Taula de Debat sobre Polítiques Alimentàries: Cap on va la legislació alimentària de la UE: Simplificació o Complexificació

PER A INSCRIPCIONS CAL PREMER EL SEGÜENT ENLLAÇ

“CAP ON VA LA LEGISLACIÓ ALIMENTÀRIA DE LA UE: SIMPLIFICACIÓ O COMPLEXIFICACIÓ?”

6 de novembre 2019 (dimecres)

Horari: 18:0h- 20:30 h

Lloc: Sala d’Actes del Col.legi d’Economistes de Catalunya. Pça Gal.la Placídia

Organitza

Comissió d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes de Catalunya i el Grup Barcelona de Dret Alimentari (Grup BDA), del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, amb la col.laboració de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació.

Presentació

Hem reunit a tres grans experts per parlar sobre les Polítiques Agrària i de Sanitat de la UE. Els ponents són coneixedors des d’una excel·lent visió i comprensió d’aquests temes. Ells ens ofereixen els punts de vista de qui ha estat dissenyador de politiques europees en aquest àmbit, de qui les ha hagut de concretar en la seva activitat professional i de qui n’és estudiós des de la universitat. Al llarg del debat ens preguntarem si les actuals politiques  simplifiquen o complexifiquen la resolució dels problemes a abordar, si s’adeqüen o no a les necessitats alimentàries de la població europea i si els ciutadans estem satisfets d’aquestes Polítiques. TAmbé com aquestes polítiques poden ajudar a evitar casos de frau alimentari o de propagació de malalties derivades del consum de productes contaminants, com ha estat la recent de la carn entotxada de Catalunya

Moderador:

  • Sr. Francesc Reguant.

President de la Comissió d’Economia Agroalimentària del CEC

Ponents:

  • Sr. Luis Gonzalez-Vaqué.

Ex Conseller de la DG MARKT, Comissió Europea.

  • Sr. José Juan Rodríguez Jerez.

Profesor de la Universitat Autónoma de Barcelona, i Director del Grup de Recerca d’Anàlisi Microbiològic de Superfícies i Avaluació de Microfilms

  • Sr. Eduard Arruga.

Ex directiu de Nestlé i ex President del Banc dels Aliments

Anuncis

ObeAlimentària 33, Setembre 2019

Eva Carmona i Armand Suriñach

Iniciem el curs amb una entrevista sobre horticultura ecològica.

Però l’estiu ha estat un periode ple de centres d’atenció dels que ens en fa un resum el Quadre de Comandament Agroalimentari, on a més publiquem les dades de consum alimentari de Catalunya el 2018.

Com a tema destacat podeu trobar la nova Llei d’Espais Agraris i el Decret de Dejeccions Ramaderes.

A l’apartat d’opinió parlem del bosc, dels espais agraris, de la guerra comercial, del control biològic, de la carn de laboratori i de Mercosur.

Tot plegat complementat amb multiples informacions sectorials i documents.

El programa d’activitats comença amb un nou QUÈ MENGEM?: Història de l’alimentació i la nutrició a Catalunya. Amb Ramon Clotet el dia 11 d’octubre.

obe-5-minuts

Cinc minuts amb Eva Carmona i Armand Suriñach: El Circell, horticultura agroecològica.

obe-tema-del-mes

LLEI 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris. Parlament de Catalunya

Nou Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes. Govern de la Generalitat de Catalunya

obe-conjuntura

Quadre de Comandament Agroalimentari. Setembre 2019.

obe-opinio

El bosc, un cop més. Jordi Sala

Llei d’espais agraris, 36 anys després (1). Ricard Estrada

Llei d’espais agraris. El banc de terres (2). Ricard Estrada

Oportunitat per al camp espanyol?. Jesús Domingo Report this ad

El control biològic: necessari ahir, imprescindible avui i demà. Eduard Fernando

Cultivar carn al laboratori, una revolució en el sistema alimentari. Francesc Reguant

Mercosur i el sucre, Jesús Domingo

Estadistiques

Informe del Consumo Alimentario en España 2018. MAPA

obe-sectors

Quines són les previsions de la CE per als mercats agrícoles?. Jesús Domingo

AMETLLA. California tendrá esta campaña una cosecha récord de almendra. EFEAGRO

OLIVA. El sector olivarer català. Jesús Domingo

HORTA. Fashion revoluciona el consum de la síndria amb participació activa des de Cambrils. Ramon Puig

PROTEÏNA VEGETAL. Protein discussion likely to be on next European Commission agenda. Aline Robert

