Agricultura en els espais urbans i periurbans

Per Xavier Recasens

En els últims anys s’està posant especial interès en l’agricultura en els espais urbans i periurbans. Aquest interès rau en les previsions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU, 2014), aquestes estimen que l’any 2050 el 75 % de la població del món viurà en àrees urbanes i per tant hi haurà la necessitat de garantir el subministrament d’aliments a aquesta població. Aquests aliments han d’ésser sans des del punt de vista sanitari i que permetin dur a terme una dieta saludable i adaptada a la diversitat cultural.

agro-urbana-1

  • Foto 1. Pla de Palou – Granollers (Vallès Oriental). Font: Xavier Recasens

L’any 1999, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) defineix l’agricultura urbana i periurbana com a: ‘… té lloc dintre i al voltant dels límits de les ciutats arreu del món i inclou conreus, animals de granja, piscifactories i productes forestals a zones urbanes i periurbanes. També inclou els productes no fustanyers així com els serveis ecosistèmics que provenen de l’agricultura, la pesca i el bosc’. Ens trobem per tant amb una definició no tan sòls focalitzada en la producció d’aliments o de productes agrícoles no alimentaris com per exemple fibres, matèries primes, plantes ornamentals…, si no també en els serveis ecosistèmics que ens proporciona l’agricultura i que sovint el mercat no recull.

agro-urbana-2

Foto 2 – Robot per a l’alimentació de bestiar vacum en una explotació agrícola al Parc Agrari Sud de Milà (Itàlia) – Font: X. Recasens

Com a servei ecosistèmics s’entén les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes al benestar de la humanitat (The Economics of Ecosystems and Biodiversity, 2008). En el cas de l’activitat agrària aquesta ens produeix aliments i matèries primeres, ens emmagatzema carboni, ens manté la fertilitat del sòl, ens crea hàbitats oberts per a la flora i la fauna, ens ofereixen espais de lleure i turisme, ens preserven paisatges culturals o identitaris…

Agricultura Urbana dins les ciutats

De la definició de la FAO ens trobem amb dues situacions geogràfiques ben diferents, per un costat tenim l’agricultura que es realitza dins les ciutats i per l’altre l’agricultura que es dur en els espais periurbans o suburbans.

De les conclusions del projecte Europeu COST – Action Urban Agriculture Europe (2012 – 2016) es desprèn que l’agricultura urbana que es dur a terme a Europa i per extensió a la resta de països desenvolupats (Estats Units, Canada, Japó, Austràlia…), té com a principals a principals objectius: l’oci, l’establiment de relacions socials entre els practicants, com pot ser el cas dels horts urbans promoguts pels ajuntaments, l’educació o formació en el cas dels horts escolars i la revitalització o visualització d’espais infrautilitzats de les nostres ciutats. Això no treu que en aquest anys de crisis i especialment en els grups més desfavorits de la nostra societat, l’agricultura urbana hagi estat una font per a l’obtenció d’aliments.

agro-urbana-3

  • Foto 3. Horts de Can Barriga – Badalona (Barcelonès). Font: X. Recasens

L’agricultura urbana com a productora d’aliments és especialment important en els països en vies de desenvolupament. On aquesta és la principal font per a l’obtenció de fruites i verdures fresques per a la població de les ciutats. En ciutats de l’africa subsahariana, com per exemple Dar es Salaam (Tanzània), la producció de verdures dins la ciutat representa més del 50 % de les verdures i hortalisses que es consumeixen dins la ciutat.

Als països desenvolupats també hi ha iniciatives d’agricultura urbana que tenen com a principal objectiu la producció d’aliments. Són sovint instal·lacions altament tecnificades i moltes vegades situades als terrats dels edificis, és el que es coneix amb el terme anglès de rooftop production. Aquestes explotacions aprofiten l’estructura de l’edifici, les pèrdues d’energia i les aigües grises en al seu procés productiu. Es per això que requereixen d’un control climàtic, mitjançant conreus protegits (sota hivernacle), i un maneig de l’aigua i la nutrició de les plantes (fertirrigació), ja que sovint el conreu es dur a terme fora del sòl (en substrats inerts tipus perlita, llana de roca, terra volcànica…). Moltes d’aquest sistemes preveuen la producció conjunta de verdures i peix. Aquest tipus de producció es coneix com a aquaponic, ja que combinen la producció agrícola amb petites piscifactories de peixos d’aigua dolça. Una de les critiques que sovint es fa en aquests sistemes de producció més innovadors es que prescindeixen totalment del sòl agrícola (zero acreage farming) i per tant poden afavorir l’expansió de les ciutats consumint el sòl agrícola i els valors que aquests espais aporten a la societat.

