Per Francesc Reguant
Catalunya és un país molt muntanyós, el 50,5 % del seu territori té més del 20 % de pendent, fet que dificulta una agricultura competitiva en bona part del territori. A més, una part significativa del territori té uns graus d’aridesa destacables. Com a resum, Catalunya no compta amb unes condicions naturals favorables per a l’agricultura. Com a conseqüència d’aquest fet solament un 26 % de la superfície de Catalunya està destinada a conreus agrícoles (figura 1).
Figura 1. Distribució de l’ús del sòl a Catalunya 2015. Font: DARP.
En resposta a aquesta debilitat el sector agrari català s’ha especialitzat en ramaderia intensiva i, partint d’aquesta ramaderia, ha desenvolupat la industria de transformació fins a constituir un important clúster carni-ramader. Així el model productiu agroalimentari català requereix de fortes importacions de cereals i soja mentre que en contrapartida exporta carns i elaborats carnis. En conjunt el sistema agroalimentari català és proper a l’equilibri comercial, tal com reflecteixen les dades de comerç exterior de Catalunya 2015.
Tanmateix no deixa de ser un risc la manca d’una agricultura solvent per proveir dels inputs necessaris al sistema agroalimentari. D’aquí la importància de conèixer el grau d’autoproveïment agrícola i establir les polítiques adequades per a incrementar-lo.
Definició i càlcul del grau d’autoproveïment
El grau d’autoproveïment agrícola es el resultat de dividir la producció agrícola (P) pel consum agrícola (C) d’un determinat país.
El consum és equivalent a la producció, més les importacions de fora d’Espanya (Ie) i més les importacions de la resta d’Espanya (Ii), menys les exportacions a fora d’Espanya (Ee) i menys les exportacions a la resta d’Espanya (Ei).
És a dir, Grau d’Autoproveïment (expressat en percentatge) = P / (P + Ie + Ii – Ee – Ei) * 100
Aquest és un càlcul simple. Tant en la producció com en el comerç exterior comptem amb dades actuals i sòlides, però hi ha la dificultat de la disponibilitat i qualitat de les dades de comerç entre Catalunya i la resta d’Espanya. La millor informació que disposem sobre el comerç interregional d’Espanya prové de la base de dades intereg que ofereix una mitjana 1995-2013 i on inclou també la ramaderia i la pesca. A falta d’una informació millor la usem a fi d’oferir unes dades aproximatives, tal com expressa la taula 1.
En qualsevol cas les dades confirmen la debilitat del grau d’autoproveïment de l’agricultura catalana.
| GRAU D’AUTOPROVEÏMENT AGRÍCOLA | |||
| CONCEPTE | UNITAT | IMPORT | FONT |
| Producció final agrícola | M€ | 1.445,3 | |
| Exportacions agrícoles al resta del mon | M€ | 2.626,0 | Datacomex 2015 |
| Exportacions agrícoles a la resta d’Espanya | M€ | 1.455,5 | Intereg promig 1995-2013 |
| Importacions agrícoles del resta del mon | M€ | 4.411,8 | Datacomex 2015 |
| Importacions agrícoles de la resta d’Espanya | M€ | 1.802,3 | Intereg promig 1995-2013 |
| Grau d’Autoproveïment | % | 40,4 |
Taula 1.- Càlcul del Grau d’Autoproveïment. Font: Elaboració ObeAlimentària.
OBEALIMENTÀRIA 
Un pensament sobre “Grau d’autoproveïment agrícola de Catalunya”