PROTEÏNA VEGETAL. Alimentation, soja, OGM et climat: l’Europe au défi de son indépendance en protéines. Ouest France

PORCÍ. Holanda concederá ayudas para dejar de producir cerdos. AGRODIGITAL

CARNI. Biotech Food llevará la carne artificial al supermercado en 2021. Maria Cupeiro

PAC. Alemania quiere una PAC mucho mas verde. Ver sus propuestas. AGRODIGITAL

empresa

El sector insta a Sánchez a formar un nou Govern. Jesús Domingo

El Brexit pone en riesgo el 30% de los créditos de la banca en el extranjero. Eva Diaz

Lidl aumenta su surtido ‘veggie’ con una tortilla sin huevo.DARetail

obe-estudis-i-documents

África opta por un peligroso tratado de libre comercio en pleno auge del proteccionismo mundial. Pablo L. Orosa

Nicholas Negroponte: “El 5G no será rompedor. Es la fusión nuclear lo que cambiará el mundo”. Ricardo de Querol

Quality Unknown: The Invisible Water Crisis. World Bank

obe-agroforum

Climate Change and Land. IPCC

La deforestación avanza en la Amazonía brasileña y escala un 278 % en julio. EFE verde  

Earth Overshoot Day. (en castellà)  

Cambio climático: el planeta ajusta cuentas con las empresas. MA Garcia Vega

obe-activitat

Programa curs 2019-20

QUÈ MENGEM?: Història de l’alimentació i la nutrició a Catalunya. Amb Ramon Clotet

Mercosur i el sucre

Per Jesús Domingo

Acord amb Mercosur: El sucre torna a ser sacrificat

Durant els últims anys, la Unió Europea (UE) ha anat signant acords comercials en què el sucre ha estat una de les monedes de canvi. L’últim negociat, l’acord UE-Mercosur, que en la premsa generalista apareix com el gran èxit de la Comissió sortint, en canvi és nou atac al sector remolatxa-sucrera.

Les organitzacions europees que representen els remolatxers (CIBE), la indústria (CEFS) i els treballadors de la indústria (EFFAT) han difós un comunicat de premsa conjunt en el qual es queixen de la incoherència existent entre les polítiques agràries i comercials dins de la UE.

L’acord suposarà l’accés al mercat comunitari de 190.000 t de sucre a aranzel zero. Es tracta de la major xifra en el context d’un acord de lliure comerç. En tractar-se d’una quota amb aranzel zero, gairebé tot aquest sucre entrarà a la UE fins i tot quan els preus siguin baixos, com passa actualment, en el qual el sector sucrer de la UE es troba immers en una tremenda crisi davant la inacció de les autoritats comunitàries, que culpen el propi de sector de la crisi en la qual es troba.

Com dèiem, el més probable és que el sucre de l’acord amb Mercosur arribi íntegrament, sent un sucre que s’ha produït sense complir les normes mediambientals i laborals que s’exigeixen aquí i utilitzant productes fitosanitaris que aquí estan prohibits, però que a ningú sembla importar-li.

En l’actualitat, un tema que preocupa és l’Espanya buida o buidada, segons es prefereixi, i grans experts estan buscant i debatent solucions a aquest gran problema, quan la solució ha estat sempre aquí. Cal mantenir i donar suport a les produccions agràries que porten associades a una indústria que està a prop del cultiu, com és el cas de la remolatxa.

CIBE, CEFS i Effar demanen que en el cas que l’acord sigui aprovat pels estats membres i el Parlament Europeu, aquestes concessions s’han d’aplicar exigint igualtat en qüestions de medi ambient, canvi climàtic i drets laborals, i aplicar-se de manera gradual. La implementació provisional de l’acord ha de ser rebutjada, ja que una aplicació immediata amenaça de danys severs al nostre sector, cosa que el comissari Hogan ha reconegut pel seu compromís de proporcionar fins a mil milions d’euros a l’agricultura en cas de disturbis al mercat.

Quines són les previsions de la CE per als mercats agrícoles?

Per Jesús Domingo

La Comissió Europea publicava a primers de mes de juliol el seu últim informe de perspectives a curt termini per als mercats agrícoles i ramaders de la Unió Europea (UE). La principal conclusió és que s’espera que les exportacions de carn de porc, carn de boví, oli d’oliva i productes lactis de la UE continuïn augmentant en 2019.

