Vers una Cadena Agroalimentària més eficient, justa i sostenible

Per Eduard Arruga, Vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes

Considerem cadena agroalimentària tot el procés que va des de la producció primària -agricultura, ramaderia, pesca i forestal- a la transformació, transport, distribució, comerç, restauració i consum dels productes obtinguts, bàsicament aliments (de la terra a la taula).

Cop d’ull a la situació actual de la cadena a Catalunya

Econòmicament, es tracta d’un sector potent, per la seva important contribució a la creació del Producte Interior Brut de Catalunya i la seva positiva aportació a la Balança Comercial, com a conseqüència de l’alt nivell de competitivitat de molts dels seus subsectors (fruita, embotits, cava). També hi ha sectors industrials agroalimentaris força proclius a la sostenibilitat, encara que molts d’ells utilitzin matèries primeres importades (cacau, cafè, cereals, llet).

El sector agroalimentari (incloent-hi el sector agrari) és el primer sector econòmic de Catalunya, i -contemplat en el conjunt de la cadena agroalimentària des de la producció al consum-, representa el 30 % de la despesa de consum (dins i fora de la llar) de les famílies catalanes.

A més, segons reflecteixen les taules input-output, és un dels sectors -junt amb el de l’energia- més interrelacionats amb els altres sectors de la producció, de manera que la seva evolució -estructuralment anticíclica- incideix molt directament en la dels altres sectors econòmics, proporcionant un alt grau d’estabilitat.

Socialment, compleix una funció molt important, en 2 elements essencials: alimentació i treball. En el primer, per quan assegura la provisió d’ aliments a la població en termes de suficiència (quantitat), seguretat (qualitat) i salut (diversificació). En quan a treball (més de 300.000 llocs), en proporciona de manera estable a totes les baules de la cadena agroalimentària.

Mediambientalment, gràcies a l’arrelament de la població agrària en el territori, la cadena agroalimentària redueix la tendència a l’abandonament del camp i en permet la seva conservació. Hi ha afirmacions -poc fonamentades- de que l’agroalimentari és, junt amb el químic, un dels sectors amb major potencial en els camps de la reducció del malbaratament i del reciclatge de residus; certament, hi ha marges de millora, però aquesta és una qüestió que afecta tots els sectors de producció i de consum.

Institucionalment, a més de les entitats creades per les administracions públiques i de les educatives, cal esmentar l’existència a Catalunya de moltes institucions privades, de gran interès i incidència: Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), Unió de Pagesos (1974), Institució Catalana d’Estudis Agraris (1977), Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (1979), Bancs dels Aliments (1987), entre moltes altres. I, havent-ne estat el bressol, continua essent-ne en molts casos la seu directiva o la base d’activitat d’importants empreses o marques del sector: Bonka, Borges, Cacaolat, Codorníu, Cola-Cao, Damm, Danone, Freixenet, Nomen, Ordesa, Tarradellas, Torres, Trías; així com destaca la presència de la seu ibèrica de filials d’importants empreses multinacionals de l’ alimentació: Nestlé (des de 1920), Unilever, i altres. 

Històricament, a Catalunya s’ha desenvolupat amb força un gran dinamisme en el sector: vins Codorníu (1551), fonda Europa (1771), xocolata Amatller (1797), restaurant Set Portes (1836), xocolata Simon Coll (1840), xocolata Arumí (1842), vins De Muller (1851), cervesa Moritz (1856), vins i caves Sala -Freixenet- (1861), caves Mont-Ferrant (1865), Aigües de Barcelona (1867), licors Bosch (1868), vins Torres (1870), cervesa Damm (1876), galetes Viñas (1879), especialitats Santiveri (1885), xocolata Torras (1890), galetes Birba (1893), olis Borges (1896), galetes Trías (1908), iogurt Danone (1919), embotits Noel (1920), llet i batuts Viader -Cacaolat- (1925), culinaris Gallina Blanca (1937), arròs Nomen (1940), bombons Cudié (1946), xocolata Blanxart (1954), caramels Chupa Chups (1958), cafès Novell (1958), entre moltes altres empreses. Tot això gràcies a la revolució industrial, a la concentració de la població, a les facilitats de transport per mar i per terra, i especialment per l’ esperit emprenedor, innovador i obert de la societat catalana.

També cal recordar les aportacions científiques en el camp agroalimentari de personalitats com: Arnau de Vilanova (c1240-1311), Ramon Turró i Darder (1854-1926), Alexandre Frías i Roig (1878-1963), Maria Baldó i Massanet (1884-1964), Jaume i César Pi-Sunyer i Bayo (1903-2000 i 1905-1997), Benet Oliver Rodés (1880-1970).

Legalment, la pertinença a la Unió Europea dona molt poc marge per a la pràctica d’una política agroalimentària autòctona, doncs les competències importants en aquest aspecte són assumides per les institucions comunitàries. Però, tot i així, apart de les possibilitats d’influència en la PAC, cal reconèixer que resten moltes escletxes per a aplicar mesures d’ interès.

És a dir, podem estar contents -encara que no satisfets- per la situació de la cadena agroalimentària a Catalunya.

Objectius d’interès per a la cadena agroalimentària

Com s’indica al títol d’aquest article, cal que la cadena agroalimentària -i cadascuna de les seves baules- sigui més eficient, justa i sostenible.

Ha de ser més eficient, dedicant recursos econòmics, formatius i tècnics a la millora dels factors (naturals i humans) que contribueixen a donar més valor a la producció agroalimentària: sòls, conreus, llavors, adobs, regadius, etc., i empresaris i treballadors de totes les baules de la cadena.

