, de pitjor qualitat per la seva major acidesa, ha arribat a caure a 1,65.

Els costos de producció d’un quilo d’oli se situen entre 2,70 i 2,80 euros. Els preus actuals suposen una pèrdua d’entre setanta cèntims i un euro. “Moltes de les 100.000 explotacions familiars de Jaén, on la superfície mitjana és de cinc hectàrees, estan en fallida tècnica”, explica Juan Luis Àvila, de la COAG

“L’any passat el sector va perdre més de mil milions d’euros. “A Jaén es tracta d’un monocultiu, no hi ha una altra cosa, s’està parant tot. La província pot tancar sense aquest sector”, diuen els diaris de la regió. En zones d’Andalusia com en la mateixa Jaén, hi ha camps en què deixen d’abonar i de recollir les olives. No els surten els comptes, afegeixen.

Supermercat i botiga tradicional

Els grans supermercats guanyen i la botiga tradicional d’alimentació perd clients any rere any. Ara en els frescos, més particularment en les fruites i verdures hi ha una gran competència. Els productors protesten periòdicament per “pràctiques comercials abusives” dels supermercats amb el pretext del missatge a la clientela de “preus sempre baixos”.

Un de cada dos euros gastats en aliments és per als frescos. Hi ha gràfics que expliquen el desigual repartiment de costos i preus de el camp a la botiga, publicats en eldiario.es

En informació del propi Ministeri d’Agricultura espanyol hi ha preus finals que creixen a les botigues mentre a el mateix temps els d’origen romanen baixos sense cap canvi.

Qui influeix sobre el preu d’un aliment? En eldiario.es han realitzat un treball estadístic amb dades públiques del repartiment de el preu que paguen els clients a la botiga, el majorista i el productor. Les dades indiquen que els productors si no comptessin amb els ajuts de la PAC i administracions de les comunitats autònomes treballarien gairebé sempre amb pèrdues. Com és això possible?

Com ha de ser una hipotètica entrevista entre el propietari d’un supermercat amb un productor hortícola per dir-li que vol conèixer els seus costos per comprar-li a preus encara més baixos. És que els comerciants majoristes i les botigues de la GDO els expliquen als agricultors i a la societat quins són els seus beneficis amb la venda de fruites i verdures?, per exemple.

A les botigues de fruiteria hi ha valors bàsics com el d’informar als clients. Els productors poden intervenir per promoure els desitjos de compra dels consumidors.

Al poble citrícola d’Algemesí, al febrer d’aquest any, hi havia agricultors que cobraven mandarines a 3 i 8 cèntims el quilo. La tractorada de València, va ser una manifestació multitudinària i històrica. Hi ha un negre panorama per a les milers i milers de petits horts valencians. Mantenir camps de cítrics o de caquis costa més del que ingressen aquests fructicultors al banc. “De el camp no podria viure, per sort tinc una altra feina”, diu Javier Felip a el diari Levante.

En el cas de les taronges, portar la fruita de l’arbre al magatzem de condicionament postcollita té un cost de 38 cèntims d’€uro -mandarina 50- la recol·lecció representa en taronja 6,6 i mandarina 11,5 cèntims. Des dels magatzems de postcollita dels productors cal portar la fruita a les botigues, envasos, etiquetats, energia, treballadors de manipulats, energia i logística de distribució -en alguns casos majoristes- i transport a les botigues; és aquí on apareix el marge minorista.

En l’agroalimentació els productors espanyols no tenen futur si treballen tan sols per cobrir costos. La crisi de preus de la fruita és una escola de pessimisme a Lleida, o Extremadura.

En les estadístiques de preus de la fruita, ministeri i observatoris de preus de comunitats autònomes, no hi ha unanimitat. La situació de baixos preus pagats el productor afecta la normativa de la PAC per retirar quilos, que s’envien al processat per exemple de fruita o a entitats benèfiques, per estabilitzar l’oferta.

En les crisis de preus dels productors d’aliments espanyols els administradors públics haurien de legislar. Els seus interlocutors vàlids com a confederació de cooperatives o el Fepex tenen propostes per a les organitzacions de productors? Quins són?