Cereals

Per 2019/2020, s’espera que la producció de cereals es recuperi del mínim de l’any passat i abast els 311 Mt, si es mantenen les bones condicions meteorològiques. La producció de blat hauria d’augmentar un 11% i arribar a 142 Mt. La producció d’ordi i blat de moro hauria de créixer respectivament un 7% i un 0,5%, arribant a 60 Mt i 69 Mt. La major oferta prevista hauria de permetre que el balanç comercial net de la UE en cereals es recuperés.

Oleaginoses

La producció d’oleaginoses està prevista en 32,2 Mt sent probable un descens en 2019/20 causa de la menor superfície conreada de colza (-10% comparada amb la mitjana). En 2019/2020, la producció de cultius de proteaginoses hauria recuperar-se de la baixa xifra de l’any passat que va ser de 5,1 Mt.

Oli d’oliva

Les exportacions d’oli d’oliva de la UE van augmentar en 2018/2019 gràcies a un augment en la producció del 4%. Pel que fa a 2019/2020, s’espera que les condicions meteorològiques donin suport a la recuperació de la producció a Itàlia i Grècia i sostinguin la tendència creixent de la producció a Portugal. No obstant això, a Espanya, les limitacions d’aigua i l’alternança interanual de les oliveres podrien provocar una caiguda de la producció per sota de la mitjana de 5 anys.

Fruita de pinyol

La producció de préssecs i nectarines podria arribar al voltant de 4,1 Mt el 2019, fet que suposa un augment del 4% en comparació amb 2018, gràcies a les condicions climàtiques favorables. No obstant això, a causa de les fortes pluges i la calamarsa en algunes regions, no arribarà als nivells rècord de 2017. Aquest augment contribuirà a la recuperació de les exportacions de la UE, que van caure un 38% en 2018.

El sector insta a Sánchez a formar un nou Gover

Per Jesús Domingo

El sector agrari insta a Sánchez a formar un nou Govern perquè el món rural no pot esperar més

L’esperada trobada entre el president en funcions del Govern, Pedro Sánchez, i candidat del PSOE a la investidura amb les organitzacions agràries i representants del sector agroalimentari de principis de mes ha deixat clar que el camp espanyol vol que es formi  i a un nou Govern amb capacitat d’afrontar els reptes i problemes que se li plantegen i tot i que han reconegut que “la formació d’un Govern no resoldrà tots els nostres problemes, si veuen necessari trencar el bloqueig actual i que es faci amb normalitat i no amb” cessions que després paguem tots “, perquè el món rural no pot esperar més temps.

La Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) ha explicat el candidat a la Presidència del Govern, Pedro Sánchez, els “problemes apressants i les necessitats urgents” que afronten el sector agroalimentari i els habitants del medi rural.

UPA ha dibuixat un panorama gens favorable: la majoria dels sectors agrícoles i ramaders pateixen greus crisis de preus; la sequera s’acarnissa amb els productors i els seus animals, que tot just tenen aigua per beure; milers de pobles es buiden davant l’enorme dificultat de viure en ells i es dibuixen acords comercials a esquenes del sector i amb previsibles i greus perjudicis.

“No som ingenus”, han declarat des d’UPA. “La formació d’un Govern no resoldrà tots els nostres problemes. Però sí tenim clar que sense un Govern que promogui i reformi lleis, que destini pressupost i que doni la cara per nosaltres a Europa i al món no sortirem de l’atzucac en què ens trobem “.

Un exemple d’aquesta urgència és la manca de preus justos en origen per a una àmplia majoria de productes agraris. Des del seu punt de vista, és urgent fer modificacions a la Llei de la cadena alimentària i “només serà possible amb un govern compromès amb la defensa del sector productor”. La situació de sequera obliga també a articular un pla urgent de lluita contra l’escassetat de recursos hídrics.

Tant UPA com la Federació d’Associacions de Dones Rurals (FADEMUR) han participat en diverses trobades amb Pedro Sánchez en els últims dies. I van fer el mateix amb una delegació parlamentària de Unides Podem fa unes setmanes.

Per la seva banda, el president d’ASSAJA, Pedro Barato, ha posat de manifest les prioritats que el futur Govern ha de macar-se en el seu full de ruta entre les que ha d’estar la defensa del pressupost de la PAC, una política Hidràulica per vertebrar el desenvolupament del país i polítiques eficaces que evitin les despoblació.