Ha de ser més justa, perquè cal considerar l’accés a l’alimentació com un dret humà bàsic. En aquest sentit, s’ha de posar a les persones (tant productors com consumidors) en el centre de l’activitat agroalimentària. Per un costat, el consumidor ha d’estar ben informat, ha de ser conscient del seu paper, ha d’exigir aliments suficients i de qualitat, i també ha d’ésser i sentir-se escoltat. Per altre, els productors (agraris, industrials, transportistes, comerciants) han de trobar, en el desenvolupament de llur activitat, una compensació econòmica suficient per a mantenir un nivell de vida digne, i un estímul per a la millora contínua en la seva productivitat i creativitat.

La política agrícola comuna de la Unió Europea va en aquest sentit, en quan estableix, entre els seus objectius: b/ assegurar un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, en particular mitjançant l’augment de la renda individual dels qui treballen en l’agricultura; e/ assegurar subministraments a preus raonables als consumidors.

Ha de ser més sostenible, al llarg de tota la cadena agroalimentària: producció agrària, indústria transformadora, transport, i distribució. Especialment, en l’aspecte mediambiental. Això implica que la capacitat de producció es mantingui a bon i adequat nivell, any rere any, i generació rere generació, sense esgotar ni comprometre l’ús dels recursos naturals.

Entre els 17 objectius establerts el setembre de 2015 pels Estats pertanyents a l’Organització de les Nacions Unides com a Objectius de Desenvolupament Sostenible, en figuren 2 de particular interès ací: 2/ Lluita contra la fam: acabar amb la fam i la inanició, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible; 12/ Consum responsable: garantir un consum i patrons de producció sostenibles.

Instruments per a assolir aqueixos objectius

La competitivitat de la producció agroalimentària catalana ha de basar-se en la productivitat dels factors, és a dir, en la qualitat del producte, en el nivell del preu, i en el servei, no en una insuficient retribució dels factors.

Cal un marc institucional que fomenti la innovació, que promogui les bones pràctiques, i que penalitzi les males pràctiques, a fi de que els diferents subsectors siguin més sostenibles a llarg termini.

Cal desenvolupar el Consell Català de l’Alimentació, constituit el setembre del 2017 (amb més de 30 anys d’endarreriment), amb la funció bàsica de proposar, a l’Administració pública catalana, actuacions amb els següents objectius: a/ continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments; b/ promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts de forma ecològica; c/ afavorir l’equilibri, la transparència i les sinèrgies positives en tota la cadena agroalimentària; d/ fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social, i la lluita contra el malbaratament d’aliments; i e/ promocionar la dieta mediterrània i fomentar en la ciutadania hàbits alimentaris saludables. Aquest Consell ajudaria a crear el molt necessari “Pacte Nacional per a la Política Agroalimentària”. Però no només l’Administració Pública ha d’esforçar-se en l’assoliment d’aqueixos ambiciosos objectius. De res serveixen les normes, els controls, i els estímuls, si els altres actors de la cadena agroalimentària no fan també bé la seva feina (productors agraris, industrials transformadors, transportistes, distribuïdors, comerciants, restauradors, i consumidors).

Cal, en matèria de preus dels productes agroalimentaris, aconseguir transparència i suficiència, i que la intervenció pública en els mercats afavoreixi a l’ensems: l’adequada retribució als factors de producció (terra, treball, capital), la competència (per a evitar abusos de posició dominant), la disponibilitat dels aliments bàsics, en condicions assequibles, per a la població menys afavorida, així com una normativa estimuladora i asseguradora de la qualitat.

Cal transformar la PAC (Política Agrícola Comuna) de la Unió Europea en una Política Agroalimentària, de major abast que aquèlla, i adaptada -en objectius i en principis d’actuació- a la realitat actual. Per exemple, en matèria de protecció del productor i del consumidor, de foment de l’exportació, de defensa del medi ambient.

Cal, en quant a qualitat dels productes, evitar el frau alimentari (normalment de raó econòmica), en composició, en denominació d’origen, en adulteració intencionada, en etiquetatge, en promoció i publicitat.

Cal potenciar l’Agència Catalana de l’Aigua, eina important per a la gestió de l’aigua al servei de les persones, com ha de ser un bé públic, i per garantir-ne una bona distribució i consum (de boca, agrària i industrial).

Cal un major impuls a la disminució dels excedents (per exemple, millorant les previsions de producció, fomentant rutes d’aprofitament de residus i d’excedents o minves) i a la conversió -sense increment de costos- dels residus agroalimentaris en recursos utilitzables, així com reduir al mínim l’emissió d’elements contaminants. Aquesta conversió dels residus agroalimentaris (dejeccions ramaderes, en particular) en recursos (alimentaris o no) s’ha de fer de manera eficient i que aquests darrers -per exemple, adobs, aliments, etc.- tinguin les mateixes garanties que els productes originals. La feina que realitza al respecte l’Agència de Residus de Catalunya és francament notable, però cal que sigui encara més eficaç i eficient, i per això precisa particularment d’una major activitat i col·laboració per part de les entitats i empreses productores.

Cal donar suport més efectivament a l’activitat que, com elements d’economia circular, desenvolupen entitats com els Bancs dels Aliments (ara 4, que guanyarien eficiència si es fusionessin en un de sol, a nivell català), els Espigoladors, l’imminent Centre d’Aprofitament d’Aliments (de Mercabarna), així com instal·lar, a cada mercat municipal, punts de recollida d’aliments excedentaris. D’aquesta manera, es podria lluitar, de forma eficient, a baix cost, contra la precarietat alimentària i a l’ensems contra el malbaratament d’aliments. 

Tot això no és una tasca fàcil, però tampoc és impossible. I cal fer-la ja !