Agricultura Urbana en els espais periurbans

Una altra situació és l’agricultura localitzada en els espais periurbans. No hi ha cap definició comunament acceptada dels límits dels espais periurbans. Existeixen definicions com la de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) de l’any 1979, que delimita l’espai periurbà en funció d’anelles concèntriques de radi variable, entre els 10 i 20 km dels límits de lo urbà/urbanitzable, en funció del nombre d’habitants i altres no tant precises, des del punt de vista espacial, com la de Pryor (1968) que defineix l’espai periurbà com ‘la zona de transició en usos del sòl i característiques socials i demogràfiques, situat entre les àrees urbanes i suburbanes construïdes i les zones rurals, caracteritzades aquestes ultimes per l’absència d’habitatges no relacionats amb explotacions agrícoles i ramaderes’.

Aquests espais han estat considerats el rera-ciutats, on s’ubicaven les activitats que la ciutat no volia, com per exemple magatzems a l’aire lliure, zones de desballestament de vehicles, abocadors il·legals, i que sovint romanen com a espais a l’espera de futures transformacions urbanístiques. La necessitat de convertir les nostres ciutats en més sostenibles i que ofereixin espais oberts destinats al manteniment de la biodiversitat, a l’oci i al lleure han tornat a posar en valor aquestes franges o vores prop de les ciutats que havien estat oblidades.

agro-urbana-4

  • Foto 4. Tiana (Maresme). Font: X. Recasens

En aquesta situació on les superfícies agrícoles són prou importants, parlem d’una agricultura on el principal objectiu és la producció agrícola. Per tant parlem d’una agricultura professional duta a terme per agricultors a temps complert o a temps parcial.

Xifres de l’agricultura Urbana a la Regió Metropolitana de Barcelona

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), formada per les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, té una població de 4.772.343 habitants i una superfície de 2.348,4 km2, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya 2015 (Idescat).

Durant els últims anys, els Ajuntaments han iniciat nombrosos projectes d’horts dins les ciutats dirigits a persones de més de 65 anys o a col·lectius amb risc d’exclusió social. No hi ha masses dades que ens donin una visió global de l’agricultura que es dur a termes dins les ciutats. A modus d’exemple:

  • Les ciutats de Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besos i Santa Coloma de Gramenet ofereixen més de 450 places d’horts urbans.
  • No es gens estrany trobar-nos escoles que ofereixen horts escolars dins la seva oferta educativa. Com exemple tenim la ciutat de Badalona on el 75% de les escoles publiques ofereixen horts eductius als seus alumnes.

No tenim, a Catalunya, cap exemple d’explotació agrícola productiva dins les ciutats. Si bé en estudis recentment publicats per E. Sanyé (2015), estimen que si el 8 % dels terrats de les instal·lacions industrials de la Zona Franca (Barcelona) fossin destinats aquests tipus d’activitats agrícoles podrien subministrar tomàquets per a 150.000 habitants.

La superfície agrícola de la Regió Metropolitana és de 18.385 ha., segons les Estadístiques Agrícoles del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) per l’any 2015. Aquesta superfície, consultant les mateixes estadístiques del DARPA, ha disminuït de les 21.945 ha. de l’any 2008 fins a les 18.385 ha. de l’any 2015 (veure Figura 1).

  • Evolució de la superfície agrícola a la RMB entre el 2008 – 2015. Elaboració pròpia amb dades del DARPA

Per l’any 2015 (DARPA), el 70,8 % de la superfície agrícola esta destinada a conreus herbacis extensius (cereals, industrials…), el 13,2 % a conreus d’horta (verdures i hortalisses), el 13,1 % a conreus llenyosos (fruiters i vinya) i un 2,9 % a conreus ornamentals.