El president d’ASSAJA, a la reunió, ha insistit en la necessitat d’estabilitat política que hi ha en aquest moment a Espanya així com en la importància de desbloquejar la situació política des del consens. Barat ha recalcat la importància que aquest desbloqueig es faci amb normalitat i no amb “cessions” que després “paguem tots”. Després argumentar el pes que el sector primari té tant en l’economia com en el desenvolupament sociodemogràfic d’Espanya, li ha demanat que no menyspreï la importància del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i que no la deixi en mans de “partits que no comprenen ni comparteixen la rellevància del sector a Espanya “.

El president d’ASSAJA ha explicat a Sánchez que és fonamental que ara que s’està negociant la futura PAC, a més de treballar perquè arribi a tots els territoris es defensi el pressupost i no es perdi ni un cèntim d’euro.

Ha fet repàs per les línies prioritàries que el futur Govern ha de tenir en el seu full de ruta entre les que estan l’Espanya buidada, la política de preus, els sectors del vi, de l’oli i la ramaderia, així com una necessària inversió en política hidràulica per vertebrar el desenvolupament d’Espanya.

En relació a l’Espanya buidada Barat ha defensat la importància del desenvolupament de polítiques eficaces que evitin la despoblació del medi rural, com ara una discriminació positiva per a la gent del camp en matèria de tarifes elèctriques, així com accions que afavoreixin la digitalització en aquest entorn .

El president d’ASAJA també ha argumentat la transcendència i defensa de la fiscalitat del sector agropecuari i el necessari manteniment dels mòduls en l’IRPF. En matèria de Seguretat Social Barat ha exposat la idoneïtat de treballar per adequar i millorar les pensions en el camp, a més de destacar la importància del Diàleg Social en matèria laboral per al nostre sector.

Vers una Cadena Agroalimentària més eficient, justa i sostenible

Per Eduard Arruga, Vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes

Considerem cadena agroalimentària tot el procés que va des de la producció primària -agricultura, ramaderia, pesca i forestal- a la transformació, transport, distribució, comerç, restauració i consum dels productes obtinguts, bàsicament aliments (de la terra a la taula).

Cop d’ull a la situació actual de la cadena a Catalunya

Econòmicament, es tracta d’un sector potent, per la seva important contribució a la creació del Producte Interior Brut de Catalunya i la seva positiva aportació a la Balança Comercial, com a conseqüència de l’alt nivell de competitivitat de molts dels seus subsectors (fruita, embotits, cava). També hi ha sectors industrials agroalimentaris força proclius a la sostenibilitat, encara que molts d’ells utilitzin matèries primeres importades (cacau, cafè, cereals, llet).

El sector agroalimentari (incloent-hi el sector agrari) és el primer sector econòmic de Catalunya, i -contemplat en el conjunt de la cadena agroalimentària des de la producció al consum-, representa el 30 % de la despesa de consum (dins i fora de la llar) de les famílies catalanes.

A més, segons reflecteixen les taules input-output, és un dels sectors -junt amb el de l’energia- més interrelacionats amb els altres sectors de la producció, de manera que la seva evolució -estructuralment anticíclica- incideix molt directament en la dels altres sectors econòmics, proporcionant un alt grau d’estabilitat.

Socialment, compleix una funció molt important, en 2 elements essencials: alimentació i treball. En el primer, per quan assegura la provisió d’ aliments a la població en termes de suficiència (quantitat), seguretat (qualitat) i salut (diversificació). En quan a treball (més de 300.000 llocs), en proporciona de manera estable a totes les baules de la cadena agroalimentària.

Mediambientalment, gràcies a l’arrelament de la població agrària en el territori, la cadena agroalimentària redueix la tendència a l’abandonament del camp i en permet la seva conservació. Hi ha afirmacions -poc fonamentades- de que l’agroalimentari és, junt amb el químic, un dels sectors amb major potencial en els camps de la reducció del malbaratament i del reciclatge de residus; certament, hi ha marges de millora, però aquesta és una qüestió que afecta tots els sectors de producció i de consum.

Institucionalment, a més de les entitats creades per les administracions públiques i de les educatives, cal esmentar l’existència a Catalunya de moltes institucions privades, de gran interès i incidència: Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), Unió de Pagesos (1974), Institució Catalana d’Estudis Agraris (1977), Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (1979), Bancs dels Aliments (1987), entre moltes altres. I, havent-ne estat el bressol, continua essent-ne en molts casos la seu directiva o la base d’activitat d’importants empreses o marques del sector: Bonka, Borges, Cacaolat, Codorníu, Cola-Cao, Damm, Danone, Freixenet, Nomen, Ordesa, Tarradellas, Torres, Trías; així com destaca la presència de la seu ibèrica de filials d’importants empreses multinacionals de l’ alimentació: Nestlé (des de 1920), Unilever, i altres. 