Anuncis

Desmentint tòpics sobre l’agricultura i el canvi climàtic

Per Francesc Reguant

En relació a l’agricultura cal reconèixer la tasca dels gestors dels actius biològics, diguem-ne pagesos per simplificar, i aportar recursos i criteri per assolir els millors resultats en el complex equilibri entre les necessitats que cal cobrir, els recursos limitats de que es disposa i els equilibris mediambientals que cal preservar.

Podeu accedir a l’article a través d’aquest ENLLAÇ o clicant la imatge

Cinc minuts amb na Carme Chacón: Seguretat Alimentària

Entrevista realitzada per Antoni García Gabarra

Na Carme Chacon, subdirectora de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut

La subdirectora de Seguretat Alimentària i de Protecció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya ens rep molt amablement i cordial a la planta de dalt de l’edifici del carrer Roc Boronat 84 per fer-li una entrevista sobre la seva àrea de treball. A banda de la seva dilatada experiència professional en aquestes àrees, posseeix el títol de Veterinària i Màsters en Salut Pública i ESADE.

En quina mesura l’alimentació és un element clau per a la salut i l’economia?

De seguida ens en fa una introducció, tenint en compte l’estreta relació entre la salut i l’economia, de forma especial en l’àmbit alimentari:

Na Carme Chacón

El camp de l’alimentació ha evolucionat molt, per una banda com indústria i per altra banda com un bé que ara mateix està a disposició de tothom, cosa que no sempre ha estat així. Al segle passat el sol fet d’alimentar-se constituïa una problemàtica important. No tothom tenia accés a una mínima alimentació, nutritiva, saludable i segura. N’hi ha molts d’episodis relacionats amb la pròpia seguretat dels aliments. Se’ns podien morir els nens petits precisament de desnutrició o perquè agafàvem malalties a partir de l’aigua no potable o de les llets a partir de transmissió de malalties des de la pròpia vaca, ovella o cabra, de fet, moltes vegades a les comunitats rurals i, segons expliquen els antics veterinaris, hi havia la gent que havia de mirar més pel seu bestiar que no pas per la canalla, doncs la subsistència de les famílies era la primera prioritat.

Ara ¿què ens ha passat en el sector de l’alimentació? Doncs que tenim una accessibilitat als aliments d’una manera molt propera, amb molta seguretat i a més són relativament econòmics.  Si valorem el percentatge gastat en alimentació és bastant més reduït que el percentatge gastat en altres qüestions que podríem considerar que són menys vitals . De fet, el percentatge gastat en alimentació en societats més desenvolupades és un indicador molt important. Per exemple, Japó és dels països que més gasta en alimentació. Les nostres exportacions de certs productes alimentaris es veuen molt beneficiades per aquesta alta percepció de seguretat i qualitat dels productes catalans. Des de la perspectiva de l’economia, la seguretat alimentària no només és un valor per protegir la salut de les persones sinó que també és un valor econòmic important per a les transaccions comercials.

El grau de qualitat és un factor més discrecional, que es decideix en base a uns criteris i característiques més o menys objectives, però el concepte de seguretat no és qüestionable, un aliment ha de ser segur per principi  . Al marge que tenim una legislació molt estricta, això es nota en les qüestions de transaccions comercials. Europa és una unió de països en què l’essència de la seguretat arriba als nivells més elevats del món, en el seu conjunt. Per als europeus importa moltíssim i fa que tinguem un reconeixement internacional pels nostres productes, inclosos els catalans dins de l’Estat espanyol.

En l’economia, al marge de les qüestions purament sanitàries, és evident que les qüestions relacionades amb l’alimentació són molt importants, com és el cas de les matèries primeres cotitzades en borsa. No resulta baladí el sector de l’alimentació en quant a ser primordial per a l’existència però també per a l’economia del nostre país.  El volum de negoci en la indústria a Catalunya l’any 2016 va ser de 130.003,4 milions d’euros. Les agrupacions d’activitat que concentren el major volum de negoci són les indústries de productes alimentaris (23.411 milions d’euros) per davant de  les indústries químiques (16.830,5 milions d’euros), 

Atès que Catalunya és capdavantera en matèria de seguretat alimentària, fins a quin punt s’aprofita aquesta expertesa a nivell estatal?

Si parlem dels organismes que treballem per a la seguretat alimentària, tenim a l’Estat Espanyol l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).  Com que les competències en l’àmbit de control alimentari i salut pública estan transferides a les comunitats autònomes són aquestes les que tenen la principal funció d’execució i l’AESAN té la funció de coordinar les comunitats autònomes i ser el punt de contacte amb la Comissió europea, encara que sempre hi ha molts aspectes a millorar en totes les organitzacions, sobretot tenint en compte que no solament es posen aliments a l’abast dels consumidors sinó que el món de l’alimentació té una gran transcendència econòmica, comercial, de globalització i d’exportació.

Segons l’Observatori de Clústers Europeu de l’Escola Econòmica de Estocolm, Catalunya, en funció de l’any, és la primera o la segona regió europea de concentració d’indústries alimentàries i, posició en disputa amb Lombardia i amb una regió del sud d’Alemanya. Sempre hi fem pòdium. Les indústries agroalimentàries se situen en segona posició, en la oferta llocs de treball desprès de la construcció. Les indústries agroalimentàries representen també el primer sector industrial en vendes i el primer exportador de Catalunya (IDESCAT).

Ens podria dir d’una manera global quines  són les funcions de la seva subdirecció?

És una subdirecció creada de la suma de dues subdireccions, la de seguretat alimentària i la de protecció de la salut, que per motius de reestructuració es van ajuntar en un únic comandament, però que continuen funcionant igual.