En l’època franquista als agricultors els deien que els marroquins i altres països de la contraestació venien molt barat en els mercats europeus, i que tenien costos laborals molt baixos. Per tant calia intervenir -influir- a Europa. Ara el mercat europeu som els espanyols. Actualment hi ha empreses d’aquí que porten aliments de l’altra riba de la Mediterrània, alguns li canvien l’etiqueta de l’origen.

Iván Marcos diu en un twit que “el camp espanyol mira a les cooperatives de nord europeu” què en penseu? pregunta a Internet. Quatre cooperatives norteuropeas facturen -de Holanda, per exemple- com les 3.500 espanyoles juntes. Cap cooperativa de les nostres està entre les primeres 50 europees, diu una informació periodística de El Mundo de Madrid. Les activitats econòmiques i socials de l’agroalimentació espanyola tenen un problema, és estructural o conjuntural?

En l’alimentació moderna hi ha megatendències en el comportament de consumidor, com la comoditat en les compres i el model de consum és moltes vegades determinant com a principal argument de compra, així com la compra ètica i el concepte de sostenibilitat.

Les patates -una hortalissa en els bàsics- tenen una extraordinària cadena de valor -marques, varietats, models d’envasat, etiquetes de qualitat- i extensíssimes opcions de processament

Quan es pretén crear activitat econòmica en un poble o en una regió, com s’aconsegueix? Venent milers i milers de quilos d’oli d’oliva verge de primera qualitat a granels i viatjant en cisternes. Venent les fruites i verdures als supermercats també a granel en caixes de camp que es re-condicionen en les plataformes dels supermercats.

A Espanya hi ha 3.500 cooperatives, mil són d’oli d’oliva. Hi ha bastants més de 500 organitzacions de productors de fruites i hortalisses i entre totes elles són la major oferta europea d’aquests aliments.

En la nova indústria hortícola caldran experts postcollita. Seran gents als quals agradi la innovació en els processos i audàcia per a nous negocis. Hi ha oportunitats en un altre R + D + I per a una indústria hortícola, del camp a la taula?

En aquesta visió per a la indústria hortícola 2020 es proposen formats de botigues “en vertical”. Són botigues temàtiques amb plans de negocis globals o locals, botigues organitzades per organitzacions de productors -OP- o associacions d’aquests. Són formats de distribució per portar fruites i verdures del camp a la taula.

Una altra de les propostes és mirar a la cuina. Aplicar una imaginària Postcollita 4.0 amb coneixements de gastronomia, crear menús, fabricar-los i vendre’ls. Per això, cada organització de productors pot realitzar els seus projectes des d’un laboratori – obrador o cuina per investigar i crear ofertes de les seves fruites o verdures en totes les gammes.

Mesures per al sector agrari

Per Jesús Domingo

El govern acorda algunes mesures per al sector agrari

El Consell de Ministres va aprovar una sèrie de mesures pel Covid-19. Algunes de caràcter específic per al sector agrari i altres energètiques, de caràcter general, però que també anem a indicar, per ser d’aplicació per als autònoms i empreses agràries:

Cooperatives, associacions i fundacions

S’ha aprovat un Reial Decret que especifica actuacions dels òrgans de govern i d’administració d’associacions, societats civils i mercantils, consells rectors de les societats cooperatives i de patronats de fundacions, establint la possibilitat d’organitzar juntes per videoconferència amb votació per escrit, encara que els estatuts no ho haguessin previst.

També queda suspès l’informe de gestió i altres documents exigibles, segons la legislació de societats, fins que finalitzi l’estat d’alarma, reprenent de nou per altres tres mesos a comptar des d’aquesta data, i es determinen terminis per a l’aprovació dels comptes de l’ exercici anterior.

Igualment s’estableix una pròrroga de sis mesos, a comptar des que finalitzi l’estat d’alarma, per al reintegrament de les aportacions als socis cooperatius que causin baixa durant la vigència de l’estat d’alarma.

Produccions agràries de caràcter estacional

Per tal de que les produccions agràries de caràcter estacional, com la flor tallada, no es quedin fora de les prestacions extraordinàries per cessament d’activitat aprovades per la declaració de l’estat d’alarma, s’ha establert que es podrà optar a aquestes prestacions quan la seva facturació mitjana en els mesos de campanya de producció es vegi reduïda, al almenys, en un 75% en relació amb els mateixos mesos de la campanya de l’any anterior.