Històricament, a Catalunya s’ha desenvolupat amb força un gran dinamisme en el sector: vins Codorníu (1551), fonda Europa (1771), xocolata Amatller (1797), restaurant Set Portes (1836), xocolata Simon Coll (1840), xocolata Arumí (1842), vins De Muller (1851), cervesa Moritz (1856), vins i caves Sala -Freixenet- (1861), caves Mont-Ferrant (1865), Aigües de Barcelona (1867), licors Bosch (1868), vins Torres (1870), cervesa Damm (1876), galetes Viñas (1879), especialitats Santiveri (1885), xocolata Torras (1890), galetes Birba (1893), olis Borges (1896), galetes Trías (1908), iogurt Danone (1919), embotits Noel (1920), llet i batuts Viader -Cacaolat- (1925), culinaris Gallina Blanca (1937), arròs Nomen (1940), bombons Cudié (1946), xocolata Blanxart (1954), caramels Chupa Chups (1958), cafès Novell (1958), entre moltes altres empreses. Tot això gràcies a la revolució industrial, a la concentració de la població, a les facilitats de transport per mar i per terra, i especialment per l’ esperit emprenedor, innovador i obert de la societat catalana.

També cal recordar les aportacions científiques en el camp agroalimentari de personalitats com: Arnau de Vilanova (c1240-1311), Ramon Turró i Darder (1854-1926), Alexandre Frías i Roig (1878-1963), Maria Baldó i Massanet (1884-1964), Jaume i César Pi-Sunyer i Bayo (1903-2000 i 1905-1997), Benet Oliver Rodés (1880-1970).

Legalment, la pertinença a la Unió Europea dona molt poc marge per a la pràctica d’una política agroalimentària autòctona, doncs les competències importants en aquest aspecte són assumides per les institucions comunitàries. Però, tot i així, apart de les possibilitats d’influència en la PAC, cal reconèixer que resten moltes escletxes per a aplicar mesures d’ interès.

És a dir, podem estar contents -encara que no satisfets- per la situació de la cadena agroalimentària a Catalunya.

Objectius d’interès per a la cadena agroalimentària

Com s’indica al títol d’aquest article, cal que la cadena agroalimentària -i cadascuna de les seves baules- sigui més eficient, justa i sostenible.

Ha de ser més eficient, dedicant recursos econòmics, formatius i tècnics a la millora dels factors (naturals i humans) que contribueixen a donar més valor a la producció agroalimentària: sòls, conreus, llavors, adobs, regadius, etc., i empresaris i treballadors de totes les baules de la cadena.

Ha de ser més justa, perquè cal considerar l’accés a l’alimentació com un dret humà bàsic. En aquest sentit, s’ha de posar a les persones (tant productors com consumidors) en el centre de l’activitat agroalimentària. Per un costat, el consumidor ha d’estar ben informat, ha de ser conscient del seu paper, ha d’exigir aliments suficients i de qualitat, i també ha d’ésser i sentir-se escoltat. Per altre, els productors (agraris, industrials, transportistes, comerciants) han de trobar, en el desenvolupament de llur activitat, una compensació econòmica suficient per a mantenir un nivell de vida digne, i un estímul per a la millora contínua en la seva productivitat i creativitat.

La política agrícola comuna de la Unió Europea va en aquest sentit, en quan estableix, entre els seus objectius: b/ assegurar un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, en particular mitjançant l’augment de la renda individual dels qui treballen en l’agricultura; e/ assegurar subministraments a preus raonables als consumidors.

Ha de ser més sostenible, al llarg de tota la cadena agroalimentària: producció agrària, indústria transformadora, transport, i distribució. Especialment, en l’aspecte mediambiental. Això implica que la capacitat de producció es mantingui a bon i adequat nivell, any rere any, i generació rere generació, sense esgotar ni comprometre l’ús dels recursos naturals.

Entre els 17 objectius establerts el setembre de 2015 pels Estats pertanyents a l’Organització de les Nacions Unides com a Objectius de Desenvolupament Sostenible, en figuren 2 de particular interès ací: 2/ Lluita contra la fam: acabar amb la fam i la inanició, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible; 12/ Consum responsable: garantir un consum i patrons de producció sostenibles.