¿Què entenem per seguretat alimentària? Des del començament del segle, amb la consolidació de la necessitat de cercar una solució a una sèrie d’episodis que havien passat a finals del segle passat (vaques boges, dioxines, clenbuterol…)  ja es va veure la necessitat que algú se n’ocupés de la manera més independent i menys compromesa possible amb altres interessos, entre ells els econòmics i de producció agroalimentària. Hi ha d’haver una certa separació entre qui ha de controlar les indústries i els establiments alimentaris o gestionar una alerta i els interessos econòmics de les empreses, tenint en compte els riscos a gestionar  de manera raonable per a protegir la població i sempre basat en el coneixement tècnic i científic disponible.

Va començar, primer nivell de la Unió Europea i després en els diversos països i també a Catalunya, a ocupar-se de la seguretat alimentària mitjançant la creació d’agències de seguretat alimentària, com inicialment es va fer el 2003 amb l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), més tard integrada dins de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) però respectant els condicionaments i basat en les 3 potes establertes a la UE pel Reglament (CE) 178/2002, és a dir, avaluació, gestió i comunicació del risc.

Avaluació del risc

Es fa amb la base d’un Comitè Científic. Per això l’ACSA està reconeguda com organisme capaç avaluador  i, evidentment, també l’AESAN. Creiem que disposar d’un comitè científic de seguretat alimentària, això és molt important perquè no hi ha manera de garantir la seguretat de la cadena alimentària en el seu conjunt si no hi ha també una intenció de valorar els possibles riscos per la salut, per exemple, la producció i consum locals, tenen cada vegada més importància social i econòmica. Així dons, al marge de considerar els possibles riscos d’una alimentació en general, a Catalunya disposem del nostre propi estudi de Dieta Total i així podem avaluar l’exposició a certs contaminants d’una manera més precisa d’acord amb el nostre tipus de consum d’aliments i dieta i edat. També cal tenir present els canvis d’hàbits de consum, darrerament es menja molt més peix cru i algues, que fins ara no formaven part de la nostra dieta habitual, i per això estem avaluant si pot tenir un impacte a mig termini en la nostra salut. Si no avalues no pots fer una bona comunicació del risc. L’economia, és a dir els recursos disponibles, tenen molt a veure amb fins a quin punt pots fer els estudis necessaris per fer una completa avaluació del risc.

Gestió del risc

Consisteix en aplicar aquelles mesures que tenim a l’abast per comprovar el compliment normatiu, la seguretat alimentària a nivell europeu està molt reglamentada, es tracta principalment de fer vigilància i el control del aliments, la indústria i els establiments. Així com la gestió del Sistema Coordinat d’intercanvi  Ràpid d’Informació (SCIRI), sistema que permet avisar de les alertes alimentàries i que funciona les 24h els 365 dies a nivell de tots els països de la UE, el qual evita que productes amb algun nivell de risc arribin al consumidor.

Hi ha una crítica que diu que a Catalunya hi ha massa regulació alimentària.

A la UE hi ha reglaments, d’aplicació immediata als Estats membres, i directives, que precisen una transposició a la legislació nacional. Des del conegut popularment com paquet d’higiene que és un conjunt de 4 reglaments que venen a dir com la CE vol que es comportin els operadors econòmics i també les administracions davant dels operadors per controlar-los i que diferents sectors pel seu especial risc necessiten una regulació especial, per exemple els aliments d’origen animal. Tot això no ha sofert una sobre-regulació sinó més aviat ha causat la derogació d’algunes normes nacionals. Els reglaments comunitaris permeten que els aliments es puguin moure lliurement d’un país a un altre de la UE, amb control a l’origen o control al destí. No hi ha una sobre-regulació sinó que es tendeix a simplificar. Però això implica que els operadors disposin d’un correcte autocontrol, doncs els operadors són els primers que han garantir la seguretat alimentària i d’estar interessats a saber quins riscos poden tenir el aliments durant la producció i abans del consum. Les administracions han de fer controls proporcionats, en funció del nivell de risc més o menys alt i tenint en compte que els recursos són limitats.

També es critica el compliment de la regulació per part de les PIMES com és el cas de la venda de llet crua.

Està previst en els reglaments que es pugui aplicar una certa flexibilitat per a alguns productes locals o per a algunes maneres de produir. Els reglaments permeten que diferents comunitats o regions europees puguin autoritzar certes excepcions locals per a petits productors, com és el cas de la llet crua a Catalunya però per poder comercialitzar-la s’han de produir unes condicions molt concretes de sanitat animal i un condició sobre què ha de fer després el consumidor –bullir-la. Aquesta flexibilitat ve condicionada a les condicions de sanitat animal i a la relació directa del consumidor amb el productor. Hi ha una tendència a retornar a formes de consum més directes.

La tecnologia alimentària ha fet un gran desenvolupament que permet tenir a disposició dels consumidors aliments durant les 24 hores del dia, amb una conservació escrupolosa. No podríem tenir una vida laboral i social si no tinguéssim la tecnologia actual. Això no vol dir que no hi hagi una sèrie de riscos que hem de saber balancejar. Ara hi ha una moda de consumir abundants vegetals crus. Menjar vegetals crus en principi és saludable, però pot comportar  un major  risc si no s’higienitzen correctament sota l’aigua freda clorada o amb hipoclorit. Per exemple, els vegetals ecològics, no per ser ecològics tenen un risc inferior, així doncs cal que  s’higienitzen abans de consumir-los, ans el contrari els riscos microbiològics poden ser més elevats en els aliments ecològics si es crea una falsa seguretat en el consumidor. Els riscos s’han de valorar en el conjunt de la cadena alimentària. Les institucions públiques ja tenim els instruments necessaris per controlar la seguretat alimentària i per detectar els incompliments.

