Cinc minuts amb en Joan Miret: fructicultura ecològica

Reportatge de Francesc Reguant

En Joan Miret

Aquest mes a Obealimentària volem conèixer una experiència d’agricultura ecològica en fruita fresca. Ens dirigim, doncs, al Poal (Pla d’Urgell) per parlar amb en Joan Miret, qui ens atén de seguida i ens regala tot el temps i coneixements que conté aquesta entrevista. Tant sols al apropar-nos a les plantacions criden l’atenció unes pomeres protegides per unes malles, una protecció ben diferent a l’habitual xarxa anti-pedra. Sovint darrera d’una cosa diferent, d’una “raresa”, hi sol haver innovació i persones innovadores.

En Joan Miret és la típica persona feta a si mateixa, autodidacta de moltes habilitats, inquiet per conèixer el que l’envolta i per comprendre tot el que necessita. D’origen pagès, “vaig creixer sota l’ombra d’un remolc de tractor”, ha continuat fent de pagès amb la mentalitat d’autosuficiència que ha acompanyat la cultura de les explotacions familiars agràries catalanes. Així un dia va arribar internet i va pensar que calia dominar-ho i va realitzar els estudis corresponents. Més endavant es va preguntar perquè calia pagar electricitat si li sobrava sol a casa seva i va haver de formar-se per a posar en funcionament les plaques solars. Finalment un dia es va adonar de la incoherència que les fruites i verdures que menjaven a casa seva procedissin d’un petit hort on no s’aplicava cap producte químic, en canvi ell produïa i venia fruita i cereals on aplicava els fitosanitaris que la producció convencional exigia. I va pensar que havia de canviar. Un canvi que tal com confessa va ser difícil. Tot seguit ens ho explica.

Em podria descriure les dades bàsiques de la seva explotació?

Disposo de 10 ha de pera, 15 ha de poma i 6 ha que destino a la producció de panís o algun altre cereal. Tanmateix, al optar per l’agricultura ecològica se’m van tancar les vies que fins llavors disposava per donar sortida a la producció, fet que em va suggerir o exigir donar un pas més a fi de realitzar jo mateix la comercialització de la producció, vaig adonar-me que només podria sortir-me’n si abastava tota la cadena. Avui hi ha set persones treballant a l’explotació on produïm, emmagatzemem i comercialitzem. Ha estat una transició difícil, amb costos afegits indubtables però amb el resultat satisfactori de poder oferir un producte sense residus químics.

Un resultat que l’ha obligat a “complicar-se la vida”?

És cert, produir convencional és mes còmode, el pagès ha abdicat de fer de pagès, solament segueix el receptari que li indiquen en llavors, fertilitzants, fitosanitaris, etc. Tot és més fàcil però et fa més feble quan sorgeixen problemes imprevistos, els quals a l’agricultura sovintegen.

Però a la vida sempre tens uns objectius com a persona, sobre què vols fer amb la teva vida i la teva feina, la teva feina va molt més enllà de guanyar uns diners. T’adones que estàs fent de pagès però no ets feliç, no estàs a gust amb lo que fas. T’adones que per a tu i per la teva família vols el menjar sa, però amb les pomes i peres que produeixes utilitzes productes químics. Això et fa entrar en contradicció.

Quins han estat els seus referents teòrics per donar aquest pas?

En aquest punt vaig trobar una persona que veia l’agricultura des d’un altra perspectiva: Josep Ramon Sainz de la Maza, que fa agricultura regenerativa, això és un tipus d’agricultura que fan a Sud-Amèrica. A partir d’aquí acabes descobrint la vida que hi ha a l’entorn del que nosaltres estem treballant, a mi se’m van obrir moltes explicacions de com funciona la vida.

Un altre referent va ser en Nacho Simon, que em va obrir el coneixement a la microbiologia. És un mon apassionant. Em vaig comprar un microscopi i vaig començar a reproduir tot tipus bacteris i fongs. Em van interessar especialment les micorrizes per la seva associació simbiòtica amb la planta.