El nombre d’afliliacions a la Seguretat Social del Sector agrari a les comarques de la Regió Metropolitana és de 5.527 afiliacions (Dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu 2016), aquestes representen tan sòls el 0,28 % del total d’afiliacions per la Regió. De totes les comarques de la Regió Caldria destacar la comarca del maresme amb 2.176 afiliats dins el sector agrícola que representen el 1,3 % dels afiliats de la comarca.

El pes del sector agrícola a l’economia de la RMB és baix si considerem el valor afegit brut (VAB). El VAB de la Regió, segons l’Observatori del Treball i Model Productiu (2016), té un valor de 131.092 milions d’€ dels quals 169 milions d’€ provenen del sector agrícola, el que representa un 0,13%. Com succeeix amb l’ocupació la comarca on l’agricultura té un valor afegit brut més gran és la comarca del Maresme amb 122 milions d’€. Aspectes com la tradició hortícola, ornamental i vitivinícola de comarca del Maresme afavoreixen aquest pes més destacat del sector agrícola respecte a les altres comarques de la RMB.

agro-urbana-5

  • Foto 5. la (Zantedeschia aethopica) i rosa per a flor tallada – Teià (Maresme). Font: X. Recasens

El pes baix de l’agricultura s’entén ja que estem parlant de les comarques més poblades de Catalunya amb un fort pes dels altres sectors de l’economia, l’industria i els serveis. Ara bé l’industria agroalimentària s’inclou dins el sector industrial, fent baixar el pes que tindria el conjunt del sector agro-industrial.

Estratègies dels agricultors urbans

Aquest ús no comercial de l’agricultura dins les ciutats no treu que sigui una font de negoci. Actualment veiem com les empreses de llavors i planters ofereixen línies de productes destinats a aquesta agricultura més lúdica, familiar i educativa. Tampoc és gens estrany trobar empreses o associacions que ofereixen serveis de formació, assessorament, control i dinamització d’aquestes iniciatives d’agricultura urbana, ja sigui a particulars, empreses, escoles o ajuntaments.

Els agricultors urbans dels espais periurbans han vist la ciutat com una amenaça que els fragmenta les finques agrícoles cada cop que aquesta s’expandeix, que els incrementa el preu del sòl, dificultant les ampliacions, o que els ocasiona conflictes per la pressió humana. Però li ciutat també pot ser una oportunitat, ja que els ciutats són un mercat potencial per a productes agrícoles de qualitat, com ara els vins de la Denominació d’Origen Alella (D.O. Alella), la carxofa del Prat, les cireres de Sant Climent entre d’altres, per productes locals, com poder ser les varietats tradicionals com ara la mongeta del ganxet o la raça de gall de pota blava del Prat, o per serveis relacionats amb l’agricultura, com poden ser activitats lúdiques, educatives o gastronòmiques.

agro-urbana-6

  • Foto 6. Camps abandonats a Valldepera – Tiana (Maresme). Font: X. Recasens

En el projecte europeu sobre agricultura urbana, citat anteriorment, es van descriure 5 estratègies de com l’agricultor periurbà s’adaptava a les demandes dels ciutadans o a les oportunitats que els ofereix la proximitat amb les ciutats:

  1. La diferenciació, consisteix em diferenciar els productes agrícoles dels altres productes que poden trobar en els canals habituals de distribució d’aliments. Aquesta diferenciació pot venir per l’ús de varietats tradicionals, pel sistema en el maneig del conreu com per exemple ecològic, integrat o biodinàmic, per la producció de productes agrícoles d’altres països, ja siguin varietats o especies de fruites, verdures i races d’animals de granja, o per la petita transformació artesanal de la producció agrícola, com ara derivats làctics, salses, melmelades, farines, etc.

Afegir un estatge més en la cadena alimentària pot suposar doblar els ingressos per la producció agrícola. Com a exemple una explotació agrícola, de 45 ha., de conreus extensius a Tolosa de Llenguadoc (França). Aquesta es dedica a la producció de farines ecològiques de diferents cereals (blat, ordi, civada, sègol, sorgo i blat de moro) que desprès ven als mercats i fires de pagesos que es duen a terme a les diferents ciutats i viles de la regió.

agro-urbana-7

  • Foto 7. Molí fariner a Tolosa de Llenguadoc (França). Font: X. Recasens
  1. La diversificació. Els pagesos aprofiten els altres serveis que ofereix l’agricultura i els interioritzen en el seu model productiu. En aquest cas les explotacions agrícoles a més d’oferir productes agraris també ofereixen serveis relacionats amb el turisme (cases rurals), l’oci, com ara activitat associades amb l’agricultura i serveis educatius per a escoles.