Comunicació del risc

Els resultats de qualsevol informació sensible, després de l’avaluació, s’han de comunicar als professionals propis i se n’ha de informar a la població. Per exemple, quan hem d’informar que el metil-mercuri present a la musculatura dels peixos  predadors com el  peix espasa o  la tonyina pot ser tòxic per les persones consumit a certes concentracions, ho hem de comunicat a la població sensible (dones embarassades i nens de curta edat) que pot ser que el seu consum estigui  a prop del màxim tolerable d’aquest contaminant, hem de dir a aquests grups de població que limitin el seu consum de peix d’altres espècies i que preferentment consumeixin peixos petits. El mateix passa en relació als bolets tòxics i la informació que en donem a la població per evitar que consumeixi varietats no segures, tot i que cada any tenim intoxicacions per consum de bolets.

Quin organisme fa els controls, l’Agència Catalana de Consum, altres organismes o vostès?

L’Agència Catalana de Consum té la competència de controlar la seguretat del consum i de l’ús de qualsevol producte o servei. En el cas dels aliments, sobretot en els aspectes de l’etiquetatge que no tenen directament una incidència sobre la salut, per exemple el pes net. Quant als aspectes dels aliments relacionats amb la salut, la competència rau en la nostra Agència de Salut Pública, com podria ser el fet de no destacar en l’etiquetatge els ingredients que poden produir al·lèrgies. Tenim una coordinació amb l’Agència Catalana de Consum per millorar el control dels aliments i ens hi posem d’acord.

També ens posem d’acord amb el Departament d’Agricultura i hi tenim comissions de coordinació i una estreta relació. Els nostres respectius tècnics parlen molt sovint entre ells, tant en l’àmbit de la producció vegetal i animal com amb el tema de fraus.

A la UE l’avaluació del risc la fa l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), mentre que la gestió i la comunicació del risc la fa la Comissió i els Estats membres, la qual cosa dona independència a l’avaluació respecte a la gestió i la comunicació. Vostès tenen totes 3 activitats integrades?

Actualment són àmbits separats perquè l’avaluació la fa el nostre Comitè Científic Assessor,  format per experts procedents de universitats o centres de recerca, els quals emeten el seu informe de forma independent i altruista. Els principals experts en cada matèria en formen part.

Quantes persones hi ha a la seva subdirecció? És un nombre suficient?

En total som 102 persones, de les quals 51 s’ocupen de la seguretat alimentària, 10 persones de la salut ambiental, 41 persones en els 4 laboratoris territorials de Salut Pública repartits entre Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, així com el laboratori de Barcelona ciutat compartit al 50% amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona i un 50% nosaltres.

L’ASPCAT té una estructura de 5 serveis regionals en el territori i diferents serveis dels quals pengen els inspectors. En total som unes 800 persones, sumant-hi tot tipus de funcionaris, que s’ocupen també de la seguretat ambiental que engloba aigua de consum, legionel·la, productes químics, control de plagues i control dels mosquits (arbovirosi), essent ara aquest darrer un problema molt important degut a les noves espècies de mosquits que ens ha dut el canvi climàtic i que són transmissores de malalties amb certa transcendència per la salut de les persones i els animals.

Quines possibilitats hi ha d’utilitzar els insectes com a font de proteïnes?

Si aquests mosquits s’empressin per a l’alimentació, amb la calor alguns dels virus que porten a la sang s’inactivarien. A Europa havia estat tancada la possible comercialització d’insectes consumits en altres cultures. Després l’EFSA va considerar que podrien ser considerats com “nous aliments” que com a tals requereixen una avaluació prèvia dels possibles riscos per a la salut. L’EFSA n’ha fet alguns estudis preliminars per concloure que dels més de 2000 insectes que s’han valorat tenen alguns riscos, com passa en els aliments d’origen animal. L’Estat espanyol va autoritzant certs insectes en funció dels informes favorables emesos per l’EFSA. Sobre això caldrà una altra via de vigilància i control específic de la producció i comercialització  d’aquests insectes, haurem d’aprendre a avaluar i gestionar els possibles nous riscos partir d’ara, de la mateixa forma que ho fem amb els animals de granja.

Quins altres canvis en la forma d’alimentar-nos poden comportar riscos per a la salut?

Qualsevol canvi en la manera d’alimentar-los haurà de passar per un control de la seva seguretat i els operadors econòmics mitjans i grans ja tenen els seus professionals de tecnologia dels aliments. L’empresa comercialitzadora hauria de descobrir els riscos abans que qualsevol altre. Quan arribem a descobrir un risc al final de la cadena és que no s’ha fet un bon control del risc per part de l’empresa. Avui dia hi ha molts pocs episodis de riscos greus incontrolats en comparació amb el volum ingent d’aliments que es consumeixen. Això és degut a què tant la indústria com les autoritats són molt competents i els consumidors estan cada cop millor informats.

Altra cosa són les modes que porten a consumir aliments que corresponen a dietes no habituals en el nostre entorn, algunes persones s’hi exposen més del que s’haurien d’exposar. Cadascú ha de saber molt bé quin és el seu paper. Per exemple, la globalització i  la venda per internet fa  més difícil controlar la seguretat en la comercialització dels aliments, donat que no hi ha un lloc físic on fer els controls o trobar els responsables del producte que poden ser a milers de kilòmetres de distància. Ara amb l’Agència Catalana de Consum ens estem plantejant com controlar aquesta venda que pot venir des l’altra punta del món directament al consumidor. El consumidor ha d’estar molt ben informat perquè sàpiga quina informació i garanties necessàries  dels aliments que ha de constar en les webs i quins són els seus drets.