L’acreditació de la reducció de la facturació es realitzarà mitjançant l’aportació de la informació comptable que ho justifiqui, podent fer-se a través de la còpia de el llibre de registre de factures emeses i rebudes; de el llibre diari d’ingressos i despeses; del llibre registre de vendes i ingressos; o del llibre de compres i despeses.

Suspensió de factures per a autònoms i pimes

Els autònoms i petites i mitjanes empreses podran suspendre el pagament de la factura d’electricitat, gas natural, altres gasos manufacturats o GLP canalitzat mentre duri l’estat d’alarma. Un cop conclòs, hauran de regularitzar la quantitat no abonada en les factures emeses pel seu comercialitzador corresponents als següents sis mesos de consum, en parts iguals.

A més, s’habilita a aquestes empreses a accedir a la línia d’avals que estableix l’article 29 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, pel qual es van establir mesures urgents per fer front al impacte de l’COVID-19; i a qualsevol altra línia d’avals que s’habiliti a aquest efecte específic. La quantitat avalada coincidirà amb la quantitat en què hagin disminuït els ingressos de cada agent com a conseqüència d’aquesta mesura.

Flexibilitat contractes de subministraments

El Consell de Ministres ha acordat flexibilitzar els contractes de subministrament d’electricitat i gas natural per a autònoms i empreses mentre estigui en vigor l’estat d’alarma.

En el cas dels subministraments d’electricitat, i en qualsevol moment mentre duri la situació d’excepcionalitat, podran suspendre temporalment o modificar els seus contractes de subministrament, o les pròrrogues d’aquests contractes. També podaran contractar una altra oferta alternativa amb el comercialitzador amb el que tenen contracte vigent, a l’objecte d’adaptar els seus contractes a les seves noves pautes de consum, sense que sigui procedent cap càrrec en concepte de penalització.

A més, les empreses distribuïdores hauran d’atendre les sol·licituds de canvi de potència o de peatge d’accés, amb independència que el consumidor l’hagués modificat ja en els últims dotze mesos, i encara que no s’hagi produït cap canvi en l’estructura de peatges d’accés o càrrecs que l’afecti.

Tots aquests canvis hauran de realitzar-se en el termini màxim de cinc dies naturals des que siguin sol·licitats i no tindran cost per a l’usuari.

D’altra banda, els autònoms i PYMES titulars de punts de subministrament de gas natural podran sol·licitar al seu comercialitzador la modificació del cabal diari contractat, la inclusió en un esglaó de peatge corresponent a un consum anual inferior o la suspensió temporal del contracte de subministrament sense cap cost.

Tant en el cas de l’electricitat com de gas, els usuaris podran sol·licitar -en el termini de tres mesos des de la fi de l’estat d’alarma- una nova modificació del contracte sense cap cost, llevat que la nova potència elèctrica que es contracti sigui superior a la qual l’usuari tenia prèviament o que, en el cas de el gas, sigui necessari realitzar una posada en servei, conseqüència d’un tancament previ a l’estat d’alarma, i una posta en seguretat de la instal·lació.

Amb caràcter general, quan les sol·licituds no puguin atendre per mitjans remots, les actuacions de camp que, si escau, fossin necessàries, estaran subjectes als plans de contingència adoptats i comunicats per les empreses distribuïdores.

En suport al sector

Per Jesús Domingo

Des d’Asaja Madrid, -Madrid és la comunitat més afectada pel Coronavirus-, han volgut agrair la gran tasca de tots els agricultors i guanyadors de tot Espanya per la seva contribució diària a l’abastament de les llars, però també considera que calen ajuda a molts dels sectors i un major control perquè siguin els productes nacionals els que tinguin els actuals canals de distribució.

“Més enllà de l’Estat d’Alarma, un cop més queda absolutament demostrada la importància de les activitats agrícoles i ramaderes per al sosteniment de la nostra societat. La seva tasca és cabdal, i més en aquests temps de confinament. Garanteixen l’abastament de tota la població. Des d’Asaja Madrid tenen el nostre suport i reconeixement. Els esdeveniments d’aquests dies ens han de fer valorar la importància d’enfortir el nostre agro, rejovenir, modernitzar-lo “, és una valoració que fa Francisco José García, president de l’agrupació madrilenya.