Instruments per a assolir aqueixos objectius

La competitivitat de la producció agroalimentària catalana ha de basar-se en la productivitat dels factors, és a dir, en la qualitat del producte, en el nivell del preu, i en el servei, no en una insuficient retribució dels factors.

Cal un marc institucional que fomenti la innovació, que promogui les bones pràctiques, i que penalitzi les males pràctiques, a fi de que els diferents subsectors siguin més sostenibles a llarg termini.

Cal desenvolupar el Consell Català de l’Alimentació, constituit el setembre del 2017 (amb més de 30 anys d’endarreriment), amb la funció bàsica de proposar, a l’Administració pública catalana, actuacions amb els següents objectius: a/ continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments; b/ promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts de forma ecològica; c/ afavorir l’equilibri, la transparència i les sinèrgies positives en tota la cadena agroalimentària; d/ fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social, i la lluita contra el malbaratament d’aliments; i e/ promocionar la dieta mediterrània i fomentar en la ciutadania hàbits alimentaris saludables. Aquest Consell ajudaria a crear el molt necessari “Pacte Nacional per a la Política Agroalimentària”. Però no només l’Administració Pública ha d’esforçar-se en l’assoliment d’aqueixos ambiciosos objectius. De res serveixen les normes, els controls, i els estímuls, si els altres actors de la cadena agroalimentària no fan també bé la seva feina (productors agraris, industrials transformadors, transportistes, distribuïdors, comerciants, restauradors, i consumidors).

Cal, en matèria de preus dels productes agroalimentaris, aconseguir transparència i suficiència, i que la intervenció pública en els mercats afavoreixi a l’ensems: l’adequada retribució als factors de producció (terra, treball, capital), la competència (per a evitar abusos de posició dominant), la disponibilitat dels aliments bàsics, en condicions assequibles, per a la població menys afavorida, així com una normativa estimuladora i asseguradora de la qualitat.

Cal transformar la PAC (Política Agrícola Comuna) de la Unió Europea en una Política Agroalimentària, de major abast que aquèlla, i adaptada -en objectius i en principis d’actuació- a la realitat actual. Per exemple, en matèria de protecció del productor i del consumidor, de foment de l’exportació, de defensa del medi ambient.

Cal, en quant a qualitat dels productes, evitar el frau alimentari (normalment de raó econòmica), en composició, en denominació d’origen, en adulteració intencionada, en etiquetatge, en promoció i publicitat.

Cal potenciar l’Agència Catalana de l’Aigua, eina important per a la gestió de l’aigua al servei de les persones, com ha de ser un bé públic, i per garantir-ne una bona distribució i consum (de boca, agrària i industrial).

Cal un major impuls a la disminució dels excedents (per exemple, millorant les previsions de producció, fomentant rutes d’aprofitament de residus i d’excedents o minves) i a la conversió -sense increment de costos- dels residus agroalimentaris en recursos utilitzables, així com reduir al mínim l’emissió d’elements contaminants. Aquesta conversió dels residus agroalimentaris (dejeccions ramaderes, en particular) en recursos (alimentaris o no) s’ha de fer de manera eficient i que aquests darrers -per exemple, adobs, aliments, etc.- tinguin les mateixes garanties que els productes originals. La feina que realitza al respecte l’Agència de Residus de Catalunya és francament notable, però cal que sigui encara més eficaç i eficient, i per això precisa particularment d’una major activitat i col·laboració per part de les entitats i empreses productores.

Cal donar suport més efectivament a l’activitat que, com elements d’economia circular, desenvolupen entitats com els Bancs dels Aliments (ara 4, que guanyarien eficiència si es fusionessin en un de sol, a nivell català), els Espigoladors, l’imminent Centre d’Aprofitament d’Aliments (de Mercabarna), així com instal·lar, a cada mercat municipal, punts de recollida d’aliments excedentaris. D’aquesta manera, es podria lluitar, de forma eficient, a baix cost, contra la precarietat alimentària i a l’ensems contra el malbaratament d’aliments. 

Tot això no és una tasca fàcil, però tampoc és impossible. I cal fer-la ja !

Desmentint tòpics sobre l’agricultura i el canvi climàtic

Per Francesc Reguant

En relació a l’agricultura cal reconèixer la tasca dels gestors dels actius biològics, diguem-ne pagesos per simplificar, i aportar recursos i criteri per assolir els millors resultats en el complex equilibri entre les necessitats que cal cobrir, els recursos limitats de que es disposa i els equilibris mediambientals que cal preservar.

Podeu accedir a l’article a través d’aquest ENLLAÇ o clicant la imatge