Avui en dia les xarxes socials estan creant “fakes news”

A ningú se li escapa que els “influencers” mouen diners. Això no deixa de ser un problema d’educació de la població. També passa sovint amb algunes notícies poc rigoroses que surten en mitjans de comunicació. El problema és que qualsevol informació vola ràpidament a través de la xarxes, mentre que la informació fiable i contrastada requereix un esforç important i una demora en el temps abans de respondre i rebatre adequadament les informacions errònies. Per exemple, els complements alimentaris i altres tipus de productes complementaris poden ser un seriós problema perquè, encara que són necessaris i útils per complementar la dieta d’algunes persones o grups de població, ara hi ha un gran ventall de productes, molts d’ells de venda per internet i d’origen incert o amb ingredients no permesos en els complements que acaben creant problemes de salut. Això és el que ens trobem moltes vegades en la xarxa europea d’alertes, on Catalunya està integrada i gestiona cada any amb quasi 200 alertes, que ens afecten com destinataris o perquè són productes que s’han elaborat aquí, que ens permet aturar la comercialització i el consum dels productes que no són segurs.

Quins controls específics es fan dels aliments destinats a l’exportació?

Els països tercers ens venen a fer auditories de com produïm i controlem els aliments produïts aquí. Tinguem en compte que el 50% de les exportacions espanyoles de carn de porc es fan des de Catalunya.  Des del punt de vista econòmic això és molt positiu però ens exigeix un treball extra molt important. El país tercer al marge o no de  inspeccionar les instal·lacions de l’empresa exportadora, però sempre ens examina i audita com portem a terme el control oficial que se’n fa per part de les autoritats sanitàries. No es pot concebre l’exportació sense aquest control oficial. Això ens ha comportat un augment de treball important, a vegades estressant i haver de destinar més  recursos humans i econòmics per atendre les peticions de les indústries exportadores i les auditories dels països tercers. Molts dels nostres recursos els hem hagut de dirigir a fer controls no amb les normes de la UE sinó amb normes i criteris de les autoritats del país comprador de destí. Això ha estat especialment complicat en determinats països com ara els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Xina i Japó.

Agraïm a la Carme el temps que ens ha dedicat i la seva profunda implicació en tots els temes que ens ha comentat. Li fem unes fotos i ens ofereix la seva col·laboració futura per al que calgui.

Apropament als hipotètics impactes del BREXIT a l’agroalimentació catalana

Per Rosa Bonet i Francesc Reguant

El BREXIT posa en risc l’estabilitat de les relacions comercials entre El Regne Unit i els països de la Unió Europea. El probable reforçament de l’euro en relació a la lliura esterlina i la possibilitat, segons com es plantegi la sortida del Regne Unit, que es trenquin les relacions de mercat únic, afecten negativament al comerç entre ambdues unitats econòmiques i sobretot dificultaran, per encariment, les exportacions des de la Unió Europea i, per tant, des de Catalunya. Les conseqüències depenen, en bona part, de la forma en que es produeixi la separació: sense acord o amb acord. La versió dura no interessa a ningú i, per tant, és la menys probable.

Podem destacar diversos tipus possibles d’efectes:

a) En relació al marc pressupostari de la UE el Regne Unit és contribuïdor net a la Unió Europea i, per tant, hi haurà un impacte pressupostari que amb alta probabilitat pot afectar al conjunt dels fons de la PAC.

b) Possible impacte en la dinàmica exportadora de l’agro català. Els factors que hi podrien afectar son:

1.- Complexificació burocràtica que tindrà certa importància en el moment inicial.

2.- Efecte sobre el consum d’importació com a conseqüència d’uns nous aranzels i d’una caiguda de la lliura esterlina. Pel que fa als aranzels, en un escenari d’acord, cal pensar que es mantindrà el lliure comerç o formules que s’hi apropin. Quant a la lliura la devaluació ja ha estat en bona part descomptada. (Figura 1)

Imagen1

Figura 1.- Evolució de la relació de la lliura respecte a l’euro

3.- Possible desviament de comerç vers altres països proveïdors no europeus, en un escenari de trencament dur, aquest seria més factible. Però, en el supòsit d’un trencament acordat, aquest risc resta força disminuït.

4.- Tanmateix els factors d’incertesa vindran també de la ma de les noves tensions comercials a nivell internacional propiciades per Donald Trump, amb un possible paper exigent d’Estats Units, sobre un hipotètic nou client com podria ser un Regne Unit fora de la UE.

Segons es realitzi una separació acordada o no els impactes poden ser ben diferents tal com assenyala el quadre de la figura 2

Brexit 2

Figura 2.- Efectes del Brexit segons sigui amb acord o no

Quant a l magnitud del possible impacte, en termes estadístics les exportacions a UK des de Catalunya han tingut un fort creixement la darrera dècada. De 2007 a 2018 la taxa de cobertura agroalimentària ha passat de 77,7 % al 183,9 %, període en el que  s’han doblat les exportacions. (Figura 3)

Brexit 3

Figura 3.- Evolució del comerç exterior agroalimentari de Catalunya amb el Regne Unit

En conjunt representen el 5,8 % del conjunt d’exportacions agroalimentàries catalanes, un quota prou significativa. Els principals productes exportats son carnis (19,3 % del total exportat), begudes ( 16,4 %), fruita (9,4 %), elaborats de cereals (8 %) i olis (6,4 %). (Figura 4)

Brexit 4

Figura 4.- Percentatge relatiu dels diferents productes agroalimentaris exportats des de Catalunya al Regne Unit-

El Regne Unit ocupa la cinquena posició en el ranking per països d’exportacions agroalimentàries des de Catalunya, tal com mostra la figura 5

Brexit 5

Figura 5.- Ranking per països de les exportacions des de Catalunya

En resum, el BREXIT ha de ser motiu de preocupació. Caldrà estar atents a les concrecions del pacte de ruptura del Regne Unit amb la Unió Europea, tot i que hi ha una certa probabilitat que s’acabin adoptant acords que evitin dificultar les relacions comercials.