L’excepcionalitat d’aquestes setmanes i les mesures d’índole econòmica adoptades pel Govern d’Espanya per a pal·liar les conseqüències de les mesures de mobilitat adoptades per frenar l’expansió del Coronavirus, però, conviden a l’agrupació madrilenya a reclamar la posada en marxa de diverses iniciatives per part de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient d’Espanya i la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació de el Territori i Sostenibilitat de la Comunitat de Madrid. Si bé reconeix que “algunes mesures van més enllà de les seves competències, els dos organismes poden canalitzar un esperit reformista absolutament prioritari en aquests moments”.

Es advoca per una exoneració de les quotes d’autònoms vigents per al sector agrícola i ramader, així com l’estudi d’una reducció dels impostos existents en el sector. Les dues mesures permetrien descarregar de pressió unes economies habitualment exposades a imprevistos com els temporals, la sequera o les plagues, tots ells patents en els últims mesos i ‘per se’ motivadors de velles reivindicacions, sempre vàlides, com el increment del finançament per a la contractació d’assegurances agràries o l’establiment de línies de finançament bonificades íntegrament.

Una altra mesura que permetria alleugerir aquesta pressió afectaria els costos laborals, un aspecte on podrien implementar-se exempcions, reduccions o bonificacions, en funció de el cas. A més, amb la recent posada en marxa de la nova campanya de la Renda, consideren cabdal la publicació de manera immediata de la reducció de mòduls per a la campanya del Impost de la Renda sobre les Persones Físiques de l’exercici 2019.

“Els ramaders que crien oví i cabrum s’estan trobant un problema addicional”, explica Francisco José García, president de l’agrupació. “No poden optar a cap de les ajudes que actualment existeixen, mentre que una gran majoria ven els seus animals a engreixadors. Això genera un problema que es podria solucionar si rebessin ajudes directes. En el camp de la ramaderia madrilenya també veiem pertinent l’emissió d’ajudes econòmiques per al boví brau “.

La necessitat d’abastir els mercats pot estimular l’activitat agrícola i ramadera i, en aquest sentit, s’advoca per l’establiment d’un major control perquè siguin els productes nacionals els que tinguin els actuals canals de distribució. L’adquisició massiva de productes per part de les administracions públiques o l’establiment de primes econòmiques per als emmagatzematges privats que embastezcan aquesta distribució són mesures que serien molt ben vistes, susceptibles d’incloure també dins de la màxima “Vivim temps durs que exigeixen decisions valentes per protegir els nostres ciutadans “enunciada dies enrere pel president de govern Pedro Sánchez.

“Des Asaja Madrid els agradaria agrair públicament a tots els agricultors i ramaders que es van sumar a la crida de la nostra organització per col·laborar amb els seus tractors i la seva maquinària agrícola en les tasques de desinfecció de múltiples pobles i localitats del nostre país. El seu compromís i la seva implicació també estan sent fonamentals en aquesta baralla diària per frenar el creixement dels contagis i per contribuir a aplanar la corba d’afectats. El col·lectiu agrícola i ramader d’aquest país ha demostrat estar a l’altura de les circumstàncies demostrant la seva gran responsabilitat “.

“Volem enviar el nostre més sentit condol a totes les persones que han perdut a algun ésser estimat des de la irrupció d’aquesta pandèmia i volem transmetre-li el més sincer dels afectes a tots els professionals de l’àmbit sanitari que treballen en primera línia”.

Aturar la crisi econòmica li toca a el Govern

Per Jesús Domingo

Més enllà de la incertesa que està generant la situació d’alarma sanitària sobre el desenvolupament ordinari de l’activitat en el sector agrari -i de tots els sectors econòmics en general-, comença a estendre la preocupació pels efectes que, un cop prorrogat l’estat d’alarma, això tindrà en el flux d’intercanvis comercials internacionals agroalimentaris, en el pressupost de la PAC i les seves conseqüències per al propi sector.