Avui els fongs o altres microorganismes així com els depredadors o altres productes com feromones que necessito els compro als establiments especialitzats, però m’ha sigut de gran utilitat l’esforç que he fet per entendre la manera d’actuar de la biodiversitat que ens envolta.

Per facilitar la nostra comprensió li proposo que ens expliqui, com a exemple, la funció de les xarxes que rodegen els camps de pomeres.

Tenen una triple funció. En primer lloc establir una barrera física contra les garses, aquests animals tenen clara preferència per la fruita ecològica que no està tractada amb fitosanitaris. Les garses, el primer any d’ecològic, es van menjar una part molt important de la producció, per això em vaig plantejar posar les xarxes. En segon lloc forma part del tractament contra la carpocapsa. Aquesta és una papallona nocturna la larva o cuc de la qual és capaç d’introduir-se en el fruit i arribar fins a la llavor. Per combatre-la utilitzem feromones sexuals, de tal manera que el mascle es perd en el núvol de feromones i acaba no trobant a la femella. Però aquestes papallones han après que calia sortir de l’entorn ple de feromones per anar a un altre lloc a fecundar-se i tornar al camp de pomeres. La xarxa els priva del retorn. En tercer lloc compleixen també una funció contra les pedregades.

Parli’m dels rendiments productius i dels preus

La producció habitual en agricultura convencional era el doble del que ara produeixo amb ecològic. La baixada de producció és important, però a nivell de preus no tenen res a veure, en el mon convencional tu pots fer molts quilos i perdre diners. En canvi en ecològic si aconsegueixo fer un 50 per cent de les pomes bones, ja es genial.

Tal com he explicat a l’explotació realitzem tot el procés de producció, selecció, emmagatzematge (en part) i comercialització, de tal manera que el preu de venda final acaba sent remunerador. En el circuit tradicional el pagès rep un 20 % del preu final del consumidor, en canvi jo puc vendre aproximadament al preu del consumidor final de fruita convencional,

Es realment important la diferencia de rendiments entre convencional i ecològica

En ecològic, quan produeixes al ritme de la natura és molt difícil que tota la fruita sigui per a tu, la natura demana i tu has d’acceptar compartir-ho amb ella. Potser la gent no ho entén doncs cada vegada estem més allunyats del camp.

En aquest cas l’objectiu és la idea de menjar mes saludable?

Nosaltres com a humans, som exactament igual que qualsevol planta , tot lo que fem a una planta o com la treballem , és lo mateix que ens passa a nosaltres . Quan jo poso un conservant a les pomes o peres , habitualment per guardar-les en una càmera, el conservant es un fungicida i el fungicida esta dient a les pomes: “ei! Jo estic aquí ! no us preocupeu! cap fong us atacarà!”.

Llavors nosaltres mengem aquesta poma i aquest conservant també ens el mengem. Al nostre aparell digestiu fem un procés natural de degradació ràpida dels aliments perquè es tornin energia, tanmateix quan mengem un producte amb conservants sabem que cap fong ni cap bacteri podrà atacar aquell menjar, però la teva flora intestinal, que hauria de degradar el menjar tampoc podrà fer-ho o li serà més complicat.

Estem fent malbé la nostra biodiversitat interior i per tant estem perdent a marxes forçades la capacitat que tenim com a humans de processar qualsevol aliment. El què és més greu és que quan perdem la capacitat de processar aliments i mengem alguna cosa de la qual ja no tenim el bacteri o el fong que la degradarà entrem en al·lèrgies perquè el teu cos es defensa de la incapacitat per degradar aquell producte.

A qui ven la fruita que produeix i comercialitza?

Els clients son molt variats. Començant per la meva família, els meus amics, les persones que saben del meu projecte, les botigues de l’entorn i de la resta de Catalunya, als qui venen a mercats locals, als qui fan cistelles ecològiques, empreses d’interès social que confeccionen producte ecològic, distribuïdors de col·legis, distribuïdors de productes Eco, assentadors de mercats i, també, a la indústria de transformació de la fruita.