Finalment, a fi d’aportar una opinió més àmplia, tot seguit adjuntem els enllaços a algunes de les opinions expressades recentment en diversos mitjans de comunicació

https://www.diaridetarragona.com/economia/Que-efectos-tendra-el-Brexit-sobre-las-pymes-20190204-0033.html

https://elmon.cat/economia/brexit-dur-podria-caure-sector-agroalimentari-estatal-54-anual-2020

https://www.lavanguardia.com/economia/20190218/46503284266/la-agricultura-europea-ante-los-efectos-del-brexit.html

https://cronicaglobal.elespanol.com/business/brexit-acuerdo-exportaciones-agricolas_225420_102.html

http://valenciafruits.com/un-brexit-duro-llevaria-al-consumidor-britanico-a-pagar-la-fruta-espanola-mas-cara/

 

https://www.google.com/amp/s/amp.expansion.com/economia/2019/03/04/5c7cccbf46163fdb788b458d.html

https://www.merca2.es/brexit-recesion-agroalimentario/amp/

 

 

 

2a Jornada sobre bioeconomia: bioeconomia de les infraestructures verdes (27 maig)

INSCRIPCIONS AQUÍ

Bioeconomia és el nom modern de quelcom que ja existeix des que hi ha agricultura. De l’agricultura i els boscos no només n’obtenim aliments, sinó també fusta, combustibles, suro, materials tèxtils, llana, cuiro, etc., etc.

Avui aquest concepte guanya actualitat i rellevància atesa la necessària orientació del sistema econòmic vers un desenvolupament sostenible, la qual cosa requereix basar l’economia en productes  renovables. I, sens dubte, la gran fàbrica de productes renovables es el sector agroforestal.

Alhora, el concepte també guanya especificitat i robustesa, la tecnologia ens permet pensar en una dimensió diferent, en unes potencialitats incrementades de la producció biològica. La biotecnologia, les tecnologies digitals, la nanotecnologia, , etc. ens permeten albirar un ventall immens de noves oportunitats.

Les Comissions d’Economia i Sostenibilitat i d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes de Catalunya han organitzat un cicle de Jornades per aprofondir en la bioeconomia des de diferents angles. La propera Jornada té previst el següent contingut

 

2a Jornada.- Bioeconomia de les Infraestructures Verdes (27 de maig 2019)

Horari: 18:0h- 20:30 h

Moderació de la Jornada: Anna García

Ponències:

  • Josep Garriga Sala, economista que ens parlarà sobre els efectes de l’escalfament global.
  • Rosendo Castellò i Pujol, empresari i president del Consorci Forestal de Catalunya i QualitySuber.  Que ens parlarà sobre la producció forestals de fusta i el de suro i les aplicacions avui en el mercat alimentari i de la construcció i l’energia.
  • Ana Belèn Noriega, Secretraia General de PEFC España que en parlarà de la certificació de la fusta sostenible, la cadena de custòdia i les aplicacions.
  • Teresa del Pozo Lerida, arquitecta, que ens explicarà l’aplicació de la fusta en l’arquitectura de la construcció. Amb exemples i sobre el nou paradigma de l’edificació.

Cloenda de la Jornada: Francesc Reguant

———————————————————————————–

Jornada ja realitzada:

1.- Bioeconomía- Una Oportunitat Empresarial (18 de febrer 2019,

 

Jornades futures programades:

3.- Bioeconomía i innovació (octubre 2019)

4.- La bioenergia dins del cicle de l’economia circular (febrer 2020)

L’exportació espanyola de fruites i hortalisses arriba 12.832.000 d’euros el 2018

Per Jesús Domingo

L’exportació espanyola de fruites i hortalisses fresques ha arribat 12.832.000 d’euros el 2018, amb un increment interanual de l’1% i el volum s’ha situat en 12,5 milions de tones, un 1% menys, segons les dades actualitzades, ahir, pel Departament de Duanes i Impostos Especials, mantenint-se la tendència a l’estabilització dels últims tres anys, segons FEPEX.

L’exportació d’hortalisses en 2018 ha crescut un 4,4% en volum i un 0,4% en valor en relació amb 2017, totalitzant 5,3 milions de tones i 5.290 milions d’euros, destacant, dins del grup de les hortalisses més exportades, els creixements de pebrot, cogombre i enciam, mentre que tomàquet va descendir un 7,5% en valor, amb 927 milions d’euros i es va mantenir estable en volum amb 812.571 tones. L’exportació de pebrot s’ha situat en 745.903 tones (+ 8,6%) i 977.200.000 d’euros (+ 2%), la de cogombre va ascendir a 648.521 tones (+ 3,4%) i 595 milions d’euros ( + 5%) i la de enciam es va elevar a 795.195 tones (+ 4,3%) i 690 milions d’euros (+ 4%).

