Conjuntura gener 2017
1.- Notes d’entorn, mercats bàsics i futurs (revisat el 4/01/17)
En el període de tres mesos han canviat moltes perspectives, tot i que una d’elles es manté estable: la incertesa. La victòria de Donald Trump obre totes les incògnites i s’entra en un nou període on tot està per escriure, on de forma clara es reforcen les posicions de fre a la globalització o, si es vol dir d’una altra manera, es reforcen les posicions més nacionalistes, a Estats Units i a Europa. L’Organització Mundial de Comerç es troba totalment paralitzada i els tractats de lliure comerç amb Estats Units han quedat frenats. En aquest context Europa s’hi troba a la defensiva i amb nous fronts oberts d’incertesa: Brèxit al Regne Unit, referèndum italià i dimissió de Renzi, un rosari de noves eleccions que obren noves incògnites i tensió sostinguda amb els seus veïns Turquia i Rússia. L’Europa necessària, la de més Europa, en el que representa de via vers la integració des de la fortalesa democràtica i la solidaritat, troba masses entrebancs i manca de lideratges clars.
Malgrat les incerteses les dades macroeconòmiques de l’economia mostren signes de vitalitat. Segons Caixa Banc Research l’economia mundial tancarà l’any amb un creixement del 3,1% i amb la perspectiva d’una acceleració fins al 3,5 % al 2017. Alhora Xina manté un bon ritme de creixement (6,7% interanual al III T) mentre que altres emergents mostren signes de recuperació (Índia, Rússia, Brasil). Aquesta situació també es detectada pel comerç marítim, que es trobava en una situació crítica de preus després de la bombolla especulativa vinculada al boom dels països emergents. Tot i així el Baltic Dry Index, han tingut una baixada el darrer període (- 19,65 %) però se situa clarament per sobre de l’índex a la mateixa data de l’any precedent (+ 101,05 %).
Tanmateix es van confirmant les dades que posen la llavor a properes dificultats. El preu del petroli va remuntant preus que al moment de tancar aquestes línies ja se situa a 56,75 $ barril (petroli Brent). La inflació comença a remuntar i en termes interanuals se situa al 1,5 %. La pujada de tipus d’interès ja s’ha produït a Estats Units i la Unió Europea, amb una moneda més debilitada haurà d’actuar en conseqüència.
Concretant a la nostra economia el quadre macroeconòmic manté una aparent bona salut, les dades de creixement, just per sobre del 3%, no poden ser més optimistes, realitat de la que Catalunya acapara sovint els millors registres (turisme, exportacions, inversió estrangera, etc.). Tanmateix aquestes dades no deixen de ser en bona part un miratge. L’economia espanyola està perdent algunes crosses que han acompanyat aquest creixement: petroli amb preus més alts, amb un $ més car front a una alta dependència energètica i tipus d’interès més alts front a l’enorme deute públic. Cal notar en relació a la industria alimentària catalana una moderada caiguda de l’IPI (-2,66) amb dades interanuals d’octubre (les darreres publicades). Alhora cal tenir en compte com a factor d’incertesa el bloqueig polític de l’Estat espanyol en relació a Catalunya.
En un àmbit global i estratègic l’entrada en vigor el 4 de novembre de l’acord de París sobre el Canvi Climàtic i la Cimera de Marraqueix son fites d’importància estratègica cabdal pel futur de la humanitat vers un desenvolupament sostenible, l’únic desenvolupament possible. Les conseqüències que es deriven de l’acord de París posen a primer pla l’activitat agroalimentària i forestal com a principal proveïdor de productes renovables. Cal remarcar que l’acord de Paris, a partir de la implicació d’Estats Units i la Xina, s’ha pres a una velocitat sense precedents en tractats internacionals, fet que fa pensar en les evidències de la gravetat del problema i la urgència de les solucions. Tanmateix, el canvi de President a Estats Units no és una bona noticia per a la consolidació de la lluita pel canvi climàtic.
Segons la FAO (darreres dades de novembre), a nivell global, , tots els mercats alimentaris, a excepció dels cereals, tenen un índex de preus superior al de fa un any. Destaca el sucre que al darrer període ha tingut una significativa davallada (-9,94%) però se situa encara un 39,03 % per sobre de l’any anterior. En general el darrer període ha estat protagonitzat per lleugers descensos de preus i així ho reflecteix l’index general de preus (-0,75%). Però el preu de la llet segueix recuperant-se; des d’una perspectiva d’un any, a nivell del mercat global, ha tingut un increment del 23,35%, fet que ens parlaria de que els problemes de preus de la llet han tingut un component europeu determinant i a aquest mercat s’han cenyit en bona part. Però els cereals mantenen la posició de baixos preus.
Taula 1.1 – Indicadors bàsics.
Previsions d’oferta, demanda i preus de cereals i soja
L’Agricultural Market Information System (AMIS) (taula 1.2) considera que les característiques actuals dels mercats amb estocs alts, fins i tot corregits a l’alça en el darrer període, i després d’unes collites excel·lents, fan pensar que la situació de baixos preus ha de continuar durant 2017, sempre i quan no es produeixin contratemps. Tanmateix, assenyala que aquests contratemps podrien produir-se per factors externs provinents dels mercats financers o dels mercats de l’energia, mercats que son font d’incerteses. En el darrer període s’han afegit com a factor de risc a la producció les baixes temperatures que està havent-hi a l’àrea de Rússia i Ucraïna que posen en dificultat la sembra.
Taula 1.2 – Producció i utilització de cereals i soja. Font: FAO-AMIS.
Figura 1.1 – Evolució de l’Índex FAO general del preu dels aliments i dels cereals. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades FAO.
La figura 1.1 és especialment explícita sobre l’alta volatilitat, des de 2007, dels preus dels cereals i amb ells tots els aliments. Alhora, confirma que els preus dels cereals estan seguint una tendència clarament a la baixa.
Tanmateix, malgrat el nivell de preus, el nivell d’estocs i les previsions de OCDE-FAO, els mercats de futurs (figura 1.2) estan comprant el blat a un any un 17,06 % més car que al preu actual. Diferència que s’ha reduït en el darrers període tal com mostra la figura 1.3. El blat de moro també té una cotització un 10,51 % més alta, tot i que també s’ha reduït lleugerament al darrer període tal com mostra la figura 1.4. Es tracta de diferencials significatius que es podrien correlacionar amb una certa probabilitat de modificació dels preus dels cereals al alça a mig termini. Per contra per a la soja, els mercats de futurs no esperen modificacions de preus destacables.
Figura 1.2 – Comparació de preus futurs al Mercat de Xicago en diferents venciments a data 31/10/2016. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME.
Figura 1.3. Evolució dels preus del blat al mercat de futurs de Xicago. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME.
Figura 1.4. Evolució dels preus del blat de moro al mercat de futurs de Xicago. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME.
Com explicar les opcions dels mercats de futurs vers preus força més alts quan totes les previsions indiquen el contrari? AMIS ens ha exposat els factors que poden modificar aquest escenari i un d’ells ja ha començat a moure’s, el recent acord de la OPEP ha provocat una salt en els preus del petroli i els darrers dies s’observen moviments a l’alça en cereals. Alhora els marges per a la producció d’etanol (figura 1.5) segueixen sent més positius, fet que podria derivar en un increment del destí etanol de la producció de blat de moro. També cal dir, però, que ja es detecta un increment de la producció de petroli no convencional, fet que també sumarà a la oferta global.
Figura 1.5– Marge en la producció d’etanol. Font: USDA.
Per a seguir llegint els capítols de conjuntura