¿Podria ser que potser el que és urgent no ens estigui permetent veure l’important en el sector? Agricultors i ramaders van com bojos aquests dies intentant amb èxit dubtós que algú expliqui què passa amb els terminis administratius dels nostres expedients o coses tan de diari com les normes per traslladar els treballadors a les finques amb seguretat i sense por de ser sancionats, o si podran comprar subministraments o reparar els seus tractors amb una certa normalitat.

Malgrat tot, no han deixat de treballar ni un sol segon, posant tots els seus recursos per poder lliurar la batalla contra el virus, regant els carrers dels pobles amb desinfectants quan fa falta i en l’ordinari treballant de sol a sol perquè les botigues d’alimentació mai estiguin desproveïdes.

Es va obtenint la informació que necessiten amb comptagotes, una mica a força de ser preguntons de vegades i d’enfadar altres. No hauria de ser així. Tenir instruccions clares sobre aquests assumptes de la gestió d’un sector estratègic com l’agricultura i la ramaderia és fonamental i hauria de ser una prioritat més per al Govern.

Perquè no hi hagi una psicosi que ens llanci a acumular aliments no n’hi ha prou amb dir que el subministrament està garantit, cal garantir-ho de veritat, establint les mesures i mecanismes que evitin alteracions i interrupcions en l’activitat productiva. Per això hem demanat al Ministeri un Observatori de la crisi que ens permeti resoldre dubtes sense que ens maregin o ens donin “recomanacions” poc concretes, que són fins i tot contradictòries, en funció de a qui preguntis. Urgent és. Veurem què responen i quan.

Però més enllà de tot això, insistim que a més del que molt urgent, està l’important. I l’important per als agricultors i ramaders, a més, òbviament, de la salut de totes les famílies, és com el sector agrari es va a veure afectat. Un sector molt vulnerable que, no ho oblidem, fins fa quatre dies evidenciava amb total contundència problemes, entre ells el de preus insostenibles, que porta arrossegant des de fa molt de temps.

“Avui, deia José Manuel de las Heras, hem aparcat, per responsabilitat, aquestes reivindicacions fent-nos un amb tots els ciutadans, amb els quals junts hem de tirar endavant d’aquesta crisi amb el menor cost possible, sobretot en vides humanes.

No obstant això, el set que deixarà el Coronavirus en el conjunt de l’economia i, també en el sector agrari, serà gran i en allò que puguem prevenir no ha de enxampar-per sorpresa “.

Països com França (¿no fa ràbia que tan sovint haguem de fixar-nos a França?) Ja han mostrat la seva preocupació pel “contagi econòmic” de la malaltia a l’agricultura i la ramaderia i consideren que aquest és el primer pas per començar a estudiar mesures.

Segons el diagnòstic preliminar de què els informa el mateix Ministeri d’Agricultura espanyol en el seu butlletí d’informació exterior, inquieten fonamentalment les conseqüències que la pandèmia pugui tenir sobre sectors com el porcí, el lacti o el de boví de carn.

En els dos primers casos la Xina és un gran importador i les compres al febrer han caigut de forma important. Una evolució similar s’espera per a les sortides de boví cap al principal client francès, Itàlia. El que es tem des de França no és tant una restricció a el comerç de mercaderies, com un bloqueig logístic per la manca de personal en els ports i els mitjans de transport. També s’ha observat un alentiment de l’activitat en els mercats de cereals i fruites i hortalisses.

De el veto rus de què encara en pateixen les conseqüències i anem, en la recuperació ranquejants. Si no volem que això es converteixi en la seva versió 2.0, corregida i augmentada preparem abans.

D’altra banda, igualment hi ha preocupació davant el fet que una bona part de les matèries actives fitosanitàries vénen de la Xina i pel tancament de fàbriques i la paralització de la producció que poden, al seu torn, interrompre el flux en la fabricació de productes fitosanitaris a Europa, que ja s’està frenant i que de perllongar-se la situació podria plantejar problemes.

Que els agricultors i ramaders no van a sortir indemnes d’això, és una cosa que tots tenim clar i cada Ministeri (juntament amb les Conselleria corresponents) en l’àmbit de les seves competències haurà de començar a analitzar impactes, preveure mesures i proveir fons per pal·liar els efectes sobre treballadors, autònoms i empreses. “I en això estem inclosos la gent de camp, que no volem ser els primers, però que tampoc acceptarem, com ha passat, que ens deixin a la cua de les prioritats” comenta José Manuel de les Heras.