Les fruites van registrar el 2018 un descens interanual del volum del 4,4%, totalitzant 7,1 milions de tones, mentre que el valor va augmentar un 1,4%, ascendint a 7.542.000 d’euros. Cal destacar el significatiu descens de nectarina, amb un 24% menys en volum i un 2,4% en valor, totalitzant 357.471 tones i 408 milions d’euros, préssec amb 382.378 tones (-16%) i 381 milions d’euros (+ 1 , 5%) i pruna amb 71.565 tones (-27%) i 86 milions d’euros (-13%), així com caqui, amb 168.341 tones (-22%) i 173 milions d’euros (-10%), mentre es s’observa un fort creixement en altres fruites com síndria, amb un 17% més en volum i un 32% en valor, totalitzant 861.952 tones i 428.600.000 d’euros, raïm de taula, amb 170.658 tones (+ 19%) i 337 milions d’euros (+ 18%), gerd amb 50.414 tones (+ 10%) i 383 milions d’euros (+ 11%) i nabiu amb 57.802 tones (+ 24%) i 324 milions d’euros (+ 18%).

Andalusia és la principal comunitat autònoma exportadora, amb 4,1 milions de tones (+ 4%) i 5.066.000 d’euros (+ 3%), seguida de Comunitat Valenciana, amb 3,7 milions de tones (-1%) i 3.412 milions d’euros (-1%) i Múrcia amb 2,5 milions de tones, la mateixa quantitat que en 2017 i 2.504 milions d’euros (+ 3%).

Per països, l’exportació a la UE va representar el 94% del total, destacant l’evolució positiva dels tres primers mercats: Alemanya, amb 3.431.000 d’euros (+ 3%), França amb 2.300 milions d’euros (+ 5%) i Regne Unit, amb 1.766.000 d’euros (+ 3%). Per contra, retrocedeix el exportat fora d’Europa, que cau un 10% i se situa en 534 milions d’euros, el que reflecteix les dificultats i barreres existents per accedir a un ampli grup de països tercers, segons FEPEX. Destaca el bon comportament de Canadà, una vegada que ha entrat en vigor l’Acord Comercial amb la UE, on es va exportar un 36% més, ascendint a 93,4 milions d’euros, mentre cauen fortament les exportacions als Estats Units, que es redueixen a 50.300.000 d’euros.

 En 2018, la importació de fruites i hortalisses fresques va seguir creixent fortament, amb un 8% més en volum i un 9% més en valor que el 2017, situant-se en 3,3 milions de tones i 2.757.000 d’euros, amb un ampli ventall de productes, entre els quals destaca en fruites, l’alvocat amb 237 milions d’euros, el kiwi, amb 192 milions d’euros i la poma, amb 147 milions d’euros i en hortalisses, la patata amb 209 milions d’euros i la mongeta verda amb 175 milions d’euros (+ 13%).

Per Fepex, el comportament del conjunt de fruites i hortalisses en 2018 reflecteix la transcendència del mercat comunitari per al sector espanyol que segueix sostenint l’exportació. Reflecteixen també que la diversitat és una de les principals fortaleses del sector espanyol, permetent compensar la forta competència exterior en determinats productes.

Malgrat l’augment global de les vendes s’estan donant seriosos problemes en alguns subsectors com la fruita d’os, els cítrics -especialment taronges i mandarines-, remolatxa sucrera, etc.

Font: Fepex

Seguim amb venda a pèrdues

Per Jesús Domingo

Nou enuig perquè als supermercats s’incrementen els casos de venda a pèrdues de la llet

Des de l’Organització de Productors de Llet (OPL) han mostrat el seu enuig pels nous casos de venda a pèrdues de la llet als supermercats i han advertit que “ni autoritats ni distribució tenen pudor en parlar de reflexió i de preus dignes, quan les superfícies comercials estan plenes de vendes de llet a pèrdues. Mentre el Ministeri d’Agricultura i el seu ministre aconsella reflexionar -i només reflexionar-, coneixem que l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) ha rebut del sector lacti el que major nombre de denúncies, 103 d’un total de 243, i és el segon en el major nombre d’infraccions amb sanció per incompliments amb 295 sobre 1.500 i sempre pel mateix”.

Aquesta vegada és en Hipermercat E. Leclerc, a Salamanca, on els socis de l’OPL s’han trobat una oferta de Llet Solar de Galícia (de Leche Río) a 0,49 €, “bastant per sota del seu cost i sense justificació, perquè com es llegeix en l’etiqueta la seva caducitat està datada al juliol d’aquest any, a cinc mesos vista”.

El president de l’OPL, José Alberto Martín, destaca que “es dóna la casualitat que aquesta denúncia i la de Supermercats Lupa, on l’oferta era també a 0,49 €, era llet envasada per Leche Río, etiquetada en ambdós envasos com a llet de Galícia. Estem farts. La AICA ha de posar-se a treballar sense dilació, davant d’aquesta nova onada de vendes per sota del cost. Aquest organisme i els governs han d’abandonar la seva passivitat i fer complir la llei, imposant sancions exemplars davant els casos de venda a pèrdues de la llet. Recordem que 0,60 € va ser el preu fixat com a mínim, en l’acord de setembre de 2015, després de la “Marxa Blanca” i les protestes succeïdes a Galícia, precisament, però que sembla ja van quedar en l’oblit”. Afegeixen que el preu haurà de superar els seixanta cèntims, perquè cal tenir en compte les pujades experimentades des de 2015 en les factures de la llum i gasoil i en els processos de producció i transformació.

Insisteixen que el preu ajustat perquè els ramaders vegin compensat el seu treball i esforços són 0,65 € en els lineals de venda al públic, ja que el ramader només cobra al voltant de 0,33 € de mitjana (amb IVA inclòs) . Una quantitat a la qual caldrà sumar transformació, envasats, transports, entre d’altres despeses. Tal com ja van dir fa tan sols uns dies en la seva nova denúncia de casos de venda a pèrdues de la llet, “utilitzant la llet com a producte reclam provoca competència deslleial entre supermercats, creant una baixada de preus en els lineals, que repercuteixen perjudicant, sobretot, al productor que està abocat a tancar”.