Hi ha cellers de la D.O. Alella que ofereixen més de 5 activitats no agrícoles diferents, però relacionades amb la vinya i el vi (Recasens et al, 2016). La proximitat amb les ciutats és important per a la demanda que els ciutadans creen d’aquests tipus de serveis.

agro-urbana-8

  • Foto 8. Vinyes d’Alella (Maresme). Font: X. Recasens.
  1. El baix cost, són explotacions agrícoles convencionals, sovint altament tecnificades que duen a terme economies d’escala i que s’aprofiten de la proximitat de les ciutats i sobretot dels seus sistemes de transport (ports, aeroports, ferrocarrils i autopistes) per a la distribució més ràpida i eficient de la seva producció.

A l’espai periurbà de Dublín (Irlanda) hi ha un dels hivernacles més grans d’Europa, al voltant de 100 ha. Aquesta explotació agrícola es dedica a la producció d’hortalisses i maduixes. Produeix el 90 % del pebrots i el 70 % de les maduixes consumides a Irlanda. L’existència d’una bona xarxa de transport és una de les avantatges per aquesta empresa agrícola de trobar-se prop de la capital irlandesa.

agro-urbana-9

  • Foto 9. Producció de maduixes amb hidroponia a Dublín (Irlanda). Font: X. Recasens.
  1. Els comunals, són sistemes de producció on els ciutadans no són només consumidors si no que participen en diferents aspectes de la producció agrícola. Aquesta forma de participar pot anar des del finançament de la producció, avanç els diners a l’agricultor, fins a la participació directa en la producció, ja sigui en la sembra, en la collita, o en el processament de la producció. Aquests sistemes de producció es coneixen com a comunitats de suport a l’agricultura.

Hi ha nombroses iniciatives de producció conjunta agricultors – consumidors on no només és important la producció agrícola, si no també la transmissió de valors com ara: la producció ecològica, el consum responsable, l’afavoriment de les cadenes curtes en la comercialització d’aliments… Com a exemple tenim una petita explotació agrícola de menys de 2 ha. situada a Brussel·les. Aquesta ofereix verdures setmanalment a 40 famílies d’entre 2 a 4 persones. Les famílies financen econòmicament a l’associació que explota la finca, avançant el diners abans de la collita i participant així en els riscos que comporta la producció agrícola.

agro-urbana-10

  • Foto 10. Granja urbana Le Debut des Haricots – Neder Over Hembeek, Brussel·les (Bèlgica). Font: X. Recasens
  1. L’experiència, estan basats en donar valor afegit a la producció mitjançant oferir experiències memorables que van més enllà d’oferir productes agrícoles. En aquesta estratègia sovint és tan important vendre l’historia que porta associada el producte com el producte en si.

Com es pot veure hi ha diverses estratègies que poden fer servir els agricultors periurbans per treure profit de la seva localització. Aquestes estratègies no són estanques hi ha explotacions agrícoles que major o menor mesura les utilitzen totes per garantir la supervivència de la seva activitat agrària.

Conclusions

L’agricultura urbana és un tema complex, que compren des d’activitats agrícoles on el seu principal objectiu no és la producció agrícola, com pot ser el conreu individual de fruites i verdures que un pot fer en el seu balcó, terrat o badiu, fins a explotacions on el que prima és la producció agrícola.

Estem parlant d’un sector que genera pocs llocs de treball i amb un baix valor afegit brut, si ho comparem amb els altres sectors productius de la RMB, ara bé gestiona una bona part del territori, entre un 7 – 8 % de la superfície. Per tant és un tema de planificació o estratègic de construir ciutats cada cop més sostenibles que cuidin el medi ambient, que aprofitin els recursos agraris del seu terme municipal, de la seva comarca o de la seva regió. Potenciant així l’activitat agrària i els serveis ecosistèmics que aquesta porta associada.

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s