Ara, aturar la infecció és una tasca de tots. Preparar les mesures per aturar la crisi econòmica és una tasca que s’ha d’impulsar, sobretot, des del Govern.

El sector avícola català

Per Jesús Domingo

El sector avícola català demana suport per la caiguda del turisme

Durant els últims dies hem llegit en divers mitjans especialment en alguns directament relacionats amb el sector agrari i més concretament amb el avícola escrits sobre les dificultats que estan apareixent en el sector avícola català. Concretament llegíem en Agrodigital una nota que expressa amb claredat aquest problema.

El sector avícola català està sent fortament afectat per la caiguda en la demanda de carn d’au deguda principalment a la supressió del turisme. La carn de pollastre i també la de gall dindi i de guatlla són productes que tenen una gran sortida al canal Horeca (hostaleria, restauració i càtering), que depenen en bona part del consum que fa la població flotant que generen els sectors de turisme i d’esdeveniments.

Aquest descens en la demanda s’ha produït ja uns excedents en la campanya de Setmana Santa, que no s’ha vist absorbit pel consum a les llars, i els productors preveuen que la situació s’anirà agreujant ràpidament en les pròximes setmanes i mesos. Un gran nombre d’empreses es veuran afectades no només a Catalunya sinó a la resta de l’Estat espanyol, tal com estan advertint també les organitzacions sectorials estatals.

La naturalesa de la producció de carn d’au és un condicionant important a l’hora d’ajustar la producció a la demanda. Segons explica el president de la FAC, Joan Anton Rafecas, “la producció d’au és un procés que depèn de cicles de reproducció llargs i que s’estén durant mesos. Per tant, la disponibilitat actual de carn de pollastre, per exemple, és el resultat del que s’ha previst i del que s’obté en les fases anteriors dels cicles reproductius, més el temps d’engreix del pollastre destinat a la producció càrnia. Aquest element condiciona fortament la capacitat d’adaptació de el sector avícola davant canvis sobtats en la demanda.”

Segons Rafecas, es preveu que en poc temps es produirà una sobreproducció de carn de pollastre, que podria ser de l’20%. Aquest excés d’oferta tindrà un efecte directe sobre el preu de la carn de pollastre, que patirà una baixada. A les pèrdues econòmiques que causarà la caiguda en el preu a tot el sector s’afegiran els costos de les mesures extraordinàries que han de prendre les empreses. Per exemple, els que suposaran per als productors mantenir les poblacions de reproductores i per als escorxadors, la dotació de recursos per a la conservació dels excedents amb l’objecte d’evitar la seva pèrdua. Encara amb aquestes mesures extraordinàries, el sector calcula que hauran de passar setmanes abans que es pugui reequilibrar la producció.

La Federació Avícola Catalana s’ha dirigit a el Govern de la Generalitat per demanar la posada en marxa urgent d’un conjunt de mesures que puguin pal·liar les greus pèrdues econòmiques que patiran les empreses de el sector i que les ajudi a fer front a les despeses que sobrevindran. Aquestes mesures poden anar des de les ajudes directes en forma de subvenció per al manteniment de les reproductores i l’emmagatzematge en fred (congelació) a la reducció de la càrrega impositiva de l’activitat ramadera i càrnia de el sector avícola i el impuls dels productes avícoles a través dels programes de promoció de l’exportació.

El sector avícola català està format per una xarxa d’empreses de totes les dimensions, granges, escorxadors, transports, etc. que té un pes important en el teixit productiu català i contribueix significativament a l’economia circular. A Catalunya es produeix uns 2,5 milions de pollastres a la setmana i la producció anual representa el 23% de carn de pollastre de l’Estat espanyol (dades de 2019, en unitats). “La intervenció de l’administració és vital per a la supervivència de moltes d’aquestes empreses i per a la continuïtat de el sector”, declara Joan Anton Rafecas. “La capacitat de reacció i d’implicació de Govern de la Generalitat és cabdal per superar la